20/08/2017. Atemptats. Editorial. Vicent Partal. Ara la serenitat és la clau.
«Res no ens hauria d'allunyar d'aquest propòsit: saber reaccionar adequadament
contra els autors dels atemptats i allò que representen»
Editorial
Vicent Partal
Ara la serenitat és la clau
Per: Vicent Partal
20/08/2017 21:53
Comencem avui una
setmana que serà molt difícil i tensa. La intenció de fer servir políticament els atemptats de
Barcelona i Cambrils es va fent evident. I si
continuen per aquest camí és segur que la manifestació de dissabte originarà
aquests dies episodis de tensió política que no seran pas menors.
Les
investigacions dels Mossos, per una altra banda, han de continuar i seran
determinants per a acabar de fixar un relat dels fets que ara encara té
llacunes grosses. No es pot descartar que algunes de les coses que pensem avui
canvien demà en vista de noves dades.
Alguns mitjans i polítics ja cerquen el cos a
cos amb insistència, especialment contra la Generalitat. I això
comença a originar indignació en molta gent, sobretot per alguns comportaments massa barroers i gens respectuosos amb la realitat dels fets que ens ha tocat de viure. Però, per més
que això siga comprensible, cal ser conscients que la serenitat és més necessària que
mai.
Ens cal molta
serenitat sobretot per a respondre de manera adequada als atemptats. La
instrumentalització que se’n puga fer és enutjosa també perquè desvia el focus
en què hauríem d’estar concentrats tots, que és a mirar d’entendre què ha
passat i com ha passat i què hem de fer per a evitar que una cosa com aquesta
es repetesca. Barcelona i Catalunya han reaccionat d’una manera molt
sòlida, exemplar, donant mostres d’una gran maduresa com a societat. Hem de
continuar per aquest camí. Res no ens hauria d’allunyar d’aquest propòsit: saber
reaccionar adequadament contra els autors dels atemptats i allò que
representen.
Caldrà molta serenitat
també per a mantenir el rumb de la resposta oficial, i estic cert que això no
és senzill. La
Generalitat i els dos ajuntaments han donat un gran exemple, treballant braç a
braç i deturant els intents de manipulació que volien enfrontar-los. I així han de continuar. La tasca dels Mossos, alguns la volen
menystenir, però ha estat molt més que notable. Han fet un
desplegament impressionant per tot el territori que ha donat resultats clars a Cambrils, a Vic, a Ripoll i a Barcelona.
I han aplicat una política de comunicació digna de la policia democràtica de
qualsevol país europeu.
Cal recordar que en el moment de l’atemptat i en les hores
posteriors –les decisives– la policia de Catalunya i el govern de la
Generalitat van estar sols i es van comportar com la policia i el govern d’un
estat que políticament ja podrien ser. No es pot
acceptar que aquells qui han fet sabotatge a la feina dels Mossos en aquest
terreny concret ara vulguen llevar-los mèrits.
Cal molta serenitat també per a apreciar i
valorar amb justícia la solidaritat que arriba de tot el món, però molt especialment per a apreciar de manera particular la
que arriba d’Espanya. Aquests dies hi ha molts gests, petits i grans, molts
detalls, que mereixen el nostre agraïment més sincer. I no podem embrutar-los
–ni hi tenim dret– barrejant-hi comportaments mesquins i denigrants, que també
n’hi ha haguts. Els gests de suport tenen un valor infinit en hores com
les que vivim. I respectar-los, preuar-los i reconèixer-los és una mostra de
maduresa i de sensibilitat.
I cal molta serenitat, també, perquè això que
hi ha en joc aquesta setmana és políticament decisiu. Falta un mes
i mig per al referèndum d’independència, un referèndum que tot indica que es
pot guanyar i que menaria a la proclamació immediata de la república. Aquest
context, cal tenir-lo ben present. Els bruixots que pregonen la ‘teoria del xoc’ creuen que
quan una societat sosté durant anys una posició tan clara com la que sosté la
societat catalana cal provocar o aprofitar-se d’un xoc brutal que la sacsege, a
veure si així, a la desesperada, la fan canviar. Jo no veig cap símptoma d’això, però siguem
conscients que quan un terreny es mou, i el nostre país tremola ara mateix,
qualsevol error pot tenir unes conseqüències enormes.
I en relació amb això crec que cal estar
molt serens, especialment per a defensar una clau que ha distingit la reacció
catalana de moltes altres: no podem acceptar ni
tolerar cap retallada de les llibertats democràtiques. Aprofitar
fets com aquests per a retallar les llibertats ciutadanes ha estat una pràctica
habitual fins ara a Europa, lamentablement. Molts governs han fet passes
perilloses que no han servit de gran cosa, per no dir que no han servit de res
–França no sap ara mateix de quina manera pot tornar a l’alerta 4 i retirar
l’exèrcit del carrer. En això, la reacció de la política catalana ha estat molt
destacable. Els
catalans hem deixat clar com a societat que cal combatre els atemptats des de
la llibertat i amb llibertat, des de la tolerància i amb tolerància. Però siguem conscients que per aconseguir-ho cal una immensa
serenor, perquè s’han d’evitar a qualsevol preu les provocacions dels qui
voldrien provocar un xoc de civilitzacions que en realitat seria un
enfrontament entre nosaltres mateixos.
Fa mesos que vaig
publicar una entrevista al diplomàtic britànic Shaun Riordan, en què aconsellava: ‘Si
voleu ser independents comporteu-vos com un país independent.’ Dijous Catalunya va fer això que Riordan deia
que era una exigència: va reaccionar amb la serenitat, la fermesa i la
capacitat que s’espera de qualsevol estat. Mantinguem-nos-hi, doncs, que
aquest és el camí: serenitat, peus de plom, rigor en la investigació, lideratge
empàtic, pluralitat, tolerància, consens, valors i llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada