Benvolguts,
Segons en Partal «Després de la
independència, l’aeroport de Barcelona serà el gran punt de tensió pel que fa a
l’aplicació de la nova sobirania republicana»
En Partal, proposa
resoldre els temes més importants amb la solució més fàcil i raonable. I en aquest
cas, no cal posar-s’hi pedres al fetge:
Un cop independents, deixem que l’aeroport continui sent gestionat
per AENA fins que la negociació d’actius i passius estigui encarrilada.
I com que la negociació sobre la independència
arribarà, perquè l’estat espanyol no pot
aguantar la pressió que Catalunya s’independitze sense assumir ni un euro del
deute públic (Recordem que el deute públic espanyol és estratosfèric
i està en mans estrangeres), recordem per tant que
si no hi ha acord per la independència, Catalunya se n’anirà sense assumir el
deute que, altrament, negociaria amb Espanya...
Vegem l’Editorial:
Veritats i mentides
sobre el conflicte de l’aeroport de Barcelona
«Després de la independència, l’aeroport de Barcelona serà el gran punt
de tensió pel que fa a l’aplicació de la nova sobirania republicana»
Per: Vicent Partal
11/08/2017 22:00
Sol passar que quan hi
ha un conflicte important que té moltes cares, les coses es barregen i es
confonen. Passa encara més en aquesta era del Twitter i el groguisme informatiu, en què
qualsevol cosa que digues te la poden manipular de seguida. En el cas del
conflicte de l’aeroport de Barcelona això pren un valor especial, a més, per
l’evident tensió política que viu el país, a menys de dos mesos ja del
referèndum d’independència.
Jo crec que per a
parlar amb propietat del que passa a l’aeroport de Barcelona cal distingir
quatre conceptes i analitzar-los per separat:
-el debat sobre el dret de vaga
-el debat sobre els efectes de les vagues sobre els ciutadans
-el debat sobre el model aeroportuari de l’estat espanyol i les seues conseqüències
-el debat sobre la presència de la Guàrdia Civil en els filtres d’accés a les terminals
-el debat sobre el dret de vaga
-el debat sobre els efectes de les vagues sobre els ciutadans
-el debat sobre el model aeroportuari de l’estat espanyol i les seues conseqüències
-el debat sobre la presència de la Guàrdia Civil en els filtres d’accés a les terminals
Sobre el primer tema jo no hi tinc res a
dir. El dret de vaga no pot tenir discussió possible. Si un col·lectiu de treballadors se sent
explotat o injustament tractat, la vaga és el mecanisme que té per a
defensar-se. I pel que fa a les vagues en els sectors públics els serveis
mínims tenen la funció d’evitar disrupcions importants del servei.
Una segona qüestió és la
discussió sobre si una vaga ha de ser proporcionada i pot crear un malestar
ciutadà de les dimensions del que ha creat aquesta. És indiscutible que l’efecte d’aquesta
vaga recau de manera injusta sobre els ciutadans, la immensa
majoria dels quals són treballadors igual que els vaguistes. I no hauria de ser
així. Podem
discutir, raonablement, si la proposta d’acord de la Generalitat ha estat prou
encertada per a resoldre el conflicte o si el comitè de vaga no ha entès que el
tot o res el perjudicaria. Però,
en qualsevol cas, aquesta no és la discussió important i és evident que la Generalitat ha fet un esforç gran i
que, igual que ja va fer amb la vaga del metro, ha liderat la gestió de la solució.
Però, de nou, el debat
cal enfocar-lo bé. Qui té la culpa en aquest conflicte no són els
treballadors d’Eulen. O és que hi ha algú disposat a
demanar-los que treballen en males condicions només per a no destorbar-nos les
vacances? Jo no ho faré. El dia 29 tenia un vol i vaig anar-hi tres hores
abans. Gairebé el vaig perdre i em va molestar moltíssim, però això no fa que
em gire contra ells.
Perquè és més que evident que la culpa del conflicte recau
sobre AENA, empresa controlada pel govern espanyol, que no ha dimensionat bé
les necessitats del servei o ha volgut esprémer massa els beneficis de
l’aeroport de Barcelona.
En la majoria de països, un servei com
aquest recau sobre la policia perquè és un procés extremadament sensible en
termes de seguretat. Ací, sorprenentment, no és així i AENA subcontracta empreses
que clarament no estan en disposició d’oferir un bon servei, ni tan sols un
servei acceptable. Cal recordar, en aquest sentit, i és ben
significatiu, que AENA va adjudicar
a Eulen aquesta tasca malgrat que Eulen rebaixava en l’oferta mig milió
d’euros, rebaixant,
per tant, el marge de benefici i la capacitat de lliurament del servei.
A qui cal reclamar, doncs, que actue assumint de manera ràpida la seua
responsabilitat és a AENA.
El tercer debat és el de fons i el real, el
que importa de veritat. El sistema de gestió aeroportuària espanyol és un absolut
desastre. La centralització dels aeroports espanyols és un instrument per a
pagar la megalomania de l’aeroport de Barajas i inflar la idea de Madrid com a
capital global. Això està demostrat de sobres amb xifres i detalls
que, hores d’ara, no admeten discussió. Que les institucions locals no gestionen l’aeroport és
una crida al conflicte permanent, i mentre això
no es resolga no hi haurà tranquil·litat. Menys
encara si, a més de tot el que ja sabíem, descobrim com hem descobert en aquest
conflicte que AENA, sistemàticament, ofereix serveis a Barcelona per preus molt
inferiors als que posa pels mateixos serveis a Madrid.
Finalment, el tema de la Guàrdia Civil. Des del punt de vista del
dret de vaga, posar guàrdies civils al filtre de
control de l’aeroport és una agressió que cal denunciar. Com ho va
ser, al seu dia, la militarització dels controladors. Això és fora del que
es pot entendre i acceptar.
Des del punt de vista polític, però, no hi ha cap raó per a escandalitzar-se i encara menys per a inventar-se pel·lícules conspiratives
com fan alguns. Alguna gent, sobreexcitada, ha llançat el missatge
que aquesta vaga era un conflicte instrumentalitzat que pretenia d’acabar
portant la Guàrdia Civil a l’aeroport de Barcelona. Això, simplement, no és
veritat. I no és
veritat per una raó simple: perquè la Guàrdia Civil ja és a l’aeroport de
Barcelona. L’aeroport és d’AENA i, per tant, majoritàriament, de l’estat espanyol, i la seva seguretat
està adjudicada per l’estat espanyol a la Guàrdia
Civil. La pot posar on vulga i quan vulga i no necessita donar gaires
explicacions.
La negociació sobre la independència arribarà. Arribarà perquè l’estat espanyol no pot aguantar la pressió
que Catalunya s’independitze sense assumir ni un euro del deute públic. Recordem que
el deute públic
espanyol és estratosfèric però,
sobretot, recordem que el gran tema és que el deute espanyol és, majoritàriament, en mans estrangeres, que
tenen, per això mateix, una capacitat infinita de pressió sobre la Moncloa.
I recordem, no sé si cal, que si no hi ha acord per la independència, Catalunya se n’anirà
sense assumir el deute que, altrament, negociaria amb Espanya.
Mentrestant, la solució més sensata per a tot plegat serà
deixar l’aeroport en mans de l’estat espanyol i instal·lar un control de
frontera a l’exterior de la instal·lació.
És el que van fer, tranquil·lament, els països bàltics durant
els dos anys que van passar entre la proclamació de la independència i el
reconeixement de la mateixa per part de la URSS. I serà la solució més sensata perquè no paga la pena de
crear cap conflicte violent, com el de l’ocupació de l’aeroport, per una cosa
que acabarà caient com una fruita madura. Però
al mateix temps cal deixar clar que la situació ha canviat per sempre.
La solució de la frontera perimetral satisfà de sobres les
necessitats.
I en aquest context,
que la Guàrdia Civil seguisca dins
de l’aeroport o incremente la seua presència simplement no té per què
representar cap problema transcendental. Si ara ocupen els filtres, cal que ho denunciem des del punt
de vista d’agressió als drets sindicals però, per favor, que no ens trega la
son des del punt de vista polític.
Vicent Partal
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada