Benvolguts,
Els catalans són uns ciutadans de segona categoria. Tot depèn
de Madrid. Les lleis del Parlament de Catalunya són tombades per Madrid. Els Mossos
d’esquadra són policies de segona. Els catalans per anar a Brusel·les, tal com havia
explicat fa molts anys en Carod-Rovira han de passar per Madrid en comptes d’usar
un vol directe. Per tant, per estar adherit a l’Europol només es pot fer a través
de Madrid. Madrid té dret a impedir-ho tot. Madrid té dret a vetar la seguretat
dels catalans. La ridiculesa de Madrid és galàctica...
Vegem l’Editorial de El
Nacional sobre aquests temes:
La seguretat dels catalans
José Antich
Barcelona. Dimecres, 23 d'agost de 2017
Com ens han demostrat
els atemptats de Barcelona i de
Cambrils als catalans i, els últims anys, els de París als francesos, els de Londres als anglesos, els d'Oslo als noruecs, els d'Estocolm als suecs, els de Moscou als russos, els de Brussel·les als belgues i a tantes
altres ciutats com Madrid, Niça, Berlín
o San Petersburg, és molt difícil, pràcticament impossible, estar fora de
perill del que ja s'ha convertit en la barbàrie planetària del terror i que no
és cap altra cosa que el terrorisme gihadista.
El canvi de segle va incorporar a les nostres vides un grau d'incertesa en
matèria de seguretat com mai abans no s'havia conegut. No hi ha un lloc, gran o
petit, urbà o rural, on amb molt pocs mitjans no es pugui cometre un atemptat
utilitzant falsament l'islam i la religió.
D'aquí la importància
de la coordinació en matèria de seguretat entre les policies dels
diferents països. Això, a Europa, té
un nom: Europol, l'òrgan encarregat de lluitar contra la
delinqüència al si de la Unió Europea.
No és intranscendent, per tant, tenir accés a aquesta informació per poder així
millorar, entre altres coses, l'eficàcia en matèria de prevenció i lluita
contra el terrorisme. Els atemptats de Barcelona i Cambrils i la manera com
han resolt la crisi els Mossos d'Esquadra han plantejat
un tema antic però que es donava per segur que ara tindria una solució
diferent: l'accés de la policia catalana
als centres d'informació d'Europol. En un primer instant, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va
provar de tirar pilotes fora, assenyalant que l'entrada o no dels Mossos depenia de l'Europol. Però la portaveu de l'agència, Tine Hollevoet, ha tornat la pilota de manera elegant al
veritable terreny de joc: és un assumpte de l'Estat espanyol que s'ha de resoldre
dins d'Espanya.
Resoldre's o no.
Perquè la decisió del govern espanyol és inflexible:
només el Cos Nacional de Policia hi estarà
representat, ja que és assumpte dels estats. Després de quinze morts
a Barcelona i Cambrils la resposta
no només és políticament un error sinó humanament
incomprensible. ¿Que potser pot dubtar el
govern espanyol de la policia catalana fins a l'extrem que hagin de treballar
mancats d'informació precisa per protegir la vida dels catalans?
Resulta que, a Catalunya, i més
enllà de les competències, l'única realitat és que a tot el territori només
està desplegat el cos dels Mossos
d'Esquadra. Mal
assumpte, quan es planteja als catalans que la seva policia només podrà tenir
accés directe i un lloc a la sala de comandaments en què es parla de
la seva seguretat si són un estat. Que més
protecció per part dels Mossos només serà possible si Catalunya és un estat...
perquè l'Executiu de Mariano rajoy així
ho ha decidit.
Dir això,
després de les llacunes evidents de comunicació que hi ha hagut per part
d'agències de seguretat estrangeres i d'autoritats d'altres països que havien
posat en coneixement de Madrid informació rellevant que mai no va arribar a
Catalunya és, en aquests moments, gairebé una invitació a la independència. O,
millor, sense el gairebé.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada