Benvolguts,
L’autor, que és filòleg, ens obsequia amb la ressenya d’un
reguitzell de mots ofensius contra Catalunya,
llençats a l’espai o impresos en paper o llençats a la xarxa pels franquistes de sempre. Els atacs verbals propis d’energúmens només
caldria que fossin analitzats per altres lingüistes, millor estrangers que
espanyols, per poder demostrar quins arguments tenen o no tenen per dir aitals
animalades.
L’Espanya actual, sota el règim borbofranquista pot llençar aquests insults a l’aire perquè per principi un règim feixista no té separació de poders entre legislatiu, executiu i judicial i per tant la fiscalia mai no investiga ni imputa els energúmens que sense raó ni arguments llencen al vol insults de difícil explicació.
L’Espanya actual, sota el règim borbofranquista pot llençar aquests insults a l’aire perquè per principi un règim feixista no té separació de poders entre legislatiu, executiu i judicial i per tant la fiscalia mai no investiga ni imputa els energúmens que sense raó ni arguments llencen al vol insults de difícil explicació.
Estranyament l’autor no esmenta un altre concepte, el de referèndum il·legal, que és el que el
poder franquista
del Rajoy i de la Santamaria usen
sempre. No
es descuiden mai l’adjectiu il·legal, quan parlen del referèndum de l’1-O!
Per tant és aquest règim el que és il·legal, l’Estat no és un estat
de dret i la Constitució està en fals perquè
està creada, amb soroll de sabres, pel franquisme
de l’any 1977 que és igual que el franquisme del
2017, que és igual que el del 1936 (Alzamiento) o del 1923
(Cop d’Estat del general Primo de Rivera amb el suport del Borbó Alfonso XIII)
o el franquisme des del segle XV.
Vegem qualsevol dels articles del buscador Google sota la
pregunta “referèndum il·legal”:
Queda
clar que el Gobierno usa, per escarnir, per fer por, el que tant critiquen que
és l’agit-prop!
Vegem l’article del
company Abril:
11 agost 2017 2.00
h
TRIBUNA
Radicalisme lingüístic
Joan Abril Español - Filòleg
“La violència verbal dels sectors espanyolistes ens convida a ser
radicalment lliures
L’ús de termes
especialment agressius contra el procés per part d’algunes associacions
o mitjans de comunicació és una estratègia barroera i manipuladora adreçada sobretot a un sector de la societat que ignora les clavegueres de l’Estat. Protegits pels cercles del poder, en aquests espais es
fan servir expressions totalment allunyades de
la realitat, amb el punt de mira centrat a generar un estat d’opinió contrari a les bondats de les tesis
rigorosament democràtiques.
En tenim un exemple a
l’associació promotora del manifest Catalunya somos todos (https://catalunyasomostodos.com/firma-el-manifiesto/),
que comença dient: “Los catalanes que
viven fuera de Cataluña, junto con el resto de sus compatriotas españoles, ante
la ofensiva del nacionalismo radical...”, i subratllo això de
“radical”, perquè l’adjectiu és una de les
expressions que els unionistes volen difondre per fer creure que la majoria
independentista d’aquest país som una colla d’eixelebrats incendiaris. De
tota manera, els redactors d’aquest manifest s’equivoquen de ple quan parlen de
“nacionalisme radical”, perquè el
nacionalisme no és, per definició, de cap manera “radical”. Seguim amb altres exemples: des dels espais mediàtics
unionistes també es diu que el procés és una mena de “cop d’estat”, un “projecte
rupturista” o fins i tot una “dictadura”,
que “divideix” la societat catalana
i que “trenca” Espanya. En un
article editorial d’El Mundo (22
de maig), parlant de la futura seu de l’Agència
Europea del Medicament, hi llegim: “delirio de los independentistes, sinrazón de
los secessionistes, deriva independentista”. Encara un altre
exemple, aquest del 3 d’agost, on el tertulià d’El matí de
Catalunya Ràdio Jordi García-Soler compara la llei de transitorietat jurídica amb la llei
habilitant del règim nazi, que és la norma que va permetre a Adolf Hitler
assumir el poder absolut a Alemanya el 1933. Nazisme i procés democràtic català ben mesclat i remenat!
Tot plegat, un discurs de la por que, lluny de
generar confusió, crea tot el contrari, més convicció a favor de les idees
estrictament democràtiques, perquè no es defensa altra cosa que un referèndum convocat per una majoria
parlamentària, i que té tota la legitimitat que pot tenir
dins l’Europa del segle XXI. A més, parlem d’un referèndum legal perquè emana de la llei del poble de Catalunya i
perquè decidir
sobre el futur d’un país és un dret inalienable, ja sigui dintre de l’Estat on
està integrat o separant-se’n per constituir un nou estat sobirà, si ho
decideix la voluntat majoritària dels seus ciutadans. El radicalisme lingüístic promogut pels sectors espanyolistes provoca un distanciament
progressiu de Catalunya a còpia d’escampar expressions d’una enorme violència
metafòrica i foragitades de la realitat, la que ara mateix ens
convida a ser radicalment lliures.
Joan Abril Español
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada