Benvolguts,
Avui comentem l'Editorial d'en Partal: Madrid, 2 d’octubre. En Partal demostra perplexitat per les declaracions que ha fet el diputat a Madrid del PDECat Jordi Xuclà. El raonament per sortir de la perplexitat és simple però no tothom és capaç
d’expressar-ho amb la claredat que ho fa en Vicent Partal.
Vegem el raonament:
Estic perplex
per les declaracions d’ahir de Jordi Xuclà, que va dir que, després del primer
d’octubre, el PDECat estaria disposat a parlar d’una moció de censura contra
Mariano Rajoy, moció que diu que serviria per a implementar el resultat del
referèndum. Perplex perquè no entenc com es vol implementar el
resultat del referèndum amb un partit que crida al boicot actiu del referèndum.
Però
perplex, sobretot, perquè aquestes declaracions impliquen que Jordi Xuclà o bé
creu que guanyarà el no en el referèndum o bé no entén les conseqüències de la
victòria del sí.
El govern, i el president Puigdemont, que no sé si cal recordar que és
del PDECat, han estat claríssims: si guanya el no, hi haurà
eleccions autonòmiques, i si guanya el sí, es proclamarà la independència dos
dies després de presentar-se els resultats definitius, que serà com a molt tard
el 14 d’octubre.
I és de
pura lògica que, en el moment que es proclame la independència, no tindrà cap
sentit la presència de diputats catalans en el parlament que ja serà de l’estat
veí.
La implementació
del resultat no es farà a Madrid sinó a Catalunya.
Vegem l’Editorial:
Madrid, 2 d’octubre
«No hi ha discussió possible, per tant, i l’única opció és deixar buits
els escons»
Per: Vicent Partal
06/08/2017 22:00
Estic perplex per les declaracions d’ahir de Jordi Xuclà, que
va dir que, després del primer d’octubre, el PDECat estaria disposat a parlar
d’una moció de censura contra Mariano Rajoy, moció que diu que serviria per a
implementar el resultat del referèndum.
Perplex perquè no entenc com es vol implementar el
resultat del referèndum amb un partit que crida al boicot actiu del referèndum.
Però
perplex, sobretot, perquè aquestes declaracions impliquen que Jordi Xuclà o bé
creu que guanyarà el no en el referèndum o bé no entén les conseqüències de la
victòria del sí.
El govern, i el president
Puigdemont, que no sé si cal recordar que és del PDECat, han estat
claríssims: si guanya el no, hi haurà eleccions autonòmiques, i si guanya el
sí, es proclamarà la independència dos dies després de presentar-se els
resultats definitius, que serà com a molt tard el 14 d’octubre.
I és de pura lògica que, en el moment que es
proclame la independència, no tindrà cap sentit la presència de diputats catalans
en el parlament que ja serà de l’estat veí. La implementació del resultat no es
farà a Madrid sinó a Catalunya.
Tots som conscients
que, malgrat això, els diputats catalans membres dels partits contraris a la
independència s’hi mantindran. I és raonable que siga així, ja que, per a ells,
serà una de les darreres possibilitats, sobretot simbòlica, d’oposar-se a la creació del
nou estat. Però els diputats independentistes no poden sinó ser
coherents amb la decisió adoptada pels seus propis partits i abandonar els
escons.
Un sol diputat independentista que es
quedés a Madrid enviaria a la comunitat internacional el missatge que la
proclamació del nou estat és una broma que no es creuen ni els qui la
proclamen.
No hi ha
discussió possible, per tant, i l’única opció és deixar buits els escons.
Ara bé, si malgrat tot
alguns encara volen parlar de moció de censura contra Rajoy, caldrà que tinguen
en compte unes dades molt rellevants.
Fins ara hauria
estat possible de fer un govern alternatiu al PP perquè la majoria
absoluta és en 176
escons i la suma dels partits que no pertanyen a la galàxia popular (és a dir, tots
excepte Ciutadans, Coalició Canària, Foro Asturias i UPN) és de 180
diputats. No s’ha fet perquè Podemos i
el PSOE no han volgut. Tanmateix, després de la marxa d’ERC i el PDECat, ja no hi haurà cap suma possible perquè la
majoria absoluta quedarà en 167 i la suma de tots els qui no pertanyen a la
galàxia popular només podrà arribar a 163. Amb la qual cosa PP, Ciutadans, UPN i FAC tindran via lliure per a governar
tranquil·lament a partir d’aquell moment durant tres anys, sense ni tan sols necessitar de Coalició Canària o el PNB. Fins i tot
en el cas que només se n’anés ERC,
la majoria absoluta quedaria en 171 i tota l’oposició junta faria just 171, amb
la qual cosa, tenint en compte la posició adoptada fins ara pel PNB, un govern alternatiu seria gairebé
impossible.
Què vull dir amb tot
plegat? Que si
algú es creu de veritat la cançoneta de la moció de censura a Rajoy més val que
la presente abans que es convoque el referèndum perquè després ja no hi haurà
res a fer. I en aquest sentit potser el que caldria seria dir-li al PSOE que anar proposant el boicot a les
urnes catalanes no sembla una gran idea. Si és que vol tenir els
vots, que necessita, del PDECat i ERC.
Però, sobretot, vull
dir que ja és hora que els diputats dels partits independentistes es deixen
d’embuts.
Si
avui governa Rajoy, és només perquè el PSOE no va voler assumir el govern,
perquè no estava ni està disposat a parlar d’un referèndum davant el qual, per
cert, té la mateixa posició que Rajoy.
Les coses són així de clares
i van ser ells el qui van fer la tria. I si ells van fer la tria, ara que
es mengen ells el resultat i aguanten tres anys més del PP a la Moncloa.
Que nosaltres ja llegirem les seues aventures a les
pàgines d’internacional.
Vicent Partal
Joan A Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada