Benvolguts,
En Partal analitza la jornada de la manifestació del 26 d’agost i incideix a explicar que
els unionistes (nosaltres en diem espanyolistes o botiflers), van noliejar tres
avions des de Madrid a Barcelona però es varen quedar tan sols i desemparats
que es podien haver abraçat entre el Felipe6, el Rajoy, l’Iceta i l’Arrimadas i
es podien haver posat a plorar com si fossin magdalenes. Contaven ja fa anys
una història que passava a Galícia on hi havia milers de persones deambulant
per les diferents places i carrers del poble i tot somiquejant anaven dient: nos hemus perdidu, nos hemus perdidu...
Doncs aquí feien el mateix paper. Estaven perduts i semblava que no sabien què
havien vingut a fer.
Tanmateix immediatament vàrem veure de què anava la representació: van dient mentides o explicant contes de bruixes i meigas i no tenen consciència d’on han estat i què han vingut a fer perquè és com si mai haguessin anat a províncies que diuen ells. Avui, dilluns, les meigas van explicant per televisió que els Mossos varen fer un trist paper (?) trigant 4 dies a resoldre el cas (més ràpid que el Sherlock Holmes), que no sabem on anem, que tot el que hem dit aquests dies sobre la manca de suport de l’Europol a través de Madrid és mentida i que havien donat tot el suport i més a la Generalitat, als Mossos, etc. I que la manifestació fou una desgràcia, i que ja que ho hem fet tant malament, amb el resultat de 16 morts i desenes de ferits, ara no és moment per (re)iniciar el procés que com ens han explicat centenars de vegades per les televisions espanyoles ja està mort i ben mort, sinó per quedar-nos quietons a casa que l’Iceta, el Garcia i la Inés, la filla de policia secreta franquista, ja ho resoldran...
Tanmateix immediatament vàrem veure de què anava la representació: van dient mentides o explicant contes de bruixes i meigas i no tenen consciència d’on han estat i què han vingut a fer perquè és com si mai haguessin anat a províncies que diuen ells. Avui, dilluns, les meigas van explicant per televisió que els Mossos varen fer un trist paper (?) trigant 4 dies a resoldre el cas (més ràpid que el Sherlock Holmes), que no sabem on anem, que tot el que hem dit aquests dies sobre la manca de suport de l’Europol a través de Madrid és mentida i que havien donat tot el suport i més a la Generalitat, als Mossos, etc. I que la manifestació fou una desgràcia, i que ja que ho hem fet tant malament, amb el resultat de 16 morts i desenes de ferits, ara no és moment per (re)iniciar el procés que com ens han explicat centenars de vegades per les televisions espanyoles ja està mort i ben mort, sinó per quedar-nos quietons a casa que l’Iceta, el Garcia i la Inés, la filla de policia secreta franquista, ja ho resoldran...
També es portaven el personal auxiliar, qui pretenia regalar banderes espanyoles i gairebé ningú els les acceptava, els "afinadors" de Fotos amb Photoshop, etc. Fixeu-vos com es poden trucar les fotos o utilitzar el contrapicat adequat! Aquí no hi ha estelades ni pancartes i hop! aquí hi ha estelades i pancartes...
Per sort, sembla que els senyal de TV3 ha anat cap a l'estranger, encara que els miserables d'Espanya hagin també enviat les imatges i els Youtubes trucats...
La llengua castellana té un refrany, que com molts altres, expliquen
quin és el caràcter d’aquest pobre poble: “piensa el ladron que
todos son de su condicion”.
O sigui, que segons el seu parer nosaltres som matussers,
pocapenes, curts de gambals, etc.
Vegem l’Editorial:
Vicent Partal
Quan Espanya
abandona els seus…
«Quan passen els
anys i tinguem ocasió de recapitular, no tinc cap dubte que el maltractament de
Madrid als seus, als qui a Catalunya són partidaris de la unitat d'Espanya,
serà una de les claus que ho explicarà tot»
Per: Vicent Partal
27/08/2017 22:00
A la manifestació de
dissabte es va tornar a fer evident l’escassa mobilització dels partidaris de
la unitat d’Espanya. Ni tan sols el repartiment organitzat de banderes
espanyoles i el desembarcament dels tres avions
de Madrid no van aconseguir cap efecte.
Tornaven a ser una minoria i, a més, es van trobar
manifestant-se sense cap problema al costat d’una mar d’estelades on ningú no
els molestava gens ni se sentia incòmode amb la seua presència.
En això van seguir la
línia d’aquests darrers anys: l’unionisme ha fracassat sempre, en tots els intents de
convocar manifestacions o concentracions contra el procés d’independència. No ha aconseguit mai una audiència mínima.
Dissabte alguns havien volgut moure coses
per provar de convertir la manifestació en una
mena d’acte d’unitat entorn del rei espanyol,
que poguessen contraposar després a l’Onze de Setembre. La inèdita
presència del monarca, els missatges sospitosos demanant a la gent que no hi
anàs amb estelades i la campanya oberta d’intimidació d’alguns mitjans en
aquesta mateixa línia perseguien unes fotos que finalment no van poder fer. Al
contrari.
I no va ser únicament
que la presència d’estelades era impossible d’amagar. Hi ha un segon factor a
analitzar, que és saber per quin motiu la manifestació no va tenir ni de bon
tros la resposta que s’esperava. La guàrdia urbana ha parlat de mig milió de
persones, una xifra molt més alta de la que sol donar quan s’omple el passeig
de Gràcia. Tant hi fa, per això.
És evident que havia d’haver-hi hagut molta
més gent. Per quin motiu l’assistència va ser la
que fou? No puc saber-ho del cert, però a
les xarxes socials molta gent deia que no volia caminar darrere
de Rajoy i Felipe VI, pel cinisme en les relacions amb l’Aràbia Saudita i també
pel procés cap a la independència.
Hi va tenir res a
veure això? Siga com siga, si ningú havia somniat que aquesta manifestació la
podia convertir en una anti-Diada,
deu haver-se trobat amb un rotund efecte
bumerang.
Tanmateix, la cosa no
deixa de resultar sorprenent. Totes les dades sobre el referèndum indiquen que els
partidaris del no són minoria, però que són una minora molt important. I en canvi la seua mobilització al carrer és molt
esquifida. Per què?
Jo no sé trobar-hi cap
més explicació sinó el cansament pel tractament de Madrid. També el d’ells. Quan el govern espanyol aplica mesures contra el Principat,
les aplica contra tots els ciutadans i no solament contra els independentistes. I això sembla que cada vegada fa que siga més difícil de
defensar racionalment la permanència a Espanya. O que deixa als partidaris de la permanència
només l’argument sentimental o ideològic, despullat de qualsevol espurna
d’entusiasme i fins i tot de racionalitat. La pura resignació.
Especialment perquè la
cosa ha anat empitjorant de dia en dia. Els partidaris de la tercera via ja no
es poden agafar enlloc. Us en recordeu, del clam
empresarial al IESE, el 2007, per un aeroport gestionat des de Catalunya? Us penseu que aquelles 136 entitats empresarials, acadèmiques i
professionals que representaven un cos social imponent, al cap de deu anys,
poden tenir cap esperança que les coses milloraran? És evident que no. I com això tot. La premsa
unionista pot anar parlant tant com vulga de ‘pluja de milions’, que els usuaris dels trens de rodalia ja saben
ben bé com de quin peu calça Madrid.
I així tot. Una cosa rere l’altra.
Quan passen els anys i
tinguem ocasió de recapitular, no tinc cap dubte que el maltractament de Madrid als seus, als qui a Catalunya són partidaris de la unitat d’Espanya, serà una de les claus
que ho explicarà tot. Però no sé ni si aleshores ningú haurà trobat cap
explicació a un comportament tan inusual, tan il·lògic i tan contraproduent per
als seus interessos. Abandonar els seus? Quina
decisió tan insensata! Quin estúpid error…
Vicent Partal
Joan A.
Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada