Benvolguts,
Coneixíem aquesta frase d’un dels generals assassins de la colla
del Franco, però no la teníem documentada. Avui hem trobat un apunt del Bloc El3devuit
del Penedès on explica la facècia.
L’apunt, del 2005,
acaba fent esment de com pot anar de malament l’Estatut en mans del Rodríguez Zapatero,
o de qui sigui! Tal com va succeir!
Vegem l’apunt:
"Convertiremos Barcelona en un
inmenso solar".
Sergi Sol i Bros
Sergi Sol i Bros
A l’inici de la Guerra
Civil, el general Queipo de Llano avançava, a través de les seves conegudes
locucions radiofòniques, les intencions de l’Exèrcit franquista i el Movimiento
Nacional. Queipo de Llano deia -i no era una fanfarronada: "Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y
Barcelona en un inmenso solar". Una declaració d’intencions prou
explícita amb un to gradual d’animadversió que deixa entreveure moltes coses i
n’explica moltes altres. D’entrada, perquè Barcelona va ser la ciutat més bombardejada
durant tota la Guerra i l’única on es van fer bombardejos indiscriminats contra
la població civil durant dos anys ininterrompudament.
Aquell era el discurs del general que s’havia alçat el 18 de juliol a Sevilla contra la República mentre Franco ho feia al Marroc, a les colònies espanyoles a l’Àfrica. Fins aquí tampoc no ens hauria de causar res excessiva estranyesa. Però és que l’expresident de la República Espanyola, Manuel Azaña deia a l’exili francès: "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos". Caram amb l’Azaña, no!? El 1968 l’il·lustre Fraga Iribarne s’hi recreava: "Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar". Sense oblidar les comprensives paraules de Juan Negrín, cap de govern de la República espanyola, que també deixarà dites frases antològiques per a la posteritat: "No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (...). No hay más que una nación: España! (...) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos".
Un, després d’haver parlat el penúltim dimecres de juliol uns minuts amb el senyor Carod-Rovira, a qui no deixaré de dir que vaig votar a Barcelona i a Madrid, no pot deixar, valgui la redundància, d’al·lucinar quan el veus dipositar -a ell que apareix com el líder de l’esquerra independentista- tota la seva confiança en mans del senyor Rodríguez Zapatero per portar endavant l’Estatut. Falta de memòria històrica o és la viva demostració que l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra? Tanta confiança no sé a què obeeix. A no ser que l’Estatut que ens portin a Madrid estigui tan descafeïnat que l’acabi beneint fins el mateix Bono. Sapiguem almenys amb qui ens estem jugant els quartos.
Sergi Sol i Bros
http://www.el3devuit.com
Aquell era el discurs del general que s’havia alçat el 18 de juliol a Sevilla contra la República mentre Franco ho feia al Marroc, a les colònies espanyoles a l’Àfrica. Fins aquí tampoc no ens hauria de causar res excessiva estranyesa. Però és que l’expresident de la República Espanyola, Manuel Azaña deia a l’exili francès: "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos". Caram amb l’Azaña, no!? El 1968 l’il·lustre Fraga Iribarne s’hi recreava: "Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar". Sense oblidar les comprensives paraules de Juan Negrín, cap de govern de la República espanyola, que també deixarà dites frases antològiques per a la posteritat: "No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (...). No hay más que una nación: España! (...) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos".
Un, després d’haver parlat el penúltim dimecres de juliol uns minuts amb el senyor Carod-Rovira, a qui no deixaré de dir que vaig votar a Barcelona i a Madrid, no pot deixar, valgui la redundància, d’al·lucinar quan el veus dipositar -a ell que apareix com el líder de l’esquerra independentista- tota la seva confiança en mans del senyor Rodríguez Zapatero per portar endavant l’Estatut. Falta de memòria històrica o és la viva demostració que l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra? Tanta confiança no sé a què obeeix. A no ser que l’Estatut que ens portin a Madrid estigui tan descafeïnat que l’acabi beneint fins el mateix Bono. Sapiguem almenys amb qui ens estem jugant els quartos.
Sergi Sol i Bros
http://www.el3devuit.com
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada