Benvolguts,
Això és una ressenya, per tant l’exposem tal com ens ha arribat.
Vegem la ressenya:
Mas, inhabilitat per desobediència
Les exconselleres Rigau i Ortega també han estat condemnades, com a
cooperadores necessàries, a un any i sis mesos i a un any i nou mesos
d'inhabilitació, respectivament
Jesús García. Redactor de tribunales El País. Barcelona
Barcelona 13
MAR 2017 - 21:22 CET
Artur Mas s’ha convertit aquest dilluns en el primer
president autonòmic condemnat per desobeir una resolució judicial.
El Tribunal Superior
de Justícia Contra Catalunya (TSJCC) ha imposat a Mas la pena de dos anys
d’inhabilitació per exercir càrrecs públics per organitzar la consulta
independentista del 9-N (9 de novembre del 2014) malgrat
que havia estat prohibida pel Tribunal
Constitucional. L’expresident “va pervertir els principis democràtics” juntament
amb dos càrrecs del seu Govern, també condemnades: la vicepresidenta Joana
Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Els tres han estat absolts, en canvi, del
delicte de prevaricació. La condemna complica el
futur polític de Mas, ja que la llei electoral li impedeix presentar-se com a
candidat, fins i tot si la sentència no és ferma.
Rigau, Mas i
Ortega. JOAN SÁNCHEZ
La sentència
condemna Artur Mas a dos anys d’inhabilitació
especial per exercir càrrecs públics de qualsevol classe, “ja siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal”.
També li impedeix actuar, durant el mateix temps, en “funcions de govern tant en l’àmbit autonòmic
com en el de l’Estat”. La resolució també conclou d’aquesta manera,
encara que amb menor temps de condemna, en els casos d’Ortega (un any i nou mesos) i Rigau (any i mig) com a “cooperadores
necessàries” del delicte de desobediència. La fiscalia demanava 10 anys per Mas, a qui
també acusava de prevaricació.
- Puigdemont diu que els catalans “indultaran” la
sentència amb el referèndum
- Mas anuncia que recorrerà la sentència del TSJC
fins a arribar a la justícia europea
Com que la sentència
no és ferma –les defenses ja han anunciat
que la recorreran–, ara com ara no s’executarà. Això significa que
Rigau (l’única que ocupa actualment un càrrec públic) podrà seguir exercint les
seves funcions com a diputada de Junts pel Sí al Parlament.
La condemna, no obstant això, és d’aplicació
immediata per al cas que algun d’ells pretengui concórrer a unes eleccions. És el cas de
Mas, que sospesa presentar-se com a candidat del PDECat en les properes eleccions autonòmiques a Catalunya. La Llei Orgànica del Règim Electoral General
estableix (article 6.2) que són “inelegibles” els “condemnats per sentència, encara que no sigui
ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració pública
o contra les institucions de l’Estat” a penes d’inhabilitació. El delicte
de desobediència s’emmarca, en el Codi Penal, en els delictes contra
l’Administració pública.
Multes als
tres
DE 10 A 2 ANYS I
SENSE INCLOURE PREVARICACIÓ
La sentència imposa a
Mas la màxima pena que el Codi Penal
preveu per desobediència: dos anys d’inhabilitació. La
fiscalia demanava una pena conjunta de 10 anys per desobediència i
prevaricació, encara que aquest últim delicte ha estat desestimat pel Tribunal. No hi ha fets que “excedeixin o desbordin” els propis de
la desobediència al Tribunal
Constitucional. De manera que no ha d’imposar-se, raonen els magistrats,
una pena afegida pel principi de non
bis in idem, o sigui no castigar doblement una mateixa conducta.
A més de les penes
d’inhabilitació, el Tribunal –compost
pels magistrats Jesús Barrientos, Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez– ha imposat
als excàrrecs del Govern el pagament de multes: 36.500 euros
per a Mas, 30.000 per a Ortega i 24.000 per a
Rigau.
La sentència, de 98 pàgines, atorga un
paper central a Mas com a “autor
material” de la desobediència. Ell va ser qui va convocar el “procés de participació” del 9-N, que va
ser prohibit pel Constitucional el 4
de novembre i en el qual finalment van votar 2,3 milions
de catalans. Mas tenia “perfecte
coneixement del contingut i els efectes” de la resolució –entre altres
coses, perquè va ser analitzada pels serveis jurídics de la Generalitat– i,
així i tot, “no va fer res” per
aturar la jornada de votació.
Mas no només “va ometre tota decisió”, sinó que “va disposar el necessari” per mantenir
vigents “els contractes
d’aprovisionament dels materials i equipament” necessaris per a la jornada
del 9-N. En la vista oral, celebrada fa tot just un mes, va quedar
provat –pels documents i per la declaració dels testimonis– que els treballs es
van executar després del dia 4; alguns, fins i tot, el mateix dia de la
votació. La sentència cita vuit
casos:
·
la pàgina web institucional,
·
la campanya de publicitat,
·
la correspondència oficial,
·
el material per a la votació,
·
els programes informàtics,
·
la pòlissa d’assegurances per a voluntaris,
·
la infraestructura material
·
i fins i tot la instal·lació d’un centre de premsa a Montjuïc per donar els resultats del 9-N.
El Tribunal desmenteix així la tesi dels
acusats que, a partir del veto, la consulta va quedar en mans dels voluntaris.
El Tribunal rebutja
els tres arguments esgrimits per Mas en la seva declaració:
- · Un, que la resolució del Constitucional era “inconcreta”: no ho era, sinó que contenia un mandat “clar, exprés, concret i terminant”, diu la sentència.
- · Dos, que no se li havia notificat personalment ni se l’havia advertit de les conseqüències. La tesi “no pot servir de coartada” perquè es tracta d’una resolució judicial “executiva per antonomàsia” que no necessita d’“additaments o amenaces”. A més, aquesta característica “li havia estat anticipada” a Mas pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.
- · El tercer argument té a veure amb la naturalesa política de la jornada del 9-N. En el judici, Mas es va presentar com un polític enfrontat a un dilema crucial. D’una banda, “haver d’atendre” la resolució del Constitucional; per l’altra, un deure que va jutjar com més important: obeir el “mandat parlamentari” i el “clam del carrer” per votar sobre la independència. “El Govern i el seu president havien d’estar a l’altura de les circumstàncies”, va dir.
Aquest conflicte “no és real” en opinió del TSJCC, que de forma contundent diu que
Mas “va
pervertir els valors democràtics de divisió i equilibri de poders”
en decidir pel seu compte quin dels deures era més important. L’expresident “va trencar una
regla bàsica i imprescindible per a una convivència pacífica, la que passa
indefectiblement per la submissió de tots a l’imperi de la llei i al compliment
de les resolucions judicials”.
La sentència recorda
que la causa del 9-N no versa sobre la convocatòria d’un referèndum “ni tampoc sobre
la col·locació d’urnes, com interessadament s’ha volgut fer veure”.
“Es jutja”,
subratllen els jutges, “la desobediència d’una ordre del Tribunal
Constitucional”.
QUÈ SIGNIFICA LA
INHABILITACIÓ
L’article 410 del
Codi penal pel qual ha estat condemnat Mas assenyala: “Les autoritats o els funcionaris públics
que es neguin obertament a complir degudament resolucions judicials, decisions
o ordres de l’autoritat superior dictades dins l’àmbit de la seva competència
respectiva i revestides de les formalitats legals, incorreran en la pena de
multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a qualsevol feina o
càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys”. La pena d’inhabilitació
comporta la prohibició d’exercir com a càrrec públic local, autonòmic o estatal
durant el període de condemna imposat, és a dir, dos anys en el cas d’Artur
Mas, que no es podrà presentar com a candidat.
Jesús García. Redactor de tribunales El País
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada