Benvolguts,
En Ferran Espada es
plany i mostra per culpa de qui, per culpa de les elits catalanes, el nostre país
va endarrere en comptes d’anar endavant! Ni nou sistema de finançament, ni
inversions en infraestructures, ni compromisos culturals d’un Rajoy que els ha
cridat a l’ordre com si fossin un caporal insignificant. “Susórdenes”. I parla dels
poders fàctics,
les elits catalanes, irrellevants de cara a Madrid.
Fa un parell de dies
varem publicar i comentar l’Editorial
del Directe.cat d’aquesta semana i dèiem precisament:
·
Fixeu-vos a més amb el greu silenci de les forces unionistes, com més
contraris a la democràcia més amagats han estat, ni Rivera, ni Arrimades, ni
Albiol, ni Iceta han obert la boca contra la gestió de l’estat a l’aeroport,
fins i tot “els Comuns” es digui Domènech o Colau han obert la boca, la mateixa
alcaldessa de Barcelona ha necessitat més de 14 dies per dir alguna cosa.
·
També “les grans entitats del país” aquelles que mostren preocupació
pel referèndum, han callat davant el caos de l’aeroport, Foment del Treball, la Cambra de Comerç, la Fira de Barcelona, el RACC,
els mateixos que ara fa 10 anys van fer un acte per reivindicar una gestió de
l’Aeroport des de Catalunya, ara callats, no sigui que
facin emprenyar al govern espanyol (el puto amo) que malgrat tractar-los com a
colònia els permet guanyar-se la vida, vergonya d’entitats que diuen defensar
el país i el que fan es enfonsar-lo.
Aquests dos paràgrafs
són una ampliació del greuge del qual es queixa en Ferran Espada.
Vegem l’article:
Poders fàctics irrellevants
Ferran Espada
La crisi del Prat assenyala les elits catalanes. Prepotents amb la
Generalitat i submises amb l’Estat. Incapaces d’influir ni en la defensa dels
seus propis interessos
Ni de bon tros soc
partidari de la ingerència política d’actors com determinades grans empreses i
algunes institucions econòmiques. Però els poders fàctics existeixen [com les meigas], també a Catalunya, i cal
posar en evidència la penosa i contradictòria actuació d’aquestes elits del
nostre país. Incapaces d’influir ni en la defensa dels seus propis interessos. Mostren el seu múscul financer intimidatori i es permeten renyar, i
fins i tot pressionar, els governants de Catalunya per tal que abandonin de forma antidemocràtica els compromisos
establerts amb la ciutadania en les eleccions com ara el de poder exercir el dret
a decidir.
Però han estat incapaces d’arrencar un sol
compromís al govern espanyol del PP. Probablement la tercera via és a hores d’ara inviable, però si ha
quedat aparcada en via morta és en bona part per la irrellevància
a què han quedat sotmesos els poders fàctics catalans.
Ni nou sistema de finançament, ni inversions en
infraestructures, ni compromisos culturals d’un Rajoy que els ha cridat a
l’ordre com si fossin un caporal insignificant.
La darrera prova
d’aquesta immersió
en la irrellevància ha estat la crisi de l’aeroport del Prat. No és que
aquests actors econòmics no hagin aconseguit el necessari i lògic traspàs de
l’aeroport. És que han estat incapaços de
pressionar davant la inacció d’Aena per forçar una solució a un conflicte que
perjudica els ciutadans però també els interessos de moltes empreses,
turístiques i no turístiques. On són Foment i el Cercle d’Economia? On queda l’esperit de l’IESE amb aquell gran acte de la societat civil econòmica per
l’aeroport? Restar
impassibles davant aquest desgavell, i tants altres que l’Estat espanyol
provoca a Catalunya, i adoptar un doble raser de prepotència amb la Generalitat
i majordomia amb La Moncloa diu molt poc de la seva fortalesa, per no parlar de
la falta d’honestedat.
I
no fa res més que condemnar el país a la decadència més absoluta. Hi haurien de
reflexionar.
Ferran Espada
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada