Avui proposem el Manifest del Procés
Constituent i dues entrevistes a qui sembla un dels ideòlegs del mateix Procés.
Jo no puc donar la meva opinió sobre aquest procés ja que encara no he paït
prou el que proposen. Un dels integrants em va explicar que a parer dels
ideòlegs del Procés Constituent calia desenvolupar simultàniament tant el salt
a la independència com el Procés per tal de donar contingut a la independència
abans d’arribar-hi. Jo vaig pensar que
tal com ha explicat manta vegades l’Hèctor López Bofill, el meu constitucionalista
de capçalera, cal tenir perfectament estudiat i assumit un conjunt de conceptes
abans del dia de la independència. I tots hi hem d’estar d’acord per tal que no
ens passi com li va passar al Xirinachs l’endemà de la Constitució del 78, que
es va trobar que tots els seus companys de l’Assemblea, s’havien organitzat i
havien pres partit (i havien creat i s’havien integrat en partits) molt abans
de l’esclat final. I ell es va trobar despenjat...
Alguns d’aquests conceptes i dilemes són:
dictadura, monarquia o república, assemblearisme, llengua o llengües oficials, relació
amb l’Església Catòlica, relació amb les altres confessions religioses, escoles
públiques o concertades, universitat pública o privada, plans d’estudi a tots
els nivells, escola normal de la Generalitat, sanitat pública o privada, relacions
amb la banca i els sistemes financers, banca pública o privada, ètica, partits
polítics, regeneració democràtica, energia, comunicacions, exèrcit i moltes més...
Com que ja es veu que arribar a la
independència no és cosa de bufar i fer ampolles, cal que ens preparem, i cal
que dubtem de tots els moviments i de tots els dirigents, sobretot dels falsos gurus!
Manifest per la convocatòria d'un Procés Constituent a
Catalunya
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
10 d’abril
2013
Els sota-signants fem una crida a la
ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la
convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble
català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país
és el que desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han
mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les
polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i
privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria
de la població.
L’actual model econòmic, institucional i
d’ordenament polític ha fracassat.
És urgent que creem entre totes un model
polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients
que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l'autoorganització i la
mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa
i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de
reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la
seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que
treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una
plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una
majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta d’iniciar un procés des de baix,
creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a
barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular
una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al
Parlament de Catalunya amb l'objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea
Constituent per definir quin nou model d'estat i d’ordenació sòcio-econòmica
volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit
polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem
concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des
de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a
objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una
Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible
en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats
de la majoria.
Un projecte de canvi social i de ruptura amb
l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència.
Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les
organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista
provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
- Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i
ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del
deute i impagament del deute il.legítim.
- Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la
jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball
domèstic i de cura no-remunerat.
- Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs
electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra
la corrupció.
- Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació
en pagament retroactiva.
- No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i
potenciació del sector públic sota control social.
- Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
- Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització
de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
- Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de
la legislació d'estrangeria.
- Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari
i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
- Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya
sense exèrcit i fora de l'OTAN.
Ens trobem en una cruïlla històrica on és
necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania
de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots
aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític
igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i
de la Solidaritat.
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
Proposta de
document. Comissió de Continguts. Gerardo Pisarello.-
¿De què parlem quan parlem de
procés constituent?
Un procés constituent pot
definir-se de moltes maneres. En un sentit tècnic, és un conjunt d'actuacions
que condueixen a una ruptura jurídica amb l'ordre existent i que culminen en
l'elaboració d'una nova Constitució.
En un sentit més ampli, es pot
veure com un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir els
drets de la població i a replantejar les obligacions del poder en una
determinada comunitat política.
Un procés constituent comporta
necessàriament un canvi polític i social?
No. Quan s'apel·la a un procés
constituent, és important distingir el que és una ruptura jurídica del que són
ruptures polítiques o socials. Tot procés constituent, en efecte, implica una
ruptura jurídica, una nova Constitució i una nova regulació de l’ordre polític.
Però això no comporta canvis polítics i socials profunds o automàtics.
Un procés constituent no
s’hauria de veure com un mecanisme màgic que permet modificar la realitat de la
nit al dia. Una nova Constitució pot suposar un canvi en les regles de joc,
però això no implica una millora immediata en la vida de les persones. Per a
que aquests canvis es produeixin calen molts elements que escapen a una
Constitució: d’altre lleis, una altra administració, l’existència de
mobilitzacions i d’un teixit social fort als pobles, barris i llocs de treball,
el desenvolupament de formes de produir alternatives.
Però, pot un procés constituent
contribuir a generar aquests canvis?
Una nova Constitució pot
preveure una reorganització del poder
executiu, del legislatiu i del judicial. Pot estipular nous drets, nous
mecanismes de participació ciutadana i noves orientacions en matèria econòmica.
Aquests canvis no impliquen l’establiment automàtic d’un ordre més just, però
si la possibilitat que es desenvolupin projectes de societat ara mateix
inviables.
D’un altre banda, un procés
constituent no té perquè reduir-se a l’aprovació d’una Constitució. Els poders
provisionals escollits per dur-lo a terme o la Assemblea Constituent
encarregada d’elaborar la Constitució també podrien adoptar mesures urgents,
com ara el no pagament del deute il·legítim o l’establiment d’una banca pública
no especulativa.
Un procés constituent és
democràtic per definició? En què es diferenciaria un procés constituent
democràtic d’un de no democràtic?
Per definició, un procés
constituent és un conjunt d’actuacions jurídicament rupturistes. Però això no
implica que sigui democràtic. Ans al contrari, un procés constituent pot ser
democràtic però també pot ser elitista o autoritari. Pot implicar a sectors
amplis de la societat, començant per aquells en major situació de
vulnerabilitat o pot realitzar-se des de dalt, sota el control de les elits
governants o de grups de poder no sotmesos al control de la ciutadania.
Què caldria per tal que un procés constituent
pogués considerar-se democràtic?
El que és decisiu és la
participació o la incidència popular en llurs diferents fases.
Per començar, en la fase destituent de l’ordre previ, es a dir,
en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o
per via electoral, als representants institucionals existents i imposar-ne uns
de nou.
En segon lloc, en el moment d'obertura del procés constituent
pròpiament dit. Es a dir, quan es trenca amb la Constitució antiga i es
planteja la necessitat de convocar una Assemblea Constituent per tal que
elabori una nova Constitució. La participació de la ciutadania en les mesures
polítiques i socials que s’adoptin en aquesta fase, en l’elecció de l’Assemblea
i en els projectes de Constitució que es discuteixin pot ser fonamental per la
configuració del règim polític i econòmic futur.
Finalment, en el moment de ratificació de la Constitució adoptada,
que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions
prèviament discutides.
Qui hauria de impulsar aquesta
participació popular?
El caràcter més o menys
participatiu d'un procés constituent depèn, en molts aspectes, d'un disseny
institucional que promogui la participació. No obstant això, el que activa un
procés constituent en últim terme és una situació social d'insatisfacció
enfront de la realitat preexistent. Això, i un sentiment compartit que no existeix
una altra sortida que la de repensar a fons el marc institucional, els drets de
la gent i les obligacions del poder.
Des d'aquesta última
perspectiva, un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés
d'autoorganització popular, es a dir, un procés mitjançant el qual la mateixa
gent decideix prendre la paraula per decidir les grans orientacions que ha
d'adoptar la comunitat política.
Un procés constituent
democràtic garanteix la millor Constitució possible?
Segurament un procés
constituent democràtic no garanteix per si mateix un resultat plenament just.
Però redueix, almenys, les possibilitats d’un resultat injust. En realitat, no
hi ha cap Constitució perfecte. Per això, és important que l’ordre polític
garanteixi mecanismes permanents de participació i de control ciutadà sobre les
institucions. La mateixa Constitució hauria de poder ser reformada a instàncies
de la ciutadania, i hauria d’establir vies per compatibilitzar el màxim
autogovern de les majories amb la màxima protecció de les minories vulnerables.
Quan s’acostuma a engegar un
procés constituent?
Les situacions en les quals un
procés constituent pot activar-se són variades. Per exemple, quan un poble o una
comunitat política decideix constituir-se formalment en un Estat. Aquest va ser
el cas dels Estats Units, en 1787, de moltes ex colònies europees al llarg dels
segles XIX i XX, i de molts estats nascuts de processos independentistes en les
últimes dècades.
Un procés constituent també es
pot engegar quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de
manera prou radical com per exigir una nova forma d'organització institucional.
En aquests casos, l'impuls del procés constituent pot venir del propi règim o
de forces polítiques i socials externes al mateix, com una pressió popular més
o menys sostinguda. Aquest va ser el cas, per exemple, dels processos
constituents que es van obrir recentment a alguns països d’Amèrica Llatina o a
Islàndia.
Un procés constituent i una
reforma constitucional són el mateix?
En termes tècnics, un projecte
constituent hauria de distingir-se d'altres operacions com la reforma
constitucional. La principal característica d'una reforma de la Constitució és
que procedeix d’acord a les normes constitucionals existents. Des d'aquesta
perspectiva, implica una certa continuïtat, un cert reconeixement de l'ordre
constitucional vigent. En un procés constituent, en canvi, el que es planteja
és l'elaboració d'una nova Constitució a partir de procediments nous. No hi ha,
doncs, continuïtat jurídica, sinó una ruptura amb l'ordre constitucional previ.
Aquestes diferències
conceptuals no impedeixen que entre la reforma, sobretot quan és una reforma
àmplia, i el procés constituent, no puguin establir-se punts en comú. Una
reforma total, per exemple, també pot conduir, igual que un procés constituent,
a una Constitució nova, encara que ho faci a partir dels procediments previstos
en l'antiga. Així mateix, també és possible pensar en una reforma per a la
ruptura, això és, en una reforma constitucional que prevegi l'engegada, des de
la pròpia Constitució, d'un procés constituent governat per regles noves.
Com es pot definir el procés
que va conduir a l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978?
El procés que va conduir a la
elaboració i aprovació de la Constitució espanyola de 1978 va ser un procés
constituent, de ruptura jurídica, però tutelat i limitadament democràtic. Per
moltes raons. L’exèrcit, l’Església i d’altres poders fàctics lligats al
franquisme van tenir un pes decisiu al llarg de tot el procés. Moltes forces
socials i polítiques no van poder expressar-se plenament o van ser perseguides
o il·legalitzades. Les Corts que van redactar la Constitució es van escollir
d’acord amb un sistema electoral que perjudicava a les forces políticament
rupturistes. Finalment, tot i que el text final es va sotmetre a referèndum, la
participació ciutadana directa durant l’elaboració del text va ser reduïda.
Per que cal plantejar un procés
constituent a Catalunya?
Perquè molts dels canvis
socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden fer en el
marc del règim constitucional espanyol actual. El problema, en realitat, no són
un o dos articles constitucionals concrets. Es el règim constitucional, és a
dir, el que s’ha fet de una Constitució que, malgrat seus límits, era una
Constitució oberta però que s’ha anat tancant a través del seu desenvolupament
i de la seva interpretació.
Aquest règim és avui
difícilment modificable. Entre d’altres raons, perquè la reforma constitucional
depèn dels partits majoritaris que han provocat la situació actual. Aquest
bloqueig és el que genera el clam, a Catalunya, d’un procés constituent que
permeti la configuració, des de baix, d’una república catalana.
I perquè es diu, de vegades, que el que calen són processos
constituents, en plural?
Perquè en un context tan
interdependent com l’actual, és molt difícil que un procés constituent
democràtic pugui tenir èxit en un país petit si no es produeix alhora en
escales més amplies. És per això que la demanda d’un procés constituent
democràtic al Principat hauria de buscar complicitats, per exemple, amb
processos semblants a d’altres terres de parla catalana, a Espanya i a Europa.
Entrevista a Gerardo Pisarello
“Un procés constituent democràtic s’ha de veure
com un procés d’autoorganització popular”
Gerardo Pisarello s’apassiona quan parla de
política. El seu discurs és efervescent, afable i, al mateix temps, calculat
quan busca les paraules més exactes per explicar conceptes complexos del dret
constitucional, matèria de la qual n’és mestre a la universitat i a les places.
Rere unes petites ulleres, la seva mirada irradia passió mentre resol alguns
dels nostres dubtes.
PC: Bona tarda,
Gerardo.
Gerardo Pisarello: Bona tarda.
Gerardo Pisarello: Bona tarda.
PC: Gerardo: a què
ens referim, quan parlem de procés constituent? .
GP: Bé; pot definir-se de moltes maneres. En sentit tècnic, és un conjunt d'actuacions que impliquen canvis jurídics de fons que culminen en l'elaboració d'una nova constitució.
GP: Bé; pot definir-se de moltes maneres. En sentit tècnic, és un conjunt d'actuacions que impliquen canvis jurídics de fons que culminen en l'elaboració d'una nova constitució.
PC: I en sentit
ampli?
GP: Es pot veure com a un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir els drets de la població i a replantejar les obligacions dels poders públics i privats. Tanmateix, no es tracta d’un mecanisme màgic que permeti modificar la realitat d’un dia per l’altre; una constitució nova pot suposar un canvi en les regles del joc, però això no implica una millora immediata en la vida de les persones.
GP: Es pot veure com a un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir els drets de la població i a replantejar les obligacions dels poders públics i privats. Tanmateix, no es tracta d’un mecanisme màgic que permeti modificar la realitat d’un dia per l’altre; una constitució nova pot suposar un canvi en les regles del joc, però això no implica una millora immediata en la vida de les persones.
PC: I què cal per
assegurar aquesta millora?
GP: Calen molts elements que escapen a una constitució: d’altres lleis, una altra administració, el desenvolupament de formes solidàries, cooperatives de producció, de gestió dels bens comuns...
GP: Calen molts elements que escapen a una constitució: d’altres lleis, una altra administració, el desenvolupament de formes solidàries, cooperatives de producció, de gestió dels bens comuns...
"Un procés
constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització
popular"
PC: I la
participació popular?
GP: Sens dubte. Un procés constituent democràtic s’ha de veure, sobretot, com a una eina plural, diversa, d'autoorganització i d’autoeducació popular.
GP: Sens dubte. Un procés constituent democràtic s’ha de veure, sobretot, com a una eina plural, diversa, d'autoorganització i d’autoeducació popular.
PC: Per tant, un
procés constituent és, per definició, democràtic?
GP:Pot ser
democràtic; però també pot ser autoritari o elitista, com va ser-ho la proposta
de Constitució Europea del 2004. Pot implicar sectors amplis de la societat:
classes populars, dones... O pot desenvolupar-se des de dalt, sota la
vigilància de les elits governants o de grups de poder no sotmesos al control
de la ciutadania, com va passar, en gran part, en el cas de la Constitució
Espanyola de 1978.
PC: D'aquí la
importància de l'autoorganització que comentaves abans.
GP: La participació o la incidència popular és decisiva: en primer lloc, en la fase destituent de l’ordre previ -és a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, els representants institucionals existents i imposar-ne uns de nous; en segon lloc, en el moment d'obertura del nou procés constituent que escaigui.
GP: La participació o la incidència popular és decisiva: en primer lloc, en la fase destituent de l’ordre previ -és a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, els representants institucionals existents i imposar-ne uns de nous; en segon lloc, en el moment d'obertura del nou procés constituent que escaigui.
"Molts dels canvis que avui es
reclamen no es poden fer en el marc del règim constitucional espanyol
actual"
PC:És a dir, quan
es trenca amb la Constitució antiga i es comença a construir la nova.
GP: Exacte: quan es planteja la necessitat de convocar una assemblea constituent per elaborar una constitució nova, la participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin en aquesta fase, i en l’elecció de l’assemblea i en els projectes de constitució que es discuteixin, pot ser fonamental per a la configuració del règim polític i econòmic futur; finalment, torna a ser decisiva en el moment de ratificació de la constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions que hagin estat discutides prèviament.
GP: Exacte: quan es planteja la necessitat de convocar una assemblea constituent per elaborar una constitució nova, la participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin en aquesta fase, i en l’elecció de l’assemblea i en els projectes de constitució que es discuteixin, pot ser fonamental per a la configuració del règim polític i econòmic futur; finalment, torna a ser decisiva en el moment de ratificació de la constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions que hagin estat discutides prèviament.
PC: Però això no
es podria fer mitjançant una reforma constitucional?
GP: Si la Constitució Espanyola fos realment democràtica, hauria de permetre, com passa a Bolívia o a l’Equador, que la mateixa ciutadania pugui demanar una
GP: Si la Constitució Espanyola fos realment democràtica, hauria de permetre, com passa a Bolívia o a l’Equador, que la mateixa ciutadania pugui demanar una
reforma total o la convocatòria d’una
assemblea constituent. En la mesura que això no sigui possible, l’única sortida
és una ruptura jurídica amb l'ordre constitucional existent.
“La participació o la incidència popular és
decisiva”
PC: I quan
s’acostuma a engegar un procés constituent, de ruptura? GP: Les situacions en
les quals un procés constituent pot activar-se són variades. Per exemple, quan
un poble o una comunitat política decideix constituir-se formalment en un Estat
o en una nova república. Aquest va ser el cas dels Estats Units en 1787; i de
moltes repúbliques nascudes de processos anti-colonialistes o independentistes
al llarg dels últims segles.
PC: I actualment?
GP: També es pot engegar quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de manera prou radical com per exigir noves formes d’organització institucional i social. És el cas, per exemple, dels processos constituents que es van obrir a alguns països d’Amèrica Llatina; o el que es va intentar, amb llums i ombres, a Islàndia.
GP: També es pot engegar quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de manera prou radical com per exigir noves formes d’organització institucional i social. És el cas, per exemple, dels processos constituents que es van obrir a alguns països d’Amèrica Llatina; o el que es va intentar, amb llums i ombres, a Islàndia.
PC: Per què cal
plantejar un procés constituent a Catalunya?
GP: Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden dur a terme en el marc del règim constitucional heretat de la transició i ara rendit als interessos de la Troica i dels grans creditors. El problema no són un o dos articles de la Constitució. És un règim constitucional que ni ha estat votat per les generacions més joves ni es pot reformar sense la voluntat dels partits que han provocat la crisi actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam d’un procés constituent que acompanyi la construcció, des de baix, d’una República Catalana.
GP: Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden dur a terme en el marc del règim constitucional heretat de la transició i ara rendit als interessos de la Troica i dels grans creditors. El problema no són un o dos articles de la Constitució. És un règim constitucional que ni ha estat votat per les generacions més joves ni es pot reformar sense la voluntat dels partits que han provocat la crisi actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam d’un procés constituent que acompanyi la construcció, des de baix, d’una República Catalana.
PC: Moltes gràcies
Gerardo.
on Diumenge, 27 Octubre 2013. Posted in Campanyes,
#RepubliCAT99%
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada