Benvolguts,
En Miquel Puig fa una molt bona reflexió sobre
l’estat de la qüestió o sigui “el procés”!
Parla del catastrofisme cavernari, parla de l’Editorial de
la Vanguardia proposant moderació i del suport a la tercera via, parla de que el
conseller Santi Vila es permet opinar que si marxem d’Espanya per la finestra prendrem mal, parla
de la la Rosa Díez i la seva moció en el Ple del Congreso en que el PSC va
continuar amb la seva esquizofrènia i es va abstenir i sobretot on es va
demostrar fefaentment la immensa desproporció entre el 75% dels diputats espanyols i només el 19% dels diputats
catalans que votaven contra el dret a decidir dels catalans, i finalment
prediu que Només
tindrem dret a ser consultats quan hàgim
aconseguit que així ho vegi Frau Merkel!
Notes sobre el procés
MIQUEL PUIG
09/11/2013
El
catastrofisme insisteix
L' Abc posa en portada que la
independència seria la ruïna de Catalunya perquè li produiria un xoc de 25.000
milions d'euros i una desbandada d'empreses. L'executiu del lobi d'empreses
americanes a Espanya insinua a La Vanguardia que Catalunya es podria
decantar "cap a una llarga etapa d'incertesa social, política i
econòmica" i que "moltes companyies estrangeres han invertit a
Catalunya per servir un mercat de 47 milions (o de 500) i no de 7, per la qual
cosa estan elaborant plans de contingència".
Cansa haver de repetir que aquestes sinistres premonicions es
basen en una hipòtesi extrema, inversemblant i que rarament s'explicita: que
Catalunya s'independitza pel seu compte en un procés desordenat que li posa el
món en contra, fins a l'extrem que els camions amb paquets d'Ariel són
immobilitzats al Pertús i a Fraga mentre Procter&Gamble anuncia un ERO a la
fàbrica de Mataró i resignadament consigna una pèrdua milionària en els seus
balanços. De fet, el mateix ambaixador dels EUA ha desmentit que hi hagi
neguit en les multinacionals del seu país.
Suports
a la tercera via
La Vanguardia fa
una crida als moderats
en un editorial extraordinari que és, a la seva vegada,
extraordinàriament moderat. El País publica una enquesta d'acord amb la
qual una hipotètica oferta de l'estat espanyol guanyaria en referèndum a
l'opció independentista i a la immobilista.
Detecto que aquests moviments han enutjat
alguns independentistes, la qual cosa considero un error. En primer lloc,
perquè el moviment independentista es debilitarà si no és capaç de mantenir la
calma davant les reaccions adverses que vagi despertant, que seran creixentment
potents. En segon lloc, perquè els partidaris de la tercera via tenen el dret a
defensar-la i a intentar col·locar-la en una posició central. En tercer lloc,
perquè encara que la seva opció no sigui, ara per ara, més que una quimera,
tenen dret a intentar construir-la. Finalment, perquè només quan hagi quedat clar que han
fracassat perquè l'Estat ho ha fet impossible podrà ser la independència opció
guanyadora.
Progressa
adequadament
El conseller Vila declara a la ràdio que
hauria preferit que la tercera via hagués estat viable i, referint-se a una
declaració unilateral d'independència, que "prendríem mal" si
marxéssim d'Espanya "per la finestra", que "cal fer tots els
possibles perquè el procés acabi bé" i que això implica "esforçar-se
per persuadir l'Estat que els ciutadans catalans tenen dret a ser
consultats".
El conseller Vila no vol que els camions
d'Ariel siguin immobilitzats a la frontera i sap que això passa per un procés
llarg que porti a una consulta legal. Toni Soler piula: "Fa mandra però em temo que tocarà tornar
a mobilitzar-nos".
Sense
novetat en el front contrari
Rosa Díez presenta una moció que no diu res
que no sigui a la Constitució però que defensa argumentant que una consulta a
Catalunya seria inconstitucional, una afirmació que no sols no és certa (fins i
tot ho diu Francesc de Carreras) sinó que és insensata. Malgrat això, el PP i el PSOE hi voten a favor.
Per què? Perquè una constant de la política espanyola és identificar
flexibilitat amb covardia. Això és el que explica per què Espanya
mai no ha modificat de debò una Constitució o per què en el seu dia el govern
espanyol va ordenar la sortida de la flota de la badia de Santiago de Cuba
perquè fos enfonsada a plaer per l'americana (1898). L'alternativa era
sotmetre's al vilipendi de la premsa, aleshores tan inflamable com ara. Van
morir-hi 371 mariners espanyols contra només un d'americà. Aquest últim, d'insolació.
Està bé que els partidaris de la tercera via provin de
construir-la i que els moderats provin de persuadir l'estat del dret per a una
consulta, però és del tot improbable que se'n surtin.
Esperant
ordres
Una segona constant de la política espanyola
és que si el que cal fer és impopular, només es fa quan es reben ordres de
l'exterior, i deixant clar que és per aquest motiu. Una inconstitucionalitat
tan manifesta com la doctrina Parot només es redreça quan ho ordena el
Tribunal Europeu dels Drets Humans; la Constitució es modifica ipso
facto quan
així ho exigeix Frau Merkel; les pensions es congelen quan ho imposa
l'FMI; la normativa laboral s'endureix perquè ho exigeixen "els mercats".
¿Tenim dret els ciutadans catalans a ser consultats? Només quan
hàgim aconseguit que així ho vegi Frau Merkel.
Contra el que proclamen els catastrofistes, l'endemà de la
independència no passarà res; contra el que creuen els ingenus, aconseguir-la
requerirà molta més mobilització.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada