Benvolguts,
L’esperit d’aquest article l’hem invocat
moltes vegades des d’aquest Bloc. Cal tenir criteri amb el que es llegeix. En
principi no t’has de creure res del que t’expliquin i sobretot cal sempre filtrar
la información i asegurar-te que ve d'un lloc fiable!
Si em permeteu us explicaré un acudit de l’època
Franquista sobre aquest tema:
L’escena és desenvolupa en un local d’un poblet on una patum del règim està
fent una conferència. El conferenciant va explicant grandeses i mentides:
-Abans de la guerra la gent de l’Aragó es moria de gana pels carrers i
ara els sobra el menjar...
-No hi havia electricitat perquè no hi havia pantans. Nosaltres hem fet
10 pantans al Pirineu...
-A Galícia no hi havia trens i nosaltres n’hem construït...
-Ara a Madrid hi ha menjar per tothom...
I així.
Cada vegada que el conferenciant feia una afirmació d’aquest tipus
sortia un de primera fila que el contradeia:
-Jo soc aragonès i això és mentida. Ara passem més gana que abans!
-Jo viatjo molt pel Pirineu i els únics pantans que hi ha són els fets
abans de la guerra!
-Jo viatjo molt a Galícia i no és veritat que hi hagi trens nous...
-Jo vaig sovint a Madrid i no és veritat que tothom mengi...
Al final el conferenciant, en estat de paroxisme li diu al de la primera
fila:
-Sap que li dic? Que
vostè no ha de viatjar tant i ha de llegir més el diari...
I ara l’article:
12 de
novembre del 2013
Àngels
Folch
Mestra i
membre de la Sectorial de Docents de l’ANC
Mirada crítica i analítica d'una notícia
Aquests
dies, hom s'adona més que mai de la necessitat que a l'escola s'ensenyi a llegir els mitjans de
comunicació amb esperit crític i capacitat d'anàlisi. Si no hi posem
aviat remei, acabarem empassant-nos tot el que ens tirin a sobre. Només un poble
capaç de llegir la realitat sense a
prioris ni fanatismes, pot ser lliure.
Hem
repetit tantes vegades que l'Estat utilitzarà totes les eines al seu abast per
dividir-nos, per fer naufragar el vaixell o per fer descarrilar el tren, però
sembla que alguns no saben realment a què ens referim quan ho afirmem. Ens
referim no només a què l'Estat es negarà en rodó a negociar i/o a parlar, i per
descomptat a pactar; no només que ens escanyarà econòmicament, com ja fa de fa
temps; no només que ens desprestigiaran i insultaran; no només que mentiran i
sembraran confusió, no només que negaran l'espoli fiscal, no només que ens
tractaran de nazis i dictadors…
Quan afirmem que utilitzaran tots els mitjans volem dir tots també desprestigiant les poques eines d'Estat que tenim com per exemple els Mossos d'Esquadra. I per fer-ho, com a bons manipuladors, aprofitaran els nostres punts dèbils. No ens podem permetre ser ingenus pensant que l'adversari se li veu sempre el llautó i és transparent. L'adversari és poderós i té molta informació que nosaltres no tenim, els seus tentacles són molt llargs i pot moure molts fils. És hábil i astut i té prou coneixements de psicologia humana en general i de la catalana en particular com per saber perfectament quins són els nostres punts dèbils. Sap per on ha d'atacar i ho fa a consciència.
L'atac als Mossos pot venir del mateix cos, de fora, o dels dos llocs a la vegada. Tinguem-ho present!"
Els catalans mai hem estat amants ni d'exèrcits ni de policies i per aquí tenen una escletxa on poder sembrar la discòrdia. Saben quins hams han de posar perquè els piquem. Probablement, en algun moment, no gaire llunyà, necessitarem que els Mossos ens protegeixin o protegeixin les nostres institucions i necessitarem que una de les poques eines d'Estat que tenim, els Mossos, tingui el nostre reconeixement i suport per a poder controlar la situació.
Una de les coses que pot fer més mal al procés és desprestigiar les poques eines que tenim, sembrant la desconfiança entre la ciutadania envers els que ens hauran de protegir, fent-los perdre tota autoritat. L'atac als Mossos pot venir de dins, del mateix cos, de fora, o dels dos llocs a la vegada. Tinguem-ho present!
No hem de deixar que es produeixin actuacions il·legals per part de cap policia, però tampoc ens podem empassar tots els hams. Amb les actuacions il·legals, un cop demostrades s'ha de ser impecable i implacable, però per no picar l'ham hem de deixar que la justícia actuï i creuar els dits esperant que sigui imparcial i justa.
I una altra cosa que podem fer preventivament és aprendre a llegir les notícies amb mirada analítica i crítica. Per això aquest document Mirada crítica i analítica d'una notícia em sembla que pot ajudar a educar aquesta mirada.
En aquests moments de gran trascendència per al futur del nostre país, i en conseqüència també del nostre futur i del dels nostres fills i néts, només depèn de nosaltres evitar que caiguem innocenment en els paranys que ens aniran posant a mesura que anem avançant cap a la independència. I aquest tema dels Mossos urgeix que l'entomem de cara i públicament, evitant que es converteixi en un polvorí. És que algú pensa de debo que els Mossos són una policia menys preparada, menys democràtica i menys ètica que la Policía Nacional o la Guárdia Civil? És que potser algú preferiria que la seguretat de Catalunya tornés a passar a mans dels "Grisos" o de la "Benemèrita"?
Males pràctiques per part dels Mossos ni una, però per part dels mitjans de comunicació tampoc.
Quan afirmem que utilitzaran tots els mitjans volem dir tots també desprestigiant les poques eines d'Estat que tenim com per exemple els Mossos d'Esquadra. I per fer-ho, com a bons manipuladors, aprofitaran els nostres punts dèbils. No ens podem permetre ser ingenus pensant que l'adversari se li veu sempre el llautó i és transparent. L'adversari és poderós i té molta informació que nosaltres no tenim, els seus tentacles són molt llargs i pot moure molts fils. És hábil i astut i té prou coneixements de psicologia humana en general i de la catalana en particular com per saber perfectament quins són els nostres punts dèbils. Sap per on ha d'atacar i ho fa a consciència.
L'atac als Mossos pot venir del mateix cos, de fora, o dels dos llocs a la vegada. Tinguem-ho present!"
Els catalans mai hem estat amants ni d'exèrcits ni de policies i per aquí tenen una escletxa on poder sembrar la discòrdia. Saben quins hams han de posar perquè els piquem. Probablement, en algun moment, no gaire llunyà, necessitarem que els Mossos ens protegeixin o protegeixin les nostres institucions i necessitarem que una de les poques eines d'Estat que tenim, els Mossos, tingui el nostre reconeixement i suport per a poder controlar la situació.
Una de les coses que pot fer més mal al procés és desprestigiar les poques eines que tenim, sembrant la desconfiança entre la ciutadania envers els que ens hauran de protegir, fent-los perdre tota autoritat. L'atac als Mossos pot venir de dins, del mateix cos, de fora, o dels dos llocs a la vegada. Tinguem-ho present!
No hem de deixar que es produeixin actuacions il·legals per part de cap policia, però tampoc ens podem empassar tots els hams. Amb les actuacions il·legals, un cop demostrades s'ha de ser impecable i implacable, però per no picar l'ham hem de deixar que la justícia actuï i creuar els dits esperant que sigui imparcial i justa.
I una altra cosa que podem fer preventivament és aprendre a llegir les notícies amb mirada analítica i crítica. Per això aquest document Mirada crítica i analítica d'una notícia em sembla que pot ajudar a educar aquesta mirada.
En aquests moments de gran trascendència per al futur del nostre país, i en conseqüència també del nostre futur i del dels nostres fills i néts, només depèn de nosaltres evitar que caiguem innocenment en els paranys que ens aniran posant a mesura que anem avançant cap a la independència. I aquest tema dels Mossos urgeix que l'entomem de cara i públicament, evitant que es converteixi en un polvorí. És que algú pensa de debo que els Mossos són una policia menys preparada, menys democràtica i menys ètica que la Policía Nacional o la Guárdia Civil? És que potser algú preferiria que la seguretat de Catalunya tornés a passar a mans dels "Grisos" o de la "Benemèrita"?
Males pràctiques per part dels Mossos ni una, però per part dels mitjans de comunicació tampoc.
Llegir
també de la mateixa autora:
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada