Benvolguts,
Tal com diu en Vicent Partal és una jugada
mestra.
A començaments de setmana ja varem comentar com
la UE s’adaptava a les rebequeries d’algun estat membre com Espanya, donant-li
la volta i usant els recursos que els propis reglaments de la UE li permeten.
La seva Consti, vaja! Consti que s’ha automodificat diversos cops.
En aquest cas utilitza les conclusions del
Tractat de Lisboa:
El Tractat de
reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat
de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat
de Lisboa el 19
d'octubre de 2007
que substueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.[1]
Aquest tractat va ser
signat pel plenari del Consell de la Unió el 13 de
desembre de 2007,
aconseguint per
a la Unió Europea (UE) tenir
una personalitat jurídica
per a signar acords internacionals a nivell comunitari.
Com que aquest tractat permet precisament que
la UE com a personalitat
jurídica pugui signar acords internacionals a nivell comunitari, la UE els ha
utilitzat pels seus tractes amb Kossove!
L’editorial del Vilaweb d’avui té dos eixos:
· A Brussel·les ara ja no et pregunten què fem a Catalunya sinó quan ho
farem. Quan?
· L’inici de l’acord bilateral
d'associació i estabilització entre la UE i Kossove
I ara l’Editorial:
Vicent Partal. Brussel·les
es mou
· A Brussel·les ara ja no et
pregunten què fem a Catalunya sinó quan ho farem. Quan.
He
passat aquests darrers dies a Brussel·les. Amb l'oportunitat de tenir moltes
converses i debats amb amics i coneguts de diversos països. Interessants. Ja no pregunten,
per exemple, què passa a Catalunya sinó quan passarà. I aquest
'quan' tan insistent em sembla molt significatiu. Fins i tot diria que els
espanyols d'ací m'han semblat com molt resignats. Fa un any s'irritaven i ara sembla que s'ho
prenen tot això amb molta més filosofia. S'han acostumats a que els
altres, els dels altres països vull dir, no paren de preguntar-los a ells
també. Això del 'quan'.
Fa un any estaven obsessionats amb que el debat no saltara la frontera. Però ara ja veuen
que no hi ha manera d'aturar-ho.
Aquesta
setmana, per cert, ha passat una cosa molt important que la premsa espanyola ha
mirat d'empetitir tant com ha pogut. La Unió Europea ha començat negociacions
amb Kossove per
a un acord bilateral d'associació i estabilització. Això no és un
acord per a entrar en la Unió, només és un acord per a crear un espai econòmic comú però
el que és interessant és que fins ara tothom assegurava que fins i tot això Espanya ho
vetaria.
Tanmateix
la Unió ha fet una reacció sorprenent. La Unió ha invocat el Tractat de Lisboa que li confereix
personalitat jurídica i per primer vegada en la història negociarà sense tenir
en compte els estats membres. Això vol dir que els estats no hauran
de ratificar l'acord i que, en conseqüència, Espanya no la podrà vetar.
És una jugada mestra. Típica de la Unió Europea.
Evidentment els espanyols, després de l'estupor inicial, han intentat canviar
de discurs i dir que ells guanyen amb aquesta jugada perquè així seguiran sense
reconèixer Kossove --cosa que haurien fet indirectament si ratificaven l'acord.
Alguna cosa
havien de dir, és clar. Perquè la veritat és que el precedent és
majúscul. S'han
passat mesos argumentant que vetarien la permanència de Catalunya en la Unió
Europea i de sobte es troben amb que no poden vetar ni a Kossove, ai caram...
Brussel·les
es mou. Vet-ho aquí.
Vicent Partal. director@vilaweb.cat
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada