Avui ens tornem a fer ressò de Help Catalonia, una de les entitats que
gratia et amore es dedica a traduir a
6 llengues estrangeres les notícies interessants que afecten a les relacions
estat espanyol-Catalunya i a explicar al mon els nostres anhels de llibertat. Vegeu-ne
una extensa entrevista a un dels fundadors, el nostre amic Jordi Vazquez:
També podeu veure una entrevista amb un altre
dels col·laboradors de l’entitat.
En aquest cas, en Francesc Canals, explica els seus sentiments i com que no se n’amaga
li traspua la fel contra l’estat que mai no ens ha volgut reconèixer la
identitat i la singularitat.
Recordeu el conte d’H.G. Wells El país dels cecs,
vegeu com la FAES i els seus deixebles, com el Wert, ens ataquen sense pietat. Volen
que tots siguem iguals, en l’estultícia! És el mateix que varen fer amb els
Decrets de Nova Planta, treure’ns tots els nostres drets i com a substitució
dir que ens atorgaven els miserables drets dels pobres súbdits dels imperialistes
castellans. Guaiteu els pressupostos que el conseller Mas-Colell ens ensenyarà
avui i entengueu que Espanya ens roba!
Gràcies Help
Catalonia!
Tingueu-ho clar:
És la guerra. Adéu Espanya!
5.11.2013.
Cal fer entendre
al món
Sóc català, fa 25 anys que visc a Anglaterra,
i sóc voluntari de Help Catalonia.
La meva feina és traduir a l’anglès i corregir articles que s’han traduït del
català o castellà a l’anglès per publicar-los i difondre’ls internacionalment.
Help Catalonia intenta explicar la realitat de Catalunya al món. Crec que els països de la comunitat internacional tenen un concepte d’Espanya que sovint es basa en llurs principis democràtics. Hom creu que Espanya és un estat respectuós amb les seves nacions –però no ho ha sigut mai. Quan Espanya va encetar (nominalment) la democràcia l’any 1978, el poble de Catalunya nodria l’esperança que el procés democràtic acabés duent a un reconeixement real de la nació catalana dins Espanya, però malauradament mai ha estat així. L’estat espanyol, apuntalat per la “psique nacional”, encara insisteix que Catalunya i les altres nacions dins Espanya es limitin a manifestar la cultura castellana amb unes peculiaritats regionals afegides condescendentment tolerades (i fa rebequeries, rondina i escarneix quan desobeeixen). Espanya segueix sent sinònim de “Castella” en la majoria dels sentits, i és un país governat per una casta oligàrquica interessada i paternalista i un estat lerrouxista que és intolerant vers la plurinacionalitat. En el cas de Catalunya, Espanya ha intentat i segueix intentant anorrear, o si més no limitar, la seva identitat i cultura, i ha fet i fa tot el possible per mantenir-la subjugada. Sempre ha definit Catalunya com “un problema” pel fet de tenir identitat pròpia.
Les estadístiques mostren que actualment més del 80% dels catalans volen votar per l’autodeterminació, però Espanya –un país suposadament democràtic i subscrit al tractat de l´ONU– ho prohibeix al·legant que aquest dret no es contempla en la Constitució Espanyola; una constitució que el 1978 va ser formulada, entre d’altres, per militars, i que va ratificar la instauració d’una monarquia encapçalada per un rei escollit pel mateix dictador Franco. A més, especialment els darrers anys, l’estat espanyol ha iniciat una guerra bruta per desacreditar la Generalitat de Catalunya i manipular els ciutadans emprant el sinistre Centro Nacional de Inteligencia junt amb uns medis de comunicació tendenciosos i corruptes per confondre’ns, dividir-nos i atemorir-nos, tot amb la intenció de fer-nos desistir dels nostres anhels d’independència.
De diverses maneres, els voluntaris de Help Catalonia ens escarrassem a informar el món de com actua realment Espanya i com això afecta a Catalunya. Esperem que quan arribi el moment en què els catalans votem per la independència i Espanya vulgui esclafar-nos i reprimir-nos (un cop més) per voler expressar el nostre dret democràtic, hi hagi països que ens hagin entès, i que per tant ens recolzin i ens ajudin a salvaguardar la nostra voluntat.
Francesc
CanalsHelp Catalonia intenta explicar la realitat de Catalunya al món. Crec que els països de la comunitat internacional tenen un concepte d’Espanya que sovint es basa en llurs principis democràtics. Hom creu que Espanya és un estat respectuós amb les seves nacions –però no ho ha sigut mai. Quan Espanya va encetar (nominalment) la democràcia l’any 1978, el poble de Catalunya nodria l’esperança que el procés democràtic acabés duent a un reconeixement real de la nació catalana dins Espanya, però malauradament mai ha estat així. L’estat espanyol, apuntalat per la “psique nacional”, encara insisteix que Catalunya i les altres nacions dins Espanya es limitin a manifestar la cultura castellana amb unes peculiaritats regionals afegides condescendentment tolerades (i fa rebequeries, rondina i escarneix quan desobeeixen). Espanya segueix sent sinònim de “Castella” en la majoria dels sentits, i és un país governat per una casta oligàrquica interessada i paternalista i un estat lerrouxista que és intolerant vers la plurinacionalitat. En el cas de Catalunya, Espanya ha intentat i segueix intentant anorrear, o si més no limitar, la seva identitat i cultura, i ha fet i fa tot el possible per mantenir-la subjugada. Sempre ha definit Catalunya com “un problema” pel fet de tenir identitat pròpia.
Les estadístiques mostren que actualment més del 80% dels catalans volen votar per l’autodeterminació, però Espanya –un país suposadament democràtic i subscrit al tractat de l´ONU– ho prohibeix al·legant que aquest dret no es contempla en la Constitució Espanyola; una constitució que el 1978 va ser formulada, entre d’altres, per militars, i que va ratificar la instauració d’una monarquia encapçalada per un rei escollit pel mateix dictador Franco. A més, especialment els darrers anys, l’estat espanyol ha iniciat una guerra bruta per desacreditar la Generalitat de Catalunya i manipular els ciutadans emprant el sinistre Centro Nacional de Inteligencia junt amb uns medis de comunicació tendenciosos i corruptes per confondre’ns, dividir-nos i atemorir-nos, tot amb la intenció de fer-nos desistir dels nostres anhels d’independència.
De diverses maneres, els voluntaris de Help Catalonia ens escarrassem a informar el món de com actua realment Espanya i com això afecta a Catalunya. Esperem que quan arribi el moment en què els catalans votem per la independència i Espanya vulgui esclafar-nos i reprimir-nos (un cop més) per voler expressar el nostre dret democràtic, hi hagi països que ens hagin entès, i que per tant ens recolzin i ens ajudin a salvaguardar la nostra voluntat.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada