Benvolguts,
Us passo un tast de l’article Tot depèn d'això de Salvador Cardús d’avui.
Tot l’article és interessant però aquest tast final m’ha agradat molt!
Que no
ho som un poble híbrid que, al crit candelià de "Catalunya, un sol poble",
hem fet de l'empeltament
la nostra força social?
UNA
COSA DIFERENT és que lluny
d'ADN immutables hi hagi marcs d'autorepresentació que esdevenen hegemònics per
un temps determinat. Algun dia, per exemple, caldrà explicar amb
detall -i ciència- com vam abandonar la resposta victimista a la derrota
política i vam seguir el "Plantem cara" a què ens invitava Joan Solà
a finals de 2006. I haurem d'analitzar com és que un país que a la
disjuntiva de la independència hi responia amb un "Ja m'agradaria, però no és possible"
-el poderós mecanisme de la "indefensió apresa" que assegura la
submissió, l'"ànima d'esclau" de què parlava Manuel de Pedrolo-, ha passat a
preguntar-se "Ens en sortirem?"
TANMATEIX,
CREC QUE la
nostra victòria final ara depèn de la capacitat que tinguem de fer, amb
rapidesa, un nou canvi de marc d'autorepresentació col·lectiva, un canvi de frame , per dir-ho a l'estil de
Goffman o Lakoff. Dit de patacada: hem de passar del de "Tenim pressa, molta pressa"
de l'Heribert Barrera de 2010 i que ens ha acompanyat fins a la Via Catalana,
al de saber que ara ens cal el coratge, l'audàcia i la resolució necessaris per
encarar les noves grans dificultats immediates. És a dir, ens cal
saber respondre tal com ens va veure Winston
Churchill en el seu discurs davant la Cambra dels Comuns del 18 de juny de
1940, posant-nos d'exemple en comparar la resposta als bombardejos de Londres
d'un mes abans amb la dels barcelonins de 1938:
"No vull
subestimar la severitat del desafiament que tenim davant, però crec que els
nostres compatriotes seran capaços de plantar-hi cara, tal com ho van fer els
coratjosos ciutadans de Barcelona, i que ens mantindrem dempeus i que tirarem
endavant malgrat tot, tan bé com ho pugui fer qualsevol altre poble del món. En
molt bona part, tot depèn d'això". Ara i aquí , també.
Salvador Cardús
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada