19/11/13. CARLES BOIX. El veto de la minoria. L'ANC, és el "batec organitzat del poble". Si pactar una pregunta inclusiva i ambigua genera tants problemes, per què la defensa UDC? La resposta és que Unió és un partit esquizofrènic.

Benvolguts,

Avui presentem un article d’en Carles Boix, molt ben pensat i elaborat amb l’afegitó d’uns comentaris genials. És el que pensa el poble!

L’article parteix de l’evidència de que la tercera via no existeix, per tant que la pregunta no pot ser ternària sinó binària. En aquest cas la qüestió és si ha d’incloure la paraula independència o no en la pregunta. Sembla una qüestió idiota, ja que en les manifestacions dels darrers tres anys el crit unànime ha sigut independència!

Però en Boix desenvolupa el raonament i a partir de la necessitat de tenir majoria al Parlament quan calgui votar, arriba a la conclusió que cal que els votants d’Unió i d’ICV participin en el joc. I finalment opina que Unió és un partit residual i que les seves amenaces de boicotejar el procés no tenen fonament. No es defineix respecte a ICV! I acaba fent-se una gran pregunta suggerint a la bona gent d’Unió que es desempallegui d’una vegada de Duran!

 

Un molt bon comentari sobre ICV és el segúent¨:

Efectivament, no hem de témer Duran, sinó ICV-EUiA. No és a Duran a qui cal pressionar democràticament. És ICV-EUiA. Presionar democràticament la coalició eco-socialista és fonamental, bàsicament per a que se n'adoni que sense una proposta ferma i detallada del cantó espanyol, no es pot "ambigüar" la pregunta obrint-la a terceres vies. Per a que se n'adoni que a un Estat català, un estat que serà social, democràtic i de dret, sempre podran, si sumen una majoria parlamentària, si Espanya fa una proposta que agradi a aquesta majoria parlamentària, sempre podran, deia, convocar referèndum i sotmetre la proposta de federació a l'aprovació del poble. Si de debò els companys i companyes d'ICV-EUiA són federalistes (tot i que la majoria del seu electorat, diuen les enquestes, que és independentista, a raó de 42% contra 33% federalista i la resta NS/NC) han d'entendre que primer cal ser Estat independent!

 

Com que l’espantà del PSC pot semblar que altera els resultats dels partidaris del dret a decidir, demà us presentaré un recordatori de les eleccions del 25 de novembre de l’any passat, i les relacionarem amb aquest escrit d’en Carles Boix. No us el perdeu!

 

El veto de la minoria

CARLES BOIX. 19/11/2013

 

1 / 1

Tothom sap que la tercera via no existeix. Probablement no ha existit mai. L'aventura del segon Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional només van servir per certificar la seva inexistència. Tothom sap també que, durant les setmanes que queden fins a pactar la data i la pregunta de la consulta, la tercera via no es materialitzarà de cap de les maneres. Per molt que ho desitgin, somiïn, imaginin o intentin els periodistes moderats d'aquest país.

Sense tercera via creïble, lògicament la pregunta no pot ser ternària . Haurà de ser binària , de sí o no. I és aquí, a l'hora de concretar-ne el contingut, que es dibuixen dues grans tendències oposades:

·       La primera demana fer, d'acord amb la pràctica internacional, una pregunta clara que inclogui la paraula independència . Al darrere hi ha la CUP, ERC i la majoria de CDC (que, per disciplina de partit, acabarà sent tot CDC): 60 diputats al Parlament de Catalunya.

·       La segona gran tendència encabeix els que volen evitar la paraula independència . El que no és gaire evident és què hi volen posar al seu lloc. El seu grau d'inconcreció és, ara per ara, notori -potser perquè inclou una bona part dels terceristes orfes de tercera via-. Els més agosarats parlen d'estat lliure o d'estat sobirà. Els més moderats prefereixen la idea d'estat propi, que és un concepte més aviat eteri, vaporós i una mica risible: qui hi voti en contra, estarà votant a favor de l'estat impropi ?

Sigui quina sigui la formulació que facin servir, el que és cert és que els partidaris de la segona tendència són fonamentals per tenir la majoria al Parlament necessària per acordar els termes de la consulta. Tenen, o semblen tenir, poder de veto. Són, sobretot, els 14 parlamentaris d'UDC i, potser, tot i que en un estat de gran fluïdesa, els 13 d'ICV.

Davant d'aquesta minoria democristiana (no entro ara en el cas d'ICV), probablement amb el suport d'alguns prohoms convergents, la temptació és pactar una pregunta que els pugui incloure -d'aquí l'expressió pregunta inclusiva - i que acabi sent, en definitiva, poc clara. Aquest tipus de pregunta planteja dos problemes:

·       El primer és l'oposició d'ERC, un partit necessari per governar, i de l'ANC, que algú fa poc em descrivia com el "batec organitzat del poble".

·       El segon problema és que planteja un dilema de més fondària política. El propòsit de la pregunta inclusiva és evidentment dur tots els partits pro consulta a un acord final -sota el càlcul que, com que la consulta no es podrà realitzar, almenys s'haurà pogut preservar la unitat del catalanisme, s'haurà fet visible la rigidesa del govern espanyol i s'haurà legitimat el següent pas polític-.

El problema, però, és que si la consulta s'acaba celebrant, la gestió de la resposta a una pregunta ambigua serà complicadíssima. I si la consulta no es fa i cal convocar unes eleccions plebiscitàries , tampoc se sabrà exactament què significarà la victòria d'aquells que van redactar una pregunta ambigua.

Si pactar una pregunta inclusiva i ambigua genera tants problemes, per què la defensa UDC? La resposta és que Unió és un partit esquizofrènic. En l'àmbit local, on els seus centenars de regidors viuen en contacte directe amb els ciutadans, el partit és independentista. A escala nacional, en canvi, UDC és un partit completament protegit de la brega electoral pel paraigua convergent i controlat pel Sr. Duran a través del sistema de llistes tancades i de la seva funció d'agència de col·locació a la Generalitat. Això el fa viure d'esquena a la majoria social del país, cultivant un paradigma polític mort i administrant una colla de rendes i favors purament personals. Un destí lamentable per al partit hereu de Carrasco i Formiguera.

Segons una enquesta publicada a El País fa un parell de setmanes, si CDC i UDC anessin separades a les eleccions, Unió només recolliria un 10% dels vots de la coalició. Amb la tendència a la baixa de CiU, això es traduiria, com a molt, en tres o quatre escons. UDC es convertiria en un partit irrellevant, incapaç d'obtenir més de mitja conselleria al govern. Ara bé, si això és així, si Unió com a partit nacional no té suport propi a Catalunya (com confessen en privat molts dels seus regidors, desesperats per les ambigüitats de la direcció central, i la part més viva del consell nacional), cal concloure que Unió (i sobretot el seu líder) no té cap poder de veto real sobre els termes de la consulta.

La seva amenaça de bloquejar una pregunta clara és un bluf. Trencar CiU i destruir el procés polític actual equivaldria a oferir als seus militants un futur sense cap mena de substància. Davant d'aquest fet, ¿no és hora de destapar-ho a la llum pública?

¿No és hora d'ajudar, des de la coalició, a tota la gent de bona voluntat d'Unió a coordinar-se perquè ells mateixos puguin forçar un canvi de direcció que permeti fer avançar tot el país cap a una pregunta clara i una consulta real?

Comentaris

·       L'Articles es bó, però la conclussió final una mica innocent, quan algú s'ha volgut enfrontar a Duran ha sortit escaldat (Vila d'Abadal per exemple). L'aparell dels partits viuen d'esquena al que no sigui el seu interès immediat

·       S'ha acabat l'hora de l'interès immediat. És aquesta la conclusió. S'ha acabat l'hora del Sr. Duran.

·       El que entenc que diu l'article és que "des de la coalició", per tant, des de CDC, s'ajudi als d'Unió a fer-ho.

·       Caram, que clar hi veu, sr. Boix. Només un però: lliga la legitimitat de l'acció de govern dels guanyadors d'unes eleccions plebiscitàries a l'enunciat de la pregunta d'una consulta no executada en la legislatura anterior. No seria molt més lògic lligar-ho al que aquests partits duguin al programa electoral? És a dir, si es defensa una consulta sobre l'estat propi i no es fa, i el següent pas es convocar eleccions i els partits que duen una Declaració de Independència al programa guanyen, la seva victòria te un significat clar.

·       No. Té raó Boix. La pregunta és aprovada pel Parlament. Si després no es pot fer la consulta de cap de les maneres i s'ha d'anar a unes plebiscitàries, se suposa que els grups que van votar la pregunta aprovada pel Parlament hi queden vinculats. Per això és tant important que la pregunta sigui d'acord amb el que la Comunitat i el Dret Internacional enten per la independència d'un país. La única pregunta clara i inclusiva és preguntar si Catalunya ha de ser un estat independent. Quantes més condicions hi vols afegir a una pregunta, més exclous, perquè sempre hi ha qui està d'acord amb el fons però no amb els afegits. El mínim comú denominador que els uneix a independentistes amb confederalistes i federalistes de debò, de debò (no autonomistes disfressats de federalistes a la desesperada per frenar el procés) és votar sí o no a la independència. Tota la resta d'afegits per aigualir, només aconsegueixen restar suports per un cantó o per un altre.

o    Si vincules la independència a la UE, els contraris a la UE no voten (CUP i part d'ICV-EUiA).

o    Si dius estat lliure i sobirà per establir acords amb Espanya, estas deixant per un moment posterior la resolució de l'statu quo de Catalunya, es a dir, estàs no resolent res i proclamant només que tens dret a decidir. Però que tenim dret a decidir ja ho varem deixar clar a les eleccions de 25/11/12 i a la Declaració de Sobirania posterior, no cal tornar a votar-ho. Ara s'ha d'exercir el dret. I exercir per elegir un estatus concret per a Catalunya. I com que Espanya no ens ofereix la possibilitat de ser un estat federat ni un estat confederat, doncs només en queda una: un estat independent.

·       La qüestió de la consulta és inseparable de quin vot es demanaria en cas de que s'arribés a fer.

o    Els que demanarien un "no" estan clarament en contra de fer la consulta.

o    Els que demanarien un "si" estan clarament en favor de fer la consulta.

o    I els que volen nedar i guardar la roba, els que no se sap ben bé que demanarien, aquests justament són els que estan més encaparrats en embolicar la troca, en fer preguntes poc clares o en eternitzar la qüestió.

·       Unió te dues possibilitats diàfanes i una de tèrbola. Si volen ser clars i catalans han de dir clarament si estan per la independència o no. Totes dues posicions són igual de legítimes.

o    Si és que sí, que continuïn amb CDC, si és que no, millor que trenquin la coalició. En qualsevol dels dos casos s'hi pot estar d'acord o en desacord, però mai se'ls podrà acusar de deslleialtat.

o    Però si opten per l'opció tèrbola, com sembla que voldria en Duran, llavors no tenen cap futur. Si el procés te èxit, seran sempre recordats com aquells que van posar pals a les rodes. Si el procés fracassa, llavors una gran part de la població, tots els independentistes, els veurà com a traïdors, botiflers i mereixedors de tot el menyspreu.

·       Seria un disbarat pensar que el finançament econòmic de CDC estigués condicionat a mantenir la federació amb Unió?

·       Tots els meus respectes i més, Sr. Boix ! Que n'és d'important comptar amb caps clars ! Llegim-los a poc a poc, escoltem-los, interioritzem-los, masteguem-los, rumiem-hi, prenyem-nos d'ells i parim sense por.

·       Malgrat tot, jo sempre m'he preguntat com és que no trenquen amb UDC (i fan fora el Duran). Deu haver alguna raó de pes perquè no ho hagin fet ja.

·       Aquesta comèdia d'en Duran és impròpia d'un país madur que s'està jugant el futur en un tema tan seriós i que necessita abocar-hi el màxim d'esforços en la mateixa direcció... mentre ell es dedica a fer-nos perdre el temps amb polèmiques estèrils i a embolicar la troca, com si encara no ho estigués prou.

·       Senyor Duran, per fer això que fa no el necessitem!

·       Bon article, com ens té de ben acostumats el sr. Boix. Duran està cavant la seva pròpia tomba, perquè de tant tensar la corda, no li donaran suport ni els seus -doncs al final, si Duran força la sortida d'Unió de CiU, cosa que no vol, però que està provocant ell sol- la gent d'Unió no es menjarà un rosco a nivell electoral, encara que tinguin calers i "influències"... que potser en una Catalunya independent no podrien exercir de la mateixa manera.

·       La imatge de la moto i el sidecar li escau molt bé a CiU. Si el sidecar Unió creu que la conducció de CiU és temerària és preferible tancar els ulls, agafar-se fort i confiar en el pilot. Despenjar-se no és una opció: s'estimbarien al primer revolt.

·       Per fi un article que posa els punts sobre les is. Però s'ha deixat el que porto molts dies dient que és PRINCIPAL: ICV-EUiA, espero que per a un altre dia o, millor encara, espero que sigui perquè pensa que la sang no arribarà al riu i que rectificarà. Efectivament, no hem de témer Duran, sinó ICV-EUiA. No és a Duran a qui cal pressionar democràticament. És ICV-EUiA. Presionar democràticament la coalició eco-socialista és fonamental, bàsicament per a que se n'adoni que sense una proposta ferma i detallada del cantó espanyol, no es pot "ambigüar" la pregunta obrint-la a terceres vies. Per a que se n'adoni que a un Estat català, un estat que serà social, democràtic i de dret, sempre podran, si sumen una majoria parlamentària, si Espanya fa una proposta que agradi a aquesta majoria parlamentària, sempre podran, deia, convocar referèndum i sotmetre la proposta de federació a l'aprovació del poble. Això és un dret totalment garantit a una democràcia que no necessita que hagi estat inclòs a la pregunta de la consulta que ara hem de fer. Si de debò els companys i companyes d'ICV-EUiA són federalistes (tot i que la majoria del seu electorat, diuen les enquestes, que és independentista, a raó de 42% contra 33% federalista i la resta NS/NC) han d'entendre que primer cal ser Estat independent, que, de fet, a Espanya no es mourà res fins que no vegin Catalunya caminant sola com a Estat, i que a Catalunya sempre podran plantejar una federació quan hi hagi proposta, perquè si alguna cosa sí serem és un Estat democràtic emanat de la sobirania popular dels catalans. I si aquests catalans, en un exercici de sobirania, algun dia, diuen que volen confederar-se amb Espanya, ningú ho ha de poder impedir. Però que sigui d'igual a igual.

·       Si 2milions de persones ens vam manifestar per la independencia de Catalunya, està clar quina ha de ser la pregunta ara!
Si la resposta es NO, ja decidirem després si hem de fer un altre referendum i quina hauria de ser la nova pregunta, o si l'hem de tornar a fer amb la mateixa pregunta. Però no maregem més la perdiu!

Joan A. Forès

Reflexions