Benvolguts,
Òmnium ha organitzat aquest cicle de
conferències.
Us oferim una de les ponències: Quina és la millor via per a la consulta? De Mercè Corretja
28.11.2013
Autor/s: Mercè Corretja
Quina és la millor via per a la consulta?
Aspectes jurídics
del procés cap a la independència (3/6)
Articles
relacionats:
Mercè Corretja és
professora associada de dret administratiu a la Universitat de Barcelona.
VilaWeb us ofereix un recull d'articles
d'anàlisi sobre les implicacions jurídiques del procés cap a l'estat propi i
l'exercici del dret de decidir de Catalunya. Els autors són els ponents del
cicle 'Aspectes jurídics del procés cap a l’estat propi', que es
fa aquest mes de novembre a la seu nacional d'Òmnium Cultural, cada dijous a
les set del vespre. Coorganitzat pel Col·lectiu Praga i Òmnium Cultural, el cicle pretén
explicar, pedagògicament i amb un llenguatge entenedor, a un públic no
especialista per què l'exercici del dret de decidir és no tan sols legítim,
sinó també emparat constitucionalment i internacionalment.
Els ciutadans de Catalunya van expressar
majoritàriament en les darreres eleccions autonòmiques el suport a una consulta
per decidir si volen constituir un nou estat o no. Quina és la via més adequada
per a poder-la realitzar? Jurídicament, no hi ha una sola resposta; d'acord amb
l'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional hi ha almenys cinc
vies legals per fer-ho possible, si bé totes tenen avantatges i inconvenients.
Tres de les vies proposades són referèndums.
Tots tres són consultius i no vinculants pel que fa al resultat. Es tracta del
referèndum consultiu previst a l'article 92.1 de la constitució, convocat per
l'estat; el mateix però convocat per la Generalitat prèvia delegació o
transferència de la competència; i el referèndum autonòmic previst a la llei
catalana 4/2010, amb autorització estatal.
El primer referèndum, el de l'article
92.1 de la constitució, presenta pocs problemes jurídics, malgrat que s'ha dit
que hi haurien de votar 'tots els espanyols'. De fet, l'article es refereix a
'tots els ciutadans' i no pas a 'tots els espanyols' i, per tant, es pot interpretar
sense problemes que poden ser 'tots els ciutadans d'una comunitat autònoma' si
la qüestió a debat els afecta específicament a ells, igual com es fan
referèndums municipals per a les qüestions d'àmbit municipal. Per tal de
reforçar aquesta interpretació i el dret dels ciutadans de Catalunya de ser
consultats, cal tenir en compte que actualment som els únics de tot l'estat que
sofrim un dèficit democràtic, en la mesura que el nostre estatut d'autonomia,
aprovat mitjançant referèndum, fou alterat de manera substancial pel Tribunal
Constitucional. A més a més, una cosa és fer la consulta per saber l'estat
d'opinió dels ciutadans de Catalunya (que és allò que es demana), i una altra
cosa són les conseqüències que se'n podrien derivar en el cas que el resultat
fos majoritàriament favorable a la independència i que podrien donar lloc, en
una segona fase del procés, a una revisió constitucional (per exemple, amb una
negociació prèvia) o a unes altres opcions. En darrer terme, però, si perquè
poguessin votar els ciutadans de Catalunya s'hagués d'acceptar com a condició
que el referèndum fos d'àmbit estatal, no seria cap problema i, en canvi, es
podria saber la voluntat dels ciutadans de Catalunya.
L'inconvenient d'aquesta primera via, però, és polític: l'ha de proposar el president del govern espanyol i ja s'hi ha manifestat en contra.
L'inconvenient d'aquesta primera via, però, és polític: l'ha de proposar el president del govern espanyol i ja s'hi ha manifestat en contra.
La segona via permetria a la
Generalitat de convocar el referèndum prèvia delegació o transferència de
l'estat a través d'una llei orgànica de les previstes a l'article 150.2 de la constitució.
És el camí que s'ha seguit a Escòcia, on el govern podrà convocar el referèndum
gràcies a la delegació de la competència atorgada pel govern britànic.
La tercera via és el referèndum regulat a la llei catalana 4/2010. També requereix un acord amb l'estat per tal que n'autoritzi la convocatòria. Endemés, la consulta s'hauria de connectar amb les competències de la Generalitat interpretades en sentit ampli, per a la qual cosa es podria formular una pregunta de l'estil: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat independent i que la Generalitat iniciï els procediments necessaris per aconseguir-ho?' A favor d'aquesta opció se'n pot argumentar la legitimitat democràtica, perquè la poden impulsar un 10% dels municipis de Catalunya (que representin almenys 500.000 ciutadans) o directament els ciutadans (si la iniciativa obté l'aval d'un 3% de la població, és a dir, 225.000 signatures).
Si no hi hagués acord amb l'estat, com a quarta opció, la Generalitat podria convocar una consulta popular no referendària d'acord amb l'estatut d'autonomia del 2006. En aquest cas, prèviament caldria regular per llei un subjecte electoral, un procediment i unes garanties electorals diferents de les que s'utilitzen en unes eleccions generals, autonòmiques o locals, tal com ha assenyalat el Tribunal Constitucional en la STC 103/2008, per tal de distingir aquestes consultes populars de les referendàries. A més, s'hauria d'evitar que l'estat impugnés la llei i quedés suspesa.
En cinquè lloc, es podria instar una revisió constitucional; però, si tenim en compte les majories polítiques actuals, ja sabem que no seria aprovada.
La tercera via és el referèndum regulat a la llei catalana 4/2010. També requereix un acord amb l'estat per tal que n'autoritzi la convocatòria. Endemés, la consulta s'hauria de connectar amb les competències de la Generalitat interpretades en sentit ampli, per a la qual cosa es podria formular una pregunta de l'estil: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat independent i que la Generalitat iniciï els procediments necessaris per aconseguir-ho?' A favor d'aquesta opció se'n pot argumentar la legitimitat democràtica, perquè la poden impulsar un 10% dels municipis de Catalunya (que representin almenys 500.000 ciutadans) o directament els ciutadans (si la iniciativa obté l'aval d'un 3% de la població, és a dir, 225.000 signatures).
Si no hi hagués acord amb l'estat, com a quarta opció, la Generalitat podria convocar una consulta popular no referendària d'acord amb l'estatut d'autonomia del 2006. En aquest cas, prèviament caldria regular per llei un subjecte electoral, un procediment i unes garanties electorals diferents de les que s'utilitzen en unes eleccions generals, autonòmiques o locals, tal com ha assenyalat el Tribunal Constitucional en la STC 103/2008, per tal de distingir aquestes consultes populars de les referendàries. A més, s'hauria d'evitar que l'estat impugnés la llei i quedés suspesa.
En cinquè lloc, es podria instar una revisió constitucional; però, si tenim en compte les majories polítiques actuals, ja sabem que no seria aprovada.
Si totes les vies fracassessin, unes eleccions
podrien ser la sisena alternativa? Per a això, caldria que els partits
polítics partidaris de la consulta incloguessin en llurs programes electorals,
de manera clara, l'assoliment de la independència. Cap llei no ho prohibeix i
la convocatòria no hauria de tenir cap requisit especial. En cas de resultar
elegits aquests partits polítics, i d'acord amb el mandat polític rebut, els
seus diputats podrien negociar o proclamar una declaració unilateral
d'independència, amb el benentès, però, que això implicaria la ruptura del marc
constitucional. Per tant, seria molt important d'aconseguir, immediatament, que
el màxim nombre possible d'estats reconegués el nou estat. Per a això, s'hauria
de garantir la màxima legitimitat democràtica del procés i en aquest sentit
podria ser fonamental haver intentat, prèviament, de seguir alguna de les vies
legals que permet el marc constitucional actual.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada