El 4 d’octubre es varen desenvolupar a
Barcelona unes sessions, dintre de la 3ª Conferència Internacional Sobirania i
Justicia, de títol Building a New State.
En aquestes sessions hi va tenir una presència
i actuació destacada el catedràtic Bardo Fassbender. Avui publiquem un article molt interessant d’aquest
catedràtic.
01.11.2013
Bardo
Fassbender
'No
és lícit atiar la por!',
Article de Bardo Fassbender sobre Catalunya a un
diari suís
El
professor de Dret Internacional analitza les opcions i les conseqüències de la
independència de Catalunya
El diari
suís Neu Zürcher Zeitung ha
publicat un article de Bardo
Fassbender, catedràtic de dret internacional, dret europeu i dret
públic a la Universitat de Sankt Gallen (Suïssa), sobre el procés d'independència de Catalunya. En
aquest article, Fassbender exposa les conseqüències de la independència
respecte la pertinença a la UE i analitza l'estratègia espanyola per oposar-se a la consulta.
Us n'oferim alguns fragments:
·
'Abans de finals de 2014, el govern regional català sota la presidència
d'Artur Mas celebrarà una consulta popular sobre la independència de la regió, tot i que el govern
central espanyol ha rebutjat fer un referèndum per inconstitucional. Contra
el moviment d'independència, però, s’ha llançat un argument de pes: una Catalunya
independent abandonaria la UE "automàticament". Una
(re)inclusió en la Unió, però, segons els tractats de la UE, s’hauria d’acordar
per unanimitat
tots els estats membres, entre ells Espanya, que sens dubte negaria el seu consentiment,
amb conseqüències econòmiques desastroses per a la regió.'
·
'És cert que, en el cas d’una secessió d’Espanya, Catalunya no
romandria "automàticament" a la UE. Mentre que Espanya, malgrat la
minva de territori i població, mantindria la seva pertinença a la UE, Catalunya –malgrat
la seva condició antiga d’estat propi fins al segle XVIII- seria, en
funció del Dret Internacional, un estat nou sense cap mena de lligam
contractual amb la UE.'
·
'Però és incorrecte el posicionament de Barroso segons el qual Catalunya seria
"com qualsevol altre estat” a l’hora d’ingressar a la UE.
Perquè la legislació establerta en l'article 49 del Tractat de la Unió Europea
(TUE) fou redactada amb la vista posada en l'adhesió d'un tercer estat
"real", çò és, un estat que fins a aquell moment havia estat fora del
territori de la Unió. La possibilitat de l'entrada d'un estat que siga causada per
la separació d'un estat membre, no es va tenir en compte en el Tractat.
Per aquesta raó, com que en el cas de l’adhesió de Catalunya s’han de tenir en
compte unes circumstàncies especials, només es pot prendre com a referència
l’article 49 en tant que analogia.'
·
'La
legislació de la UE no proporciona cap base per a tal sanció, ja que no
prohibeix la secessió. No
tracta en cap cas sobre la separació d'un territori d'un estat membre, com
tampoc no es pronuncia sobre la qüestió d'una associació d'estats membres.
La Unió "respecta" la salvaguarda de la integritat territorial com
una tasca de cada estat membre, i assegura de cara a l'exterior la integritat
de la pròpia Unió. Però no defensa els seus pobles i ciutadans, uns dels
altres, dins de les fronteres estatals existents a la Unió.'
·
'També la
ciutadania europea, que es va introduir el 1992 a Maastricht, que es remunta al
Tractat de les llibertats econòmiques, i els drets individuals de la Carta dels
Drets Fonamentals de la UE, s'oposen al dret per vetar unilateralment una
adhesió.
Perquè la UE, tal i com va posar èmfasi el Tribunal Europeu en la sentència Van
Gend&Loos el 1963, suposa un nou ordenament jurídic del Dret internacional
“en el que els
subjectes de dret són no només els estats membres, sinó també els seus
individus". En conseqüència, el Dret comunitari confereix als
particulars drets que passen a formar part del seu "patrimoni jurídic”. El Dret de
la Unió Europea sosté que totes les persones que una vegada han estat portadors d'aquests
drets individuals poden mantenir-los.'
·
'És
incompatible amb el "procés d’assolir una unió cada vegada més estreta
entre els pobles d'Europa" (Preàmbul del Tractat de la UE) una exclusió com a càstig d’un poble que
decideix la seua independència mitjançant uns procediments democràtics i
constitucionals.'
·
'És
comprensible que les institucions de la UE donen suport a Espanya, en tant que
estat membre, en el conflicte amb Catalunya. Però caldrà esperar que, en cas
d'una veritable independència de Catalunya, promoguen l'adhesió a la Unió del
nou país.
Qualsevol altra forma d’actuació no només podria danyar els objectius i valors
de la Unió, sinó que comportaria també, en vista de la fortalesa econòmica de
Catalunya i el seu paper com a destinació d'inversions i país de trànsit, greus inconvenients
per als estats membres de la UE.'
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada