Benvolguts,
Pel que ens mostra l’economista Àlex Font Manté a l’ARA l’economia torna a la llera després de cinc anys bojos.
En l’article compara diversos
indicadors econòmics encara que s’oblida potser del més important que és la Taxa d’Atur! També hi introdueix la incertesa citant els “brotes verdes” del ZP i comparant-los amb “la crisi ja és història” del Rajoy. Com que tots els polítics són uns
tramposos val més que no ens en fiem de res!
L’economia torna al 2010
El petroli, la prima
de risc, l’euro i les vendes de cotxes han tornat al nivell de fa un lustre
Àlex Font Manté Barcelona
| Actualitzada el 05/01/2015 00:05
En els últims dies, els astres s’han alineat
perquè diversos indicadors de l’economia mostrin un aspecte idèntic al que
tenien fa un lustre. No són elements insignificants, sinó que tenen una
incidència molt clara:
·
Un és la prima de risc,
que divendres es va situar per sota dels 100 punts per primer cop des del 2010.
·
Un altre
és el preu del
petroli, que ara està per sota dels 60 dòlars, cosa que no passava
des del 2009.
·
El mateix
passa amb l’euro,
que en els últims mesos ha caigut fins als 1,231 dòlars, el valor més baix des
del 2010.
·
I l’últim
són les vendes
de cotxes, que van tancar el 2014 amb més de 855.000 unitats
venudes, la cota més alta des del... sí, 2010.
Els paral·lelismes no
s’acaben aquí: fa cinc anys que el govern espanyol parlava de “brots verds”. Casualment o no, l’actual president espanyol, Mariano
Rajoy, es va destapar recentment afirmant que “la crisi ja és història” i que aquest seria “el Nadal de la recuperació” (per
cert, la campanya de Nadal finalment no ha anat tan bé com s’havia previst, com
podeu llegir avui al Tema del Dia de l’ARA). Fa cinc anys, aquestes proclames
es feien sense saber que aviat esclataria la crisi de Grècia i, posteriorment,
de tot l’euro. Si
el paral·lelisme es repetís, la sacsejada que s’albira en les eleccions gregues
d’aquest mes seria per preocupar-se seriosament.
Que aquests quatre
indicadors (prima de risc, tipus de canvi de l’euro, preu del petroli i vendes
de cotxes) s’hagin situat al nivell de fa un lustre només poden ser bones
notícies. Però l’economia no és una ciència exacta i té molts termòmetres que
s’han de tenir en compte. Potser el més rellevant és l’atur, i ja se sap que aquest
termòmetre està congelat. Afirmar que
la crisi s’ha acabat és, per tant, més que agosarat. A més, i per tenir tots
els elements clars, dels quatre indicadors que han retrocedit un lustre només
n’hi ha un que ho ha fet per l’acció del govern central. Es tracta de la venda
de cotxes, que si ha augmentat ha sigut pel dòping que l’executiu ha inoculat
al sector.
El preu del petroli
evoluciona molt al marge del que passi a Espanya, igual que el tipus de canvi
de l’euro. La davallada de la moneda europea, de fet, l’ha propiciat Mario
Draghi amb diverses mesures i anuncis sobre futures mesures que ha enviat des
d’abans de l’estiu.
Ha passat igual amb la
prima de risc, que ha caigut en picat gràcies als anuncis de Draghi i també ha
fluctuat força al marge del que fes el govern espanyol. Per exemple, ni la
reforma exprés de la Constitució, ni els grans paquets de retallades anunciats
per Zapatero o Rajoy van poder calmar els mercats. Va ser només un discurs de
Draghi el que va revertir la tendència, que encara es manté a hores d’ara a
quasi tot Europa, excepte a Grècia.
Batalla Atenes-Berlín
Precisament, el que
passi a Grècia serà determinant en aquest principi del 2015. Els últims dies
s’està reobrint una batalla que, de tan vintage, ja semblava oblidada:
¿l’eurozona ha de perdre algun dels seus membres actuals? De moment, els
mercats no semblen gaire preocupats pel debat que s’està reobrint des d’Atenes
i Berlín. Però
si alguna cosa hem après en aquests cinc anys és que no hem d’infravalorar les
sotragades inesperades.
Àlex Font Manté
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada