Benvolguts,
Aquest irònic article, ens introdueix al mon de
l’especulació de les infraestructures a Espanya. El continuarem amb un repàs de
la situació de fallida total de les infraestructures ferroviàries, de la ma en
aquest cas de la periodista Gemma
Aguilera i la revista El Temps.
Introduirem també el concepte de Síndrome
d’Estocolm i veurem un vídeo definitiu de com els gestors
d’infraestructures gestionen els diners públics...
L’acudit del genial Ferreres pertany a les acaballes de
l’etapa del darrer Gobierno socialista, però en la gestió de les
infraestructures hi ha molt poca (o cap) diferència amb l’actual. L’acudit
esmenta la polèmica de les construccions desorbitades d’AVEs que des del primer
Gobierno Aznar està delmant l’economia espanyola. En Germà Bel en la seva obra
dedicada a infraestructures Espanya,
capital Paris, explica molts perquès d’aquesta gestió que no té en compte
la rendibilitat de les infraestructures sinó que té com a única missió a la
vida unir tots les capitals espanyoles amb Madrid i de passada no crear
infraestructures absolutament necessàries als Països Catalans com el Corredor
Mediterrani!
L'article diu que El tren ràpid és un emblema poderós que simbolitza l'Espanya rica i plena que continua estenent la xarxa de forma implacable. Jo més aviat el veig com a emblema del "quiero y no puedo". El temps ens donarà la raó molt aviat...
L'article diu que El tren ràpid és un emblema poderós que simbolitza l'Espanya rica i plena que continua estenent la xarxa de forma implacable. Jo més aviat el veig com a emblema del "quiero y no puedo". El temps ens donarà la raó molt aviat...
Precisament l’estació de Segòvia forma part de la línia Madrid-Santiago. He llegit que aquesta línia
amb el ferrocarril convencional d’amplada espanyola és la més deficitària de l’estat
perquè no té demanda. No hi ha prou població que la necessiti i la pugui fer
rendible. Deu ser per aquest motiu i fidels a la seva fal·lera de llençar
diners en obres inútils (ep! Excepte pels Florentinos!) que varen decidir de
crear una línia
d’AVE, paral·lela a la d’amplada espanyola, que com es pot veure tampoc no té
trànsit!
Llegim aquest aperitiu
irònic, previ als apunts que seguiran extrets d’El Temps:
0,9 segovians, amb pressa
24/01/15 02:00 - Salvador
Cot
Cada dia, a les sis del matí, un AVE solitari
para a l'esplèndida estació de Segòvia-Guiomar, de nova construcció. Allà hi pugen 0,9 passatgers que, si viuen
al centre de la ciutat, ja hauran fet els sis primers quilòmetres del seu
viatge en autobús o cotxe particular. Al cap de l'any, tots aquests
usuaris (348) estaran a prop d'omplir la capacitat d'un sol comboi,
que és de 404
persones. El Temps publica aquesta setmana un reportatge demolidor
amb xifres com aquesta.
Un tren llançat a 310
quilòmetres per hora és una bona teràpia per als complexos d'inferioritat
nacional d'un país tradicionalment endarrerit. I és per això que la crisi no ha
desviat ni un euro d'aquest luxe ostentós i improductiu. Ser espanyol és tenir una estació de gran
velocitat a cada capital de província i per això AVE és una de les poques
marques comercials que han entrat en el diccionari de la Reial Acadèmia
Espanyola amb tots els honors filològics.
Espanya va ràpid,
Espanya té pressa. D'Atocha a províncies i de províncies a Atocha,
frenèticament, com els 0,9 de Segòvia. Qui
–que no sigui català– serà tan mesquí per preguntar-se quant costa saber que
Madrid és cada cop més a prop?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada