Benvolguts,
Tinc dues notícies, una bona i l’altra dolenta:
·
La bona és que he trobat un extraordinari Blog que
porta com a títol:
PERQUÈ LA CONFUSIÓ NO DURI
ETERNAMENT.
FINS I TOT EL PASSAT POT
MODIFICAR-SE, ELS HISTORIADORS NO PAREN DE DEMOSTRAR-HO. ( J.P. Sartre ) (que
és una veritable declaració de principis...)
·
La dolenta és que sembla que des del gener del 2012
ja no s’hi afegeixen apunts. L’autor sembla ser Miquel Manubens que continua
publicant a http://www.histocat.cat/?msgOrigen=6&CODART=ART02429
Ja intentaré esbrinar si hi
ha continuïtat o no?
Us copio un apunt
interessant:
LA
CORONA
Les coronacions dels reis d'Aragó celebrades a Saragossa es feien en
català, per disposició de Pere III.
L'any 1388, a les
Corts Generals de Montsó un síndic de Saragossa es queixava de que les lleis
civils i processals es redactessin en català. I això no significa que el rei
fos o se sentis català, sinó que demostra que tota la administració era catalana.
La Corona era catalana
i així s’hi referien a ella tots els altres membres de la "confederació" :
Els jurats de Palerm a
Sicília escriuen "regnum Cathaloniae" referintse a les Corts Generals
de Casp.
L'ADMINISTRACIÓ REIAL
Tota l'administració
reial de la "corona" radicava a Barcelona.
El perquè Catalunya a l’absorbir l'Aragó no
es fusionà va ser perquè els catalans no van voler perdre drets respecte al
rei.
I no es convertí en un regne, que es
una cosa que a la gent actual que només veu "categories de país"
segons la corona que porti el cap d'estat no entén, es degut a que en aquella època un regne
era una "propietat" o com deien a Castella: "el rey es señor de
villas y haciendas", i en canvi Catalunya era un estat mes modern i
democràtic (no com ara s'enten
evidentment, pero amb molt mes control sobre el sobirà que un regne), on els seus
ciutadans tenien un govern lliure i sobirà del país, amb Constitucions i Lleis,
i eren governats per un Príncep (primus inter pares, deien aleshores).
O com diu Parellada: Catalunya
no volgué constituir-se en regne, per la significació que tenia el terme de
subjecció al sobirà, mentre que Principat es equivalent al govern del país.
La Cancelleria Reial era la Cancelleria de
Catalunya. El Canceller de
tota la "confederació" era el Canceller de Catalunya. També ho eren
tots els altres membres, el Vicecanceller, el Regent, el Camarlenc, el
Protonotari i el Mestre Racional, els oïdors, els promovedors, els correus, els
secretaris, el confessor, i el capellà del rei.
Excepte el Majordom
que n’hi havien tres, un per Aragó, un per Barcelona i un per València des de
Pere Terç.
En l'època del rei
Joan I, 1397, s'establí que hi haguessin tres Cancelleries. Una per
València, una altra per Aragó, i la de Catalunya que seguiria regint sobre
Mallorca, Sardenya i Còrsega, però aquestes dues noves Cancelleries actuaven
merament com a delegacions.
Encara a l'època de
Ferran II, amb una Cort itinerant, tots els oficials de la Cancelleria Reial eren a
Barcelona.
En cap lloc dels Fueros d'Aragón es fa esment a l'existència de una Cancelleria Reial a
Aragó.
Fins l'any 1419 va
haver un sol Mestre
Racional per a tots els regnes, i
des d’aquest any va haver-hi un Mestre Racional de València.
El Consell Reial o
Consell de guerra era radicat a Barcelona i format per catalans, com no podia
ser d'altra manera doncs els aragonesos mai es van implicar en les conquestes
mediterrànies ni en els afers internacionals.
En les Corts de 1283,
els aragonesos es queixaren al rei dels "recaptadors de rendes que eren
jueus, i dels jutges estrangers d'altres llengües". Per a governar l'imperi, els reis catalans
delegaren en Virreis, no existint mai virrei a Barcelona sinó Lloctinent.
Normalment el lloctinent era la reina o el
príncep hereu. Fins a Ferran II no es va nomenar cap virrei de
Catalunya. Ferran
va nomenar virrei a Enric, compte d'Empúries, cosí seu, amb la protesta de les
institucions catalanes.
Castella no tenia virreis dons era un regne
únic, i només tenia un Almirall, hereditari, els Enriquez.
L'IDIOMA "OFICIAL"
La majoria dels
documents oficials dels reis, des de les capitulacions de Ramon Berenguer i Peronella fins als capítols de les Corts de
Montsó de Felip III de 1620 son en català. Per tant si hi havia una llengua
"oficial" de la Corona aquesta era sense dubte la catalana.
No només això sinó que els primers Furs
d'Aragó estan redactats en català, fins que el Justícia d'Aragó els va traduir
al llatí.
Tota la documentació reial que hi ha al
Arxiu Reial de Barcelona ( perquè l’arxiu de la Corona d'Aragó de
Saragossa el van cremar els francesos ) dirigida a càrrecs d'Aragó o a les mateixes Corts d'Aragó
son en català.
CATALANS O ARAGONESOS ?
En la majoria dels escrits
forans, es tracten a la suma de tots els regnes com a catalans:
·
Eduard III
d'Anglaterra :"mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et
Majoricam" ( El 1340 Mallorca era independent ).
·
Guillem de
Baux, Príncep d'Orange "... a l'emperador de Barcelona",1210.
·
Marcabru
"Avec l'aide de Portugal et de Navarre e pourvú que l'emperateur de
Barcelone ", 1261.
Les cartes que dirigia la Cancelleria als
reis de Marroc, al soldà de Babilonia, al soldà d'Egipte, o al rei dels Mogols
son totes escrites en català.
Els Consellers de Barcelona utilitzaven
expressions com "totam nationenm cathalanorum". (1437)
Els tractats signats
amb altres reis utilitzen la formula "....per los regnes nostres d'Aragó, e de València,
de Catalunya...."
Pere el Gran s'intitulava
"Heres
Cataloniae", significant
així que era l'hereu de tots els reialmes.
El rei Jaume II, en
carta al Dux de Venècia diu "...partibus imperi Constantinopolis in Sicília et
Cataloniae", on l'expressió Cataloniae es refereix a tots els territoris
ibèrics.
El rei Ferran II,
diferencia els mercaders súbdits seus com "consuli mercatorum tam catalanorum quam
castellanorum".
A les mateixes Constitucions, Volum Corts
I,
1292
afirma que no es podrà separar el regne de Mallorca
i els comptats Catalans del nord "de la dominatione Catalonie e dictorum regnorum
Aragonum, Valentie et Comitatus Barchinone" amb el que queda
clar que el nom de tot el reialme es Catalunya.
Els Sards de Càller reclamen ésser
representats a les Corts Catalanes.
Els Sicilians de Palerm mentre duraven les
Corts de Casp es refereixen a tot el regne com "...regnum Cathalonie quod
es açephalum rege..."
El mateix historiador
aragonès Zurita afirma :"fou
nomenat rei pels tres braços del General de Catalunya, Martí l'Humà",
deixant clar així que el nomenament del rei el feia la Generalitat de Barcelona.
Queda clar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada