Benvolguts,
Avui ens arriben dos apunts sobre la Constitució catalana a
aprovar un cop s’hagi fet la Declaració d’Independència després del 27S.
·
Un dels apunts ens l’ha fet arribar en Sergi Alcon i es tracta d’un article al
Tribuna.cat del politòleg Roger Buch i Ros, (Barcelona, 1970). Doctor
en Ciències Polítiques per la UAB i professor de la URL - Fundació Pere Tarrés.
L’article s’anomena 5 objectius de
l'independentisme, des d'avui fins al 27S.
·
El segon apunt és l’elaborat per un equip format
pel jutge Santiago Vidal i un
conjunt de juristes de reconeguda vàlua. El títol és Juristes vinculats a l'ANC
proposen una llei d'independència per a després del 27-S, elaborat per Xènia Serrat i Josep
Casulleras Nualart per al Vilaweb.
En Sergi Alcon i
Gibert del GOAL ens fa arribar l’apunt d'en Roger Buch al digital tribuna.cat
que transcrivim íntegrament:
L’apunt sintetitza
a la perfecció els punts en els que ens hem de centrar per assolir la gran
majoria social a favor d'un Estat Català Independent, amb especial atenció
a tots ells, però sobretot el d'alimentar la il·lusió i la èpica dotant de canvis
claus en contingut social la propera República Catalana! I és una
oportunitat històrica mai vista on tots en podem ser Partíceps i això,
com diu els company dels GOAL Carles
Cosialls, ho hem de fer saber!
Enllesteixen un
esborrany de constitució provisional
Endavant! Nosaltres
si que Podem!
Salut i Fem via!
Sergi Alcon i Gibert
30/01/2015
Roger Buch
(@rogerbuch)
Politòleg.
blocdenroger.blogspot.com
1. Cinc
objectius de l'independentisme, des d'avui fins al 27S
Una victòria clara de
l'independentisme el 27S és condició
necessària però no suficient per proclamar l'estat propi amb garanties d'èxit.
Sembla que el setembre sigui molt lluny, però cal arribar-hi amb els deures ben fets.
Aquests són cinc objectius que caldria tenir assolits abans d'anar a votar al
setembre.
1. Tenir a punt les
estructures d'estat
Sobretot ens referim a la Hisenda nacional i la Seguretat Social, claus per poder funcionar com a Estat. És imprescindible que quan es proclami la independència es tingui la Hisenda organitzada i que pugui recaptar des del primer minut. És clau que el renovat pacte CiU-ERC funcioni a tot gas i que tots els partits que ho vulguin participin del disseny d'aquestes estructures. Us imagineu un partit d'esquerres català que renunciés a dissenyar la futura Seguretat Social de la nova República Catalana? No s'ho perdonaria mai...
2. Guanyar les eleccions municipals
No només per agafar embranzida de cara al 27S sinó sobretot per assegurar el govern de les quatre diputacions i que l'alcalde de Barcelona sigui independentista. És important també que l'independentisme passi a governar grans ciutats ara governades pels socialistes o pel PP. És molt diferent proclamar la independència tenint els governs municipals de Tarragona, Lleida, Badalona, Sabadell o Terrassa, que proclamar-la sense el seu suport. En definitiva, posar el poder municipal a disposició de la proclamació del nou Estat.
3. Assegurar suport internacional
És una tasca que pertoca sobretot al govern. És indispensable per poder forçar la negociació amb l'Estat Espanyol quan aquest es negui a acceptar la voluntat majoritària dels catalans. Al 9N es va començar a guanyar el favor i la comprensió de la premsa internacional estupefacte davant la prohibició de la consulta per part de les institucions espanyoles. Ara toca convèncer als governs que la determinació catalana va de debò.
4. Donar caràcter plebiscitari a les eleccions
Només seran eleccions plebiscitàries si la gent creu que ho són. I només la gent s'ho creurà si es detalla un full de ruta convincent posterior a la victòria independentista. Cal fer del 27-S una data novament èpica, extraordinària i això també és tasca de les entitats civils que amb la seva mobilització ho faran creïble igual que ho van fer amb el 9N. Visualitzar la nova República és el que la farà creïble"
Sobretot ens referim a la Hisenda nacional i la Seguretat Social, claus per poder funcionar com a Estat. És imprescindible que quan es proclami la independència es tingui la Hisenda organitzada i que pugui recaptar des del primer minut. És clau que el renovat pacte CiU-ERC funcioni a tot gas i que tots els partits que ho vulguin participin del disseny d'aquestes estructures. Us imagineu un partit d'esquerres català que renunciés a dissenyar la futura Seguretat Social de la nova República Catalana? No s'ho perdonaria mai...
2. Guanyar les eleccions municipals
No només per agafar embranzida de cara al 27S sinó sobretot per assegurar el govern de les quatre diputacions i que l'alcalde de Barcelona sigui independentista. És important també que l'independentisme passi a governar grans ciutats ara governades pels socialistes o pel PP. És molt diferent proclamar la independència tenint els governs municipals de Tarragona, Lleida, Badalona, Sabadell o Terrassa, que proclamar-la sense el seu suport. En definitiva, posar el poder municipal a disposició de la proclamació del nou Estat.
3. Assegurar suport internacional
És una tasca que pertoca sobretot al govern. És indispensable per poder forçar la negociació amb l'Estat Espanyol quan aquest es negui a acceptar la voluntat majoritària dels catalans. Al 9N es va començar a guanyar el favor i la comprensió de la premsa internacional estupefacte davant la prohibició de la consulta per part de les institucions espanyoles. Ara toca convèncer als governs que la determinació catalana va de debò.
4. Donar caràcter plebiscitari a les eleccions
Només seran eleccions plebiscitàries si la gent creu que ho són. I només la gent s'ho creurà si es detalla un full de ruta convincent posterior a la victòria independentista. Cal fer del 27-S una data novament èpica, extraordinària i això també és tasca de les entitats civils que amb la seva mobilització ho faran creïble igual que ho van fer amb el 9N. Visualitzar la nova República és el que la farà creïble"
5. Visualitzar com serà l'estat propi
De tot el que s'ha dit això és el més important per guanyar les eleccions del 27S. Cal omplir de contingut la independència. Estat propi per tenir una República, per eliminar aforats i privilegiats, per garantir el dret a l'habitatge, per votar en llistes obertes, per millorar les comunicacions i les infraestructures, per eliminar la pobresa energètica, per reduir l'IVA cultural...
No es tracta ara de tornar a escriure en un paper blanc "el país que somio" sinó de fer un pas més i consensuar entre els partits independentistes una dotzena de canvis molt pràctics i a l'hora de forta càrrega simbòlica que s'assoliran amb l'estat propi. Visualitzar la nova República és el que la farà creïble i ajudarà a decantar els pocs centenars de milers de vots que falten per assegurar una victòria clara de l'independentisme.
Roger Buch
29.01.2015 18:00
Autor/s: Xènia
Serrat i Josep Casulleras Nualart
2. Juristes
vinculats a l'ANC proposen una llei d'independència per a després del 27-S
http://www.vilaweb.cat/noticia/4229163/20150129/juristes-vinculats-lanc-proposen-llei-dindependencia-27-s.html
via @vilaweb
Enllesteixen un
esborrany de constitució provisional
Tant el jutge Santiago
Vidal com un grup de catedràtics de dret internacional són a punt de presentar
sengles propostes de constitució catalana. Ara, què passarà fins que no entri
en vigor la constitució? El Consell Assessor de la Transició Nacional va detectar
la necessitat d'una llei constitucional provisional que regulés la transició de
l'ordenament jurídic espanyol al català i que preparés el terreny per al procés
constituent. Doncs bé, un grup de juristes de la sectorial de l'ANC Juristes per la Independència, amb
l'assessorament extern d'experts, enllesteix una proposta de llei amb aquest
objectiu: una proposta de llei d'independència que presentarà també dissabte.
'Tot es va construint
poc a poc', diu el secretari general de la sectorial de juristes de l'ANC, Eduard Jacquet, en declaracions a
VilaWeb. Aquest equip de juristes es coordina amb el jutge Santiago Vidal i el grup de catedràtics encapçalat per Oriol Vidal Aparicio per tal que hi hagi
cohesió, consens i punts comuns en l'elaboració del redactat constitucional i
aquesta proposta de text legislatiu previ a la constitució. El text
és provisional, obert a esmenes i a un procés de modificació i de
perfeccionament. Els juristes que l'han elaborat l'han notificat al secretariat
de l'ANC, que en té coneixement però
que no l'ha assumit com a propi perquè no l'ha arribat a sotmetre a votació.
Per una altra banda, hi ha aquest full de ruta per al període previ. Seria una llei d'independència que equivaldria a una mena de constitució provisional. És a dir, quan el parlament hagi fet una declaració solemne en favor del nou estat independent, cosa que s'esdevindria després del 27-S si hi ha una majoria absoluta independentista, aquest text podria entrar en vigor en aquella nova legislatura, fins que s'aprovés la constitució permanent. Fora d'aquesta llei d'independència, diu Jacquet, s'hauran d'aprovar més normes bàsiques de caràcter transitori.
El Dia de la
Independència
Segons l'esborrany de proposta d'aquests juristes, el projecte de llei per la independència de Catalunya es tramitaria com a projecte de llei, bé com a norma transitòria amb la previsió d'un 'Dia de la Independència', bé juntament amb la declaració d'independència de Catalunya. Des de l'endemà de les plebiscitàries fins a la declaració d'independència hi hauria un període previ de transició, durant el qual s'haurien d'acabar de construir les estructures d'estat per a la Catalunya independent i s'hauria de negociar el reconeixement internacional del nou estat; un període que pot variar; per exemple, Mas va calcular que fóra de divuit mesos, en la seva proposta de full de ruta inicial.
Segons l'esborrany de proposta d'aquests juristes, el projecte de llei per la independència de Catalunya es tramitaria com a projecte de llei, bé com a norma transitòria amb la previsió d'un 'Dia de la Independència', bé juntament amb la declaració d'independència de Catalunya. Des de l'endemà de les plebiscitàries fins a la declaració d'independència hi hauria un període previ de transició, durant el qual s'haurien d'acabar de construir les estructures d'estat per a la Catalunya independent i s'hauria de negociar el reconeixement internacional del nou estat; un període que pot variar; per exemple, Mas va calcular que fóra de divuit mesos, en la seva proposta de full de ruta inicial.
La proposta de llei
amb què treballen defineix el Dia de la Independència. Diu que s'haurà
d'especificar mitjançant una resolució del Parlament de Catalunya: 'Des del Dia
de la Independència, el parlament català té plenes competències per a elaborar,
modificar i derogar les lleis de Catalunya. I el govern català assumeix tota la
responsabilitat pel que fa al govern de Catalunya.'
Preparant el
terreny per a la constitució permanent
Aquesta proposta de llei també diu que el parlament, 'tan aviat com sigui possible després del Dia de la Independència, declari per llei l'establiment d'un estat independent i la creació d'una comissió constitucional (o convenció constituent) de caràcter independent, a la qual es confiarà la missió d'elaborar un projecte de constitució escrita en nom del poble de Catalunya'.
Afegeix que les lleis de l'ordenament jurídic espanyol, vigents a Catalunya abans del Dia de la Independència, continuarien en vigor fins que no fossin derogades o modificades pel parlament.
Procés participatiu
El secretari de la sectorial de juristes de l'ANC explica que és necessari que hi hagi un vehicle comú en el qual tothom pugui anar participant i que meni a l'aprovació d'una constitució permanent. És per aquest motiu que destaca la importància d'aquesta 'convenció constituent', que garanteixi el principi de participació ciutadana, una proposta que justament acaba de néixer a iniciativa del Grup Promotor per la Convenció Constitucional.
La ciutadania
El text apunta també algunes propostes sobre aspectes clau de la construcció de l'estat català. Per exemple, pel que fa a la ciutadania catalana, el grup de juristes proposa que la tingui tothom qui, abans de la independència, ja tenia la ciutadania espanyola i residia habitualment a Catalunya o hi era nascut. També preveu que pugui cobrir tots els ciutadans espanyols residents a Catalunya i tots els ciutadans espanyols que hagin nascut a Catalunya i visquin fora del Principat. Hi ha més grups de gent que, segons la proposta, són habilitats per a reclamar la ciutadania catalana: els que hagin viscut a Catalunya, en el moment de la independència o després, si qualsevol dels seus pares reuneix els requisits fixats per la llei; i també qualsevol persona, independentment d'on hagi nascut, que tingui vincles per descendència amb algú altre que tingui la ciutadania.
La llengua
Pel que fa a la llengua, aquest esborrany de llei constitucional provisional no parla d'oficialitat, sinó que defineix que l'idioma de Catalunya és el català i el de l'Aran, l'aranès, en ambdós casos 'sense perjudici del castellà'. I a l'administració i a l'escola la llengua obligatòria serà el català, però igualment 'sense perjudici de la utilització del castellà per a les persones que encara no entenguin el català'.
Aquesta proposta de llei també diu que el parlament, 'tan aviat com sigui possible després del Dia de la Independència, declari per llei l'establiment d'un estat independent i la creació d'una comissió constitucional (o convenció constituent) de caràcter independent, a la qual es confiarà la missió d'elaborar un projecte de constitució escrita en nom del poble de Catalunya'.
Afegeix que les lleis de l'ordenament jurídic espanyol, vigents a Catalunya abans del Dia de la Independència, continuarien en vigor fins que no fossin derogades o modificades pel parlament.
Procés participatiu
El secretari de la sectorial de juristes de l'ANC explica que és necessari que hi hagi un vehicle comú en el qual tothom pugui anar participant i que meni a l'aprovació d'una constitució permanent. És per aquest motiu que destaca la importància d'aquesta 'convenció constituent', que garanteixi el principi de participació ciutadana, una proposta que justament acaba de néixer a iniciativa del Grup Promotor per la Convenció Constitucional.
La ciutadania
El text apunta també algunes propostes sobre aspectes clau de la construcció de l'estat català. Per exemple, pel que fa a la ciutadania catalana, el grup de juristes proposa que la tingui tothom qui, abans de la independència, ja tenia la ciutadania espanyola i residia habitualment a Catalunya o hi era nascut. També preveu que pugui cobrir tots els ciutadans espanyols residents a Catalunya i tots els ciutadans espanyols que hagin nascut a Catalunya i visquin fora del Principat. Hi ha més grups de gent que, segons la proposta, són habilitats per a reclamar la ciutadania catalana: els que hagin viscut a Catalunya, en el moment de la independència o després, si qualsevol dels seus pares reuneix els requisits fixats per la llei; i també qualsevol persona, independentment d'on hagi nascut, que tingui vincles per descendència amb algú altre que tingui la ciutadania.
La llengua
Pel que fa a la llengua, aquest esborrany de llei constitucional provisional no parla d'oficialitat, sinó que defineix que l'idioma de Catalunya és el català i el de l'Aran, l'aranès, en ambdós casos 'sense perjudici del castellà'. I a l'administració i a l'escola la llengua obligatòria serà el català, però igualment 'sense perjudici de la utilització del castellà per a les persones que encara no entenguin el català'.
El grup de juristes
encarregat d'elaborar la proposta de llei d'independència ha deixat la proposta
oberta, i dissabte acudirà a la presentació de la proposta de constitució que
farà el jutge Vidal a l'Ateneu Barcelonès per tal d'explicar la importància de
la seva tasca i en què consisteix el text que ha preparat. 'Creiem que és
necessari de fer pedagogia', diu Jacquet.
Xènia Serrat i
Josep Casulleras Nualart
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada