Benvolguts,
El Xevi Xirgo
parla de la por
que ens agafa després de la barbaritat d’un atac com el de Paris al setmanari
humorístic Charlie Hebdo. Generar por, la por
suficient perquè se'ns instal·li al cos, i perquè la nostra llibertat –de
premsa, d'expressió però sobretot de pensament– se senti coartada.
I jo ho extrapolo a la por que els catalans estem
experimentant des de fa mesos provocada per les amenaces del Gobierno espanyol.
Fa més d’un any que des de la caverna ministerial i de la caverna mediàtica,
allò que se n’havia dit la Brunete mediàtica, ens amenacen. I les amenaces fan
por! Ens
llencen missatges del tipus del Margallo que si ens independitzem volarem pels
espais siderals, del Morenés abans d’ahir que l’Ejército espanyol està preparat
per seguir les consignes dels seus caps, que en línia directa són Felipe6 à Ministre de la Guerra
Morenés à Capità general dels exèrcits à Classe de tropa. Amb
l’agreujant que el Morenés darrerament i d’altres fa poc amenaçaven amb missatges
subliminals de que l’exèrcit (què és l’exèrcit?) està
molt inquiet
(què vol dir que està molt inquiet?) per la situació a Catalunya. En Xavier Díez diu en el seu apunt d’avui
al Directe.cat que com bona part dels lectors, l’autor d’aquest post va fer el
que va poder (i se’n va sortir!) per estalviar-se el pas per l’exèrcit
espanyol, percebut més com una ofensa que com a un instrument de defensa. Ja se
sap, haver de servir en una institució que havia llençat bombes contra la casa
del meu pare, no resulta precisament estimulant.
I podem acabar, last but not least, amb les amenaces
del sinistre ministre de l’Interior amb les seves lleis Mordasses repressives, purament
feixistes i sàdiques, que fan por perquè poden retenir-te a la comissaria més
temps que abans (indefinidament?),
que poden punxar-te el telèfon, que ja ho fan actualment però en aquest cas
legalment, i molt més que deu dir la lletra petita, que per això hi és...
I ara l’apunt d’en
Xevi Xirgo:
Contra la llibertat d'expressió, només?
08/01/15 02:00 –
“No és només un
càstig; pretenen generar por, por perquè ens sentim coartats”
L'atemptat d'ahir
contra el setmanari satíric Charlie Hebdo a París no és només
un atemptat contra una revista ni és només un atemptat contra la llibertat de
premsa. És un
atemptat contra tots i cadascun de nosaltres, perquè és un atemptat contra la
llibertat ja no de premsa ni d'expressió, sinó contra la llibertat de
pensament. Perquè els seus autors,
fanàtics i obcecats, amb una sang freda que fa feredat en veure les imatges, no
pretenien només fer callar els dibuixants ni matar la revista; el que pretenen en
el fons és fer-nos callar a tots.
Generar por, la por suficient
perquè se'ns instal·li al cos, i perquè la nostra llibertat –de premsa,
d'expressió però sobretot de pensament– se senti coartada.
No acceptar que es pugui pensar diferent, que hi hagi temes contra els quals no es
pugui ironitzar en una revista satírica que ho fa de tot, és no acceptar la
llibertat de pensament i és no acceptar la democràcia. Ja fa temps que
vam descobrir que les guerres del segle XXI serien els atemptats, i d'això,
malauradament, tots en tenim gravats a la memòria uns quants exemples, des de
les Torres Bessones fins als atemptats de Madrid. Però el de París d'ahir, com
alguns altres de molt recents però segurament menys espectaculars, instal·la en
la nostra realitat quotidiana nous sistemes d'atemptar (d'assassinar, n'hauríem de dir per ser més
exactes) molt més difícils de
combatre i molt més salvatges, més incivilitzats, perquè situen el valor de la
vida en uns paràmetres que qualsevol de nosaltres és incapaç d'entendre. I és
per això que no ho podem acceptar. Ni acceptar-ho ni permetre que la
intransigència que han demostrat uns quants salvatges es transformi ara en res
que vagi més enllà de la intransigència nostra cap al gihadisme radical. Perquè de xenòfobs
ens en sobren. Per això les manifestacions espontànies d'ahir eren
una condemna als fets, sí; però eren sobretot una defensa de la llibertat.
De premsa, d'expressió i de pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada