Benvolguts,
Ja hem sortit del túnel cap al desconegut. Ahir les patums catalanes
ens en varen obrir la porta!
Se’ns presenten uns mesos de molta feina. Depèn de tots nosaltres que el procés acabi bé. I acabarà bé!
He explicat algun cop que fa 30 anys quan varen aparèixer
els programes de jugar a escacs amb ordinador n’hi varen haver de dos tipus:
·
Els més complicats, com fa mentalment qualsevol
jugador d’escacs, calculen la jugada a fer tenint en compte les jugades
anteriors d’un i altre jugador i amb aquests coneixements intenten trobar el
millor camí per seguir...
·
Els més senzills no tenen en compte la història
anterior i el que fan és, a cada jugada, davant de cada escenari, de cada
combinació de peces d’un tauler d’escacs, com si fos resoldre un problema d’escacs
del diari, intenten trobar el millor camí per seguir...
Amb el resultat de la reunió a 5 bandes, Mas, Junqueras,
Forcadell, Casals, Vila d’Abadal, del dimarts 14 de gener al Palau de la Generalitat,
ens vàrem trobar en aquest segon cas, amb un panorama nou, un escenari nou, en
que la història anterior ja no comptava. D’alguna manera ens és i els és igual
la història anterior, el que cal és en l’escenari actual, què fem, com ho fem, que fan, com ho fan?
I no és un joc de paraules! Vegem-ho!
Fa uns anys, més que en l’inici dels escacs amb ordinador,
es varen posar de moda un acudits de l’estil que us conto: un nen li pregunta
al seu pare: Pare per què anem a Amèrica? El pare no respon. A la tercera
pregunta igual del nen el pare li respon: Nen calla i segueix nedant! Està clar que el que
és important en aquest cas no és el perquè ni el quan sinó el com, tal com les nostres patums han
dit sovint darrerament!
I ara l’opinió de Roger
Palà sobre aquests temes. Què és més important el què, el com o el quan?:
15/01/2015
Inconcret, fràgil i arriscat
Roger Palà, cofundador de Crític
Inconcret, fràgil i arriscat. Aquests tres
conceptes resumeixen l’acord a què han arribat CiU, ERC i les entitats de la societat civil sobiranista perquè el
president Mas convoqui eleccions –en teoria plebiscitàries– el proper 27 de
setembre. És un acord inconcret perquè, tot i que tenim el quan i
el com,
ens falta saber el més important: el què. Quin programa compartit i quins passos se
seguiran per concretar la independència en cas que hi hagi una majoria
sobiranista?
És fràgil, perquè vuit
mesos són molts mesos, que estaran plens de casos de corrupció, retallades,
protestes socials, l’ascens de Podem, unes municipals pel mig que poden alterar
i molt el mapa polític… Serà qualsevol cosa menys un camí de roses.
I són arriscades des de
l’òptica sobiranista, perquè la dilació dels tempos pot generar desencant, frustració i desmobilització
entre els partidaris d’un procés que va néixer popular i que cada cop més es
troba captiu de les dinàmiques dels partits.
Si Mas volia garantir
un bon resultat en la “consulta definitiva”, com ell mateix l’ha anomenat, hauria d’haver
convocat eleccions el mateix 9-N. L’independentisme perd una partida, i qui
respira més tranquil és Duran.
Roger Palà
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada