Benvolguts,
En el directe.cat, en el Bloc de l’Oriol Jordan http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/13277/errors-que-es-paguen-cars
hi ha aquest paràgraf que fa pensar:
A Alemanya i a Europa,
avui tot el protagonisme se l'ha endut el setantè aniversari de l'alliberament
del camp de concentració més intens i sanguinari del nazisme: Auschwitz. Angela
Merkel tornava a demanar
perdó ahir pels crims comesos durant aquest període, els
assassinats, l'opressió a gent innocent. Merkel deia sentir vergonya de tenir
aquesta taca tan gran en la història del seu país. Hi ha hagut molts homenatges a les víctimes
arreu d'Europa, fins i tot a Espanya, que ha fet un exercici màxim
d'hipocresia. L'Estat recorda les víctimes del nazisme, però mai ha condemnat el franquisme ni ha demanat
perdó per quaranta anys d'horror en silenci. I per què? Perquè ells
sí que van guanyar la guerra.
De la hipocresia de l’estat i del PPSOE en tornarem a parlar. Tanmateix jo volia parlar avui
mateix del trist espectacle per acció i omissió que
varen fer les emissores de televisió amb seu a Catalunya, TV3 i la cadena del
Godó, els dies 26
i 27.
·
El dia 26
de gener de fa 76 anys les tropes franquistes amb moros i legionaris varen
entrar a Barcelona. Fet luctuós, que lliga amb la no-condemna del franquisme que ha escrit l’Oriol
Jordan.
·
El dia 27
de gener de fa 70 anys l’exèrcit soviètic va alliberar els jueus que
quedaven en el camp d’extermini d’Auschwitz...
L’acció que esmentàvem és el gran desplegament de mitjans de les televisions amb seu a Barcelona per
commemorar l’alliberament d’Auschwitz.
Era la fi
del calvari...
L’omissió que esmentàvem és que aquestes televisions
no varen parlar ni poc ni gens del
luctuós succés de la invasió de Barcelona
per les hordes feixistes. Era el començament del calvari que encara dura...
El president polonès referint-se a la invasió de Polònia i l’extermini de jueus va dir ahir:
“El nacionalsocialisme va convertir la meva pàtria en un cementiri
jueu”, va dir el president polonès, Bronislaw Komorowski, en el 70è aniversari
de l'alliberament del camp d'extermini identificat amb la barbàrie nazi,
Auschwitz. Al cap d'Estat del país aleshores ocupat i on els van instal·lar el
seu camp més mortífer li va pertocar pronunciar l'únic discurs polític. Al
davant hi tenia un auditori format per 300 supervivents i líders d'arreu del
món, en la jornada consagrada a intentar el que és impossible: traslladar en
paraules l'horror que va envoltar la maquinària de la mort del Tercer Reich,
que, només en aquell camp, va assassinar 1,1 milions de persones, la majoria
jueus...
“El feixisme, el nacionalsindicalisme i el nacionalcatolicisme van convertir la
meva pàtria en un cementiri”. “Mig milió de catalans morts o exiliats, un quart
de milió de famílies desfetes, un saqueig increïble de documentació que encara
resta en poder de l’enemic ‘por el justo derecho de conquista’, l’inici del genocidi cultural català, 40 anys sense escoles
en català, sense llibres en català, sense diaris en català, sense ràdios en
català, sense teatre en català, sense cinema en català, sense poder-se
expressar en català”, en la jornada consagrada a intentar el que és impossible:
traslladar en paraules l'horror que va envoltar la maquinària de la destrucció,
l’anorreament i el genocidi del franquisme, ajudats del feixisme italià, del nazisme del Tercer Reich, i del franquisme borbònic que va succeir-lo sense
solució de continuïtat, els hereus dels quals encara mantenen el poder a
Espanya...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada