Benvolguts,
Avui és un dia trist.
Els “nacionals” varen entrar a Barcelona avui fa 76 anys.
Jo en tenia un i mig. No vaig tenir consciència de la transcendència de l’esdeveniment fins uns anys més tard.
Primera esmena: Ens varen acostumar a dir “els nacionals” i encara usem l’expressió, però immediatament se’ns presenta la contrària:
- ells eren els "nacionals" (nacionals espanyols, bandera espanyola, soldats espanyols, moros espanyols, legionaris espanyols, militars espanyols revoltats contra el govern legalment constituit...)
- i nosaltres érem els “rojos” (de fet ens deien rojo-separatistas i judeo-masónicos)
Primera constatació: ells i nosaltres!
Segons la Viquipèdia: La Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, de vegades denominada conspiració (o complot o contuberni) judeo-maçònic-marxista-internacional o simplificada com conspiració judeomaçònica és el nom que se li dóna a una suposada coalició secreta de la qual formarien part tots aquests elements: els jueus, la maçoneria, i elcomunisme; que pretendrien assolir un obscur objectiu (d'una o altra forma, el domini del món).
L'absència de demostració de teories semblants (la demostració de la seva inexistència és un absurd lògic, veure teoria de la conspiració) no impedeix, sinó que reforça la creença de qui està disposat a buscar en ella la veritat.
Si bé arreu del món hi trobem exemples i antecedents, la Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional, àmpliament utilitzada com a instrument polític per grups conservadors, monàrquics, ultracatòlics, reaccionaris i feixistes per desprestigiar, difamar i estigmatitzar a la esquerra política i també justificar actuacions antisemites o persecucions polítiques, conspiración judeo-masónico-marxista (o comunista)-internacional, en espanyol es faria famosa en els primers anys del franquisme arran de la publicitat que se li donaria des de mitjans de comunicació afins al règim.
En el Catecismo Patriótico Español, publicado en Salamanca en 1939, obra del obispo fray Albino González Méndez-Reigada y de su hermano fray Ignacio, y lectura obligatoria en los colegios españoles desde el mes de marzo de 1939, aparecían descritos con meridiana claridad los siete enemigos de España:
"El liberalismo, la democracia, el judaísmo, la masonería, el capitalismo, el marxismo y el separatismo".
Els conceptes ells i nosaltres els hem tingut els catalans que vàrem perdre la guerrades que vàrem tenir ús de raó! El concepte rojo-separatista que sembla despectiu i pejoratiu per a mi no n’era gens! Ho vaig assumir plenament i amb orgull. Jo no era com els invasors, com les forces d’ocupació, com els falangistes.... Jo era català i havia perdut la guerra. Ells eren espanyols i l’havien guanyada! Jo parlava català i ells parlaven castellà.
El concepte de pertinença (separatista = català) el vaig tenir des del primer moment que vaig tenir ús de raó, el de classe (rojo) el vaig adquirir més endavant.
Segona constatació: Jo era català per tant separatista. Jo no era espanyol i cada cop que em deien separatista m’ho confirmaven!
No recordo des de quan però sí que recordo que el meu pare anava de tant en tant a la Presó Model, del carrer Entença, a veure amics seus tancats per ells. I de tant en tant arribava al vespre a casa i deia avui els feixistes han afusellat aquell i aquell altre!
Tercera constatació: ells eren feixistes espanyols i parlaven castellà, nosaltres erem rojos catalans i parlàvem català!
La meva dona m’explica que ella fins que va ser gran va pensar que a tot el mon hi havia dues menes de gent, els catalans i els castellans...
A finals del 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial. Cap a mitja guerra vaig començar a comprendre que en aquella guerra hi havia una certa repetició del que havia passat a Catalunya. Hi havia les forces imperialistes alemanyes, els nazis, que anaven guanyant terreny a Europa, a França, a Holanda, a Bèlgica, a Polònia, als sudetes o sigui Txecoslovàquia, a Austria, a Rússia i les forces aliades que intentaven oposar-s’hi i que en aquell moment perdien...
Aquestes eren les meves vivències i els meus sentiments des que vaig tenir ús de raó.
Articles sobre masoneria: http://www.cibeles.org/index.php/78-articles/111
Articles i propaganda de l’Espanya franquista: http://www.circulobellasartes.com/fich_libro/PUBLICIDAD__Y__PROPAGANDA__(1939-1959)_(43).pdf
Continuarà...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada