Benvolguts,
Avui presentem 4
articles (en tenim més!) sobre la solvència econòmica de la Catalunya
independent.
Si us hi fixeu veureu que tots els economistes donen per fet
que caldrà
una negociació amb Madrid per resoldre la qüestió d’actius i passius dels dos
estats. L’Albert Pont en parla molt al Delenda
est Hspania!
I el motiu que tothom argüeix i que aquí també se’n parla és
que Espanya
hi té molt més a perdre, des del punt de vista econòmic, que no Catalunya.
Com que la tossuderia espanyola és infinita hem d’estar preparats
per que la operació sigui a tres bandes, Espanya,
Catalunya, Unió Europea. Per tant la UE
hi ha de jugar un paper important. Molt important. I
trobo molt ben fet que el Govern català hagi fitxat l’Amadeu Altafaj per
representar-nos a Europa. Á veure si la sortida d’ERC serà posar-li un
comissari polític a l’Altafaj per tal que no es cregui només al Mas!
Vegem els articles:
29/01/15
Editorial PuntAvui
1. Catalunya, un
estat solvent
Les conclusions de
l'estudi ‘Aproximació
al risc sobirà d'un Estat català' elaborat
pels economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu, membres de la
comissió d'economia del Col·legi
d'Economistes de Catalunya, posen en escrit d'una manera ordenada,
documentada i ben fonamentada tot un seguit de previsions sobre la solvència d'una
Catalunya independent que han anat sortint amb més o menys raonaments i dades
durant els últims temps. L'informe
no sorprèn, per tant, i aquest és el seu valor. El valor de constatar que l'economia i el
sector públic català poden sostenir unes estructures d'estat no només al mateix
nivell i amb la mateixa eficàcia que actualment sinó molt millor.
Les estimacions
efectuades per aquests economistes es basen en unes variables perfectament
veraces com el PIB,
el dinamisme
de l'economia, la capacitat exportadora o la generació de recursos propis
per al sistema de pensions. Uns arguments que s'han d'explicar bé per tal que la
població catalana, quan hagi de passar per les urnes, sàpiga que amb el sentit
del seu vot podrà decidir si aquest país pot fer el salt qualitativament
endavant que, entre altres coses, permetrà oferir serveis millors a la
ciutadania. La independència, segons aquest estudi, no només és un
objectiu legítim sinó una necessitat indefugible. Anant més enllà de
les conclusions de l'estudi, es pot aventurar que Catalunya ha arribat a un punt de maduresa
no només política sinó econòmica per poder decidir per ella mateixa,
un punt en el qual qualsevol pas enrere no només no beneficia el benestar
dels catalans sinó que, cada cop més, el posa en risc, el risc de pertànyer a
un estat actual que drena l'èxit català.
28 de gener de 2015
Directe.cat. ACN
Catalunya tindria
un qualificació d'A+ set esglaons per sobre del ràting actual de bo porqueria
si fos independent, segons un informe del Col.legi d'Economistes. El rating
espanyol baixaria.
L'estudi del
Col·legi d'Economistes “Aproximació al risc sobirà d'un estat català”, signat
per pels economistes i membres de la comissió d’Economia de l’entitat, Joan
Elias i Joan Maria Mateu, assegura que amb una Catalunya independent, sense
arrossegar el dèficit fiscal històric que es manté amb Espanya, la nota de
solvència estaria ''com a mínim'' al mateix nivell del País Basc i permetria
l'accés als mercats, que avui té tancats per captar finançament. L’estudi també destaca que el rating financer català
estaria per sobre de l'espanyol en una Catalunya independent i que el rating espanyol baixaria.
Segons informa l’ACN, els economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu són els
autors de l'estudi 'Aproximació al risc sobirà d'un Estat català' encarregat des de la comissió d'Economia
del Col·legi d'Economistes de Catalunya i que vol posar llum a la situació que tindria una Catalunya independent per
captar recursos econòmics del mercats quan actualment té l'accés tancat i s'ha de
finançar a través de la via del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) posat en
marxa des del govern espanyol.
Els autors de l'estudi parteixen que a l'escenari de la Catalunya independent s'arribaria sense sortir de la Unió Europea i amb un procés d'acord no bel·ligerant amb les autoritats de l'estat espanyol i amb l'aval de la Unió Europea.
Per aquest motiu, els autors de l'estudi assenyalen que les conclusions de l'estudi es basen amb dades objectives a partir del pes econòmic de Catalunya i de la seva capacitat d'internacionalització.
Amb aquestes dades objectives i amb un escenari de país independent que deixaria de tenir el llast de les transferències de recursos a l'estat espanyol com a conseqüència del dèficit fiscal ''que s'arrossega històricament'' l'estudi defensa que les agències de qualificació posarien una nota a Catalunya d'A+, set esglaons de la nota actual que és de BB i que equival al bo porqueria, cosa que l'impedeix accedir als mercats per captar recursos.
Els autors també defensen que només que Catalunya tingués un tracte fiscal ''similar'' al País Basc i a Navarra, ''no tan sols no tindria actualment problemes de finançament de cap mena, sinó que de ben segur gaudiria d'una qualificació com a mínim igual a la que tenen aquestes dues autonomies''. En l'actualitat, Catalunya amb la nota del bon porqueria no té cap marge en matèria de finançament i per tant no té accés als mercats internacionals per captar recursos en l'emissió de deute sobirà.
Joan Elias ha defensat en el transcurs de la presentació de l'estudi que aconseguir l'estatus d'una Catalunya independent només es podrà arribar per la via ''racional'' i d'acord amb l'estat espanyol amb l'aval de la Unió Europea. ''Un altre escenari suposaria fer fora de la Unió Europea a 7 milions d'habitants i fer fora a una economia de més de 200.000 milions d'euros'', ha reblat Elias.
L'estudi parteix de valorar i posar nota a dos segments diferenciats de la realitat catalana que s'agrupen en:
Els autors de l'estudi parteixen que a l'escenari de la Catalunya independent s'arribaria sense sortir de la Unió Europea i amb un procés d'acord no bel·ligerant amb les autoritats de l'estat espanyol i amb l'aval de la Unió Europea.
Per aquest motiu, els autors de l'estudi assenyalen que les conclusions de l'estudi es basen amb dades objectives a partir del pes econòmic de Catalunya i de la seva capacitat d'internacionalització.
Amb aquestes dades objectives i amb un escenari de país independent que deixaria de tenir el llast de les transferències de recursos a l'estat espanyol com a conseqüència del dèficit fiscal ''que s'arrossega històricament'' l'estudi defensa que les agències de qualificació posarien una nota a Catalunya d'A+, set esglaons de la nota actual que és de BB i que equival al bo porqueria, cosa que l'impedeix accedir als mercats per captar recursos.
Els autors també defensen que només que Catalunya tingués un tracte fiscal ''similar'' al País Basc i a Navarra, ''no tan sols no tindria actualment problemes de finançament de cap mena, sinó que de ben segur gaudiria d'una qualificació com a mínim igual a la que tenen aquestes dues autonomies''. En l'actualitat, Catalunya amb la nota del bon porqueria no té cap marge en matèria de finançament i per tant no té accés als mercats internacionals per captar recursos en l'emissió de deute sobirà.
Joan Elias ha defensat en el transcurs de la presentació de l'estudi que aconseguir l'estatus d'una Catalunya independent només es podrà arribar per la via ''racional'' i d'acord amb l'estat espanyol amb l'aval de la Unió Europea. ''Un altre escenari suposaria fer fora de la Unió Europea a 7 milions d'habitants i fer fora a una economia de més de 200.000 milions d'euros'', ha reblat Elias.
L'estudi parteix de valorar i posar nota a dos segments diferenciats de la realitat catalana que s'agrupen en:
·
la
categoria del segment
institucional i econòmic i
·
els
segments del sector exterior, finances públiques i política monetària.
Un cop avaluats aquests
segments,
els autors posen la corresponent nota de qualificació en base a la metodologia utilitzada
per Standard & Poor's, una de les tres agències internacionals de
ràting.
En el primer segment institucional i econòmic la nota que posen els autors és de 2,5 punts en una franja que va de l'1 per indicar la nota més solvent fins el 6 que seria la pitjor nota. Per als autors en aquest segment Catalunya obté una nota de 2,5 cosa que equival a una qualificació d'una economia ''forta'' que fixaria un ràting que oscil·laria entre l'AA+ i el BB-.
L'estimació de l qualificació del segment exterior, finances públiques i política monetària la conclusió final dels autors és fixar una nota de 3,2 corresponent a un perfil que es podria qualificar d'una economia ''moderadament forta''. Una nota que amb la metodologia de les agències de qualificació deixaria una nota que aniria d'AA+ fins a B+.
Joan Elias ha explicat que amb aquestes notes, la qualificació final obtinguda per Catalunya seria d'A+ tot i que en la banda baixa podria ser d'A. La primera nota seria en base a què Catalunya assumiria un deute de l'estat espanyol equivalent al 9% de l'actual deute que arrossega l'estat espanyol valorat en un bilió d'euros, mentre que la segona nota més baixa, l'A, seria en cas que Catalunya assumís una part del deute similar al PIB de Catalunya en l'economia espanyola, a l'entorn del 19%.
Els autors defensen que aquesta nota suposa millorar set esglaons la nota actual de Catalunya i situa la nota de solvència d'A+ dos esglaons per sobre del País Basc i Navarra (A-) i quatre esglaons per sobre de l'estat espanyol que ara té la nota de BBB.
Els autors recorden que en aquests moments els mercats financers internacionals observen a l'economia catalana sense cap autonomia, depenent de forma ''absoluta'' en matèria fiscal i financera de l'estat espanyol, adverteixen el autors.
En el primer segment institucional i econòmic la nota que posen els autors és de 2,5 punts en una franja que va de l'1 per indicar la nota més solvent fins el 6 que seria la pitjor nota. Per als autors en aquest segment Catalunya obté una nota de 2,5 cosa que equival a una qualificació d'una economia ''forta'' que fixaria un ràting que oscil·laria entre l'AA+ i el BB-.
L'estimació de l qualificació del segment exterior, finances públiques i política monetària la conclusió final dels autors és fixar una nota de 3,2 corresponent a un perfil que es podria qualificar d'una economia ''moderadament forta''. Una nota que amb la metodologia de les agències de qualificació deixaria una nota que aniria d'AA+ fins a B+.
Joan Elias ha explicat que amb aquestes notes, la qualificació final obtinguda per Catalunya seria d'A+ tot i que en la banda baixa podria ser d'A. La primera nota seria en base a què Catalunya assumiria un deute de l'estat espanyol equivalent al 9% de l'actual deute que arrossega l'estat espanyol valorat en un bilió d'euros, mentre que la segona nota més baixa, l'A, seria en cas que Catalunya assumís una part del deute similar al PIB de Catalunya en l'economia espanyola, a l'entorn del 19%.
Els autors defensen que aquesta nota suposa millorar set esglaons la nota actual de Catalunya i situa la nota de solvència d'A+ dos esglaons per sobre del País Basc i Navarra (A-) i quatre esglaons per sobre de l'estat espanyol que ara té la nota de BBB.
Els autors recorden que en aquests moments els mercats financers internacionals observen a l'economia catalana sense cap autonomia, depenent de forma ''absoluta'' en matèria fiscal i financera de l'estat espanyol, adverteixen el autors.
3. L'estat
propi, molt solvent
Un informe del
Col·legi d'Economistes considera que, amb la independència, Catalunya passaria
de l'actual “bo porqueria” a ser un país de solvència notable UE Destaca com a
més improbable la sortida de la UE i l'euro
29/01/15 02:00 - barcelona
- Xavier
Miró
En les classificacions
internacionals sobre la qualitat creditícia i la solvència, Catalunya se situa
avui entre els països del que es qualifica com a “bo porqueria” (BB), on la inversió
és especulativa, com Costa Rica, Guatemala i Hongria. Això impedeix a
la Generalitat accedir autònomament i directa als mercats financers
internacionals i fa que depengui de les decisions financeres del govern espanyol
i de les transferències de fons d'aquell per mitjà del fons de liquiditat
autonòmic (FLA) o del pla de
pagament a proveïdors (PPP).
La raó principal és que la Generalitat no
disposa del poder fiscal i la gestió pròpia dels recursos que genera la seva
economia. Un informe presentat ahir i elaborat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC)
conclou que una Catalunya independent escalaria set esglaons
en la classificació internacional i se situaria amb un notable (A+) entre els països forts per complir els seus
compromisos financers. Sortiria de la zona del bo porqueria i entraria de ple en
el grup de països en què resulta rendible i segur invertir.
L'informe, realitzat pels economistes Joan
Elias i Joan Maria Mateu amb la col·laboració d'altres, analitza amb la
metodologia de l'agència Standard &
Poor's el
risc sobirà d'un estat català integrat a la Unió Europea i la zona euro després
d'una sortida pactada de l'Estat espanyol.
Per saber quina seria
la classificació internacional de l'estat català, l'informe avalua quina és o
seria la situació de cinc àrees que es tenen en compte a l'hora de
determinar aquestes classificacions: l'estructura institucional, l'estructura econòmica, el
sector exterior, les finances públiques i la política monetària.
1.Estructura institucional
Avui Catalunya ja obté una bona nota pel
que fa a la consolidació i el funcionament de les seves estructures d'estat,
amb un Parlament democràtic i una administració de la Generalitat organitzada i
amb competència en diverses àrees. L'experiència d'anys en la posada
en marxa de les estructures administratives aplana el camí a la incorporació de
les pendents, com l'agència tributària i l'administració de la seguretat
social. L'informe deixa clar que la imatge com a deutor solvent milloraria molt
en el moment que la Generalitat de Catalunya pogués gestionar tots els recursos
generats al país.
2.Estructura econòmica
El PIB per càpita de Catalunya, determinant
a l'hora de valorar la situació d'una economia, el 2013 ha estat estimat per
l'Idescat en 27.298 euros,
per sobre de la mitjana europea i d'estats com l'espanyol i l'italià. Si bé
l'evolució del PIB ha patit una contracció del 5,7% en el període 2008-2013, es
preveu que aquest haurà crescut un 1,4% l'any passat i creixerà un 2,1% aquest.
Si es mantingués la tendència, l'informe especula amb creixements del 2,5 i el
3% fins al 2017. Però, a més, l'economia catalana està diversificada i no és volàtil després del baix pes relatiu que hi tenen
l'agricultura, vulnerable a factors ambientals, i la fallida construcció.
3.Sector exterior
Tenint en compte que la liquiditat i el deute
extern català no es coneixen perquè l'única balança oficial és l'espanyola, l'informe pren com a referència aquesta,
que és deficitària. La necessitat de finançament exterior supera de llarg el 200%
respecte als ingressos per compte corrent i les reserves disponibles.
Però l'informe hi introdueix una mesurada millora tenint en compte que el saldo de la
balança de béns i serveis catalans amb l'exterior arriba al 10% del PIB el
2013, una de les ràtios més elevades de la UE, i millor que
l'espanyola. A
més, el saldo negatiu actual de Catalunya per transferències corrents a
l'administració central desapareixeria amb l'estat propi.
4.Finances públiques
El dèficit fiscal actual es convertiria en
superàvit en no haver de fer front a les aportacions a la resta de l'Estat. La càrrega del deute és avui del 33% del PIB,
baixa, i
continuaria així si no hi hagués acord de separació amb Espanya perquè
Catalunya no hauria d'assumir més deute.
L'escenari que considera l'informe, però, és el de l'acord, i apunta que Catalunya
podria assumir la part d'aquell deute corresponent a la despesa feta a
Catalunya per l'Estat, situant-se en un 74%, per sota de la mitjana
europea. Els autors consideren que el país podria assumir, fins i tot, un 19% del deute
espanyol en correspondència al pes
del PIB
català i només perdria un nivell en la qualificació creditícia internacional.
Pel que fa al cost per interessos, Catalunya es beneficiaria de la
perspectiva de tipus baixos globals pels pròxims anys.
5. Política monetària
L'informe considera
factible una moneda pròpia en cas de quedar fora de l'euro per la dimensió
econòmica i el nou sistema financer del país. Però no ho preveu i aplica a
Catalunya la solvència que li garantiria tenir l'euro i ser a la UE.
Joan M. Mateu. Economista
·
La situació econòmica i financera de
Catalunya podria ser molt millor si no s'haguessin acumulat dèficits fiscals
de tants anys
de tants anys
·
Catalunya [independent] no tindria un ràting
inferior al del País Basc i Navarra
Joan Elias. economista
·
La pressió perquè sigui un procés ordenat
[la separació] serà molt elevada per interès de Catalunya, d'Espanya i d'Europa
·
[L'estat català] no tindria problemes per finançar-se i una prima de risc més
baixa
4. Destí incert
si no hi ha pacte, també per a Espanya
Si Catalunya acaba fent el pas definitiu
cap a la creació d'un estat propi, la situació més probable és que la separació
es faci en un procés pactat amb l'Estat espanyol però també amb la Unió
Europea. La negativa hermètica actual
del govern espanyol i la campanya continuada de la por per una sortida de la UE i
l'euro són per a Elias i Mateu la gesticulació política pròpia de l'escenari preventiu,
que intenta refredar les expectatives dels ciutadans. Però el dia D el govern espanyol s'haurà de
posar a negociar perquè sortirà
més ben parat d'una separació acordada i per la pressió internacional: “La pressió
perquè sigui un procés ordenat i estable serà molt elevada per interès de
Catalunya, Espanya i Europa”, afirma Elias, que es pregunta
retòricament si
la Unió Europea està disposada a fer fora una economia de set milions de
persones i de més de 200.000 milions d'euros, més potent que moltes
de les economies comunitàries. Una ruptura no pactada penalitzaria tant Espanya com
Catalunya per la inestabilitat política, econòmica, bancària i financera que es
produiria. Posat aquest cas, és impossible saber com evolucionaria
la ràtio creditícia dels dos països.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada