Benvolguts,
Una mostra més de com
el PP ens estima...
Seria bo d’anar-los passant pels morros als que s’atreveixin
dir que els del PP
ens estimen qualsevol acte, per acció
o omissió que contribueixi a rebentar la llengua, sigui l’afer Wert, l’afer
dels papers de Salamanca, l’afer dels 200.000 o més xiquets del país Valencià
que malgrat estar apuntats a l’Escola en valencià han d’anar a escoles de les
forces d’ocupació espanyoles. I avui parlem de l’atac per terra, mar i aire al català a les
Illes Balears.
Insisteixo a recordar la frase de Vicent Partal que diu: L'estat i la nació no són la mateixa cosa i si l'estat va
d'Alcanar a la Jonquera la nació sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga
fins a Maó!
El mestre Bibiloni ens fa un repàs d’aquest atac. I es deixa
coses, com per exemple la conversió dels topònims a un híbrid català-castellà
com Maó-Mahón!
Si observem els 5 apartats en que es divideix l’article:
·
Bilingüisme al servei dels monolingües
·
Desmuntatge institucional
·
Objectiu: el català a l'escola
·
Ofensiva contra la llengua als mitjans de
comunicació
·
Esquarterar la llengua
Ens adonem que l’atac és de manual!
Encara que l’article d’en Bibiloni acabi dient que no saben
quin pot ser el proper despropòsit, del que estan segurs és que n’hi haurà un
altre, i un altre i un altre...
En un article comentat d’en Roger Tugas, http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/search?q=maneres
del 2012 ja s’esmentava les maneres d’asfixiar una llengua, que com es pot
comprovar s’assembla als apartats de l’article:
1. Qüestionar
la unitat de la llengua catalana
2. Fer
creure que el castellà ha existit de sempre a Catalunya
3. Posar traves en
el sistema educatiu
4. Evitar
l’obligatorietat del seu coneixement
5. Convertir
en conflictiva la normalització
6. Limitar
les ajudes a la promoció amb la crisi
Respecte al català a les Illes jo tinc l’experiència d’haver passat 40
estius a Formentera des del 1967
fins l’any passat. 8 anys de franquisme i 32 de monarquia franquista bananera.
En el temps del franquisme passàvem l’estiu en una casa de
camp al Cap de Barbaria en la que havien edificat unes quantes petites
habitacions i on es practicava un “sui géneris” bed and breakfast. A la casa hi havia 4 al·lots de l’edat dels
nostres fills, 5-10 anys, que a l’hivern, anaven a l’escola (a Formentera amb 3.000
habitants hi havia només 2 escoles). La que anaven els al·lots de la casa era
de monges, en el poblet anomenat del Raval,
de nom espanyol de San Francisco de
Formentera. Les
monges, com a forces d’ocupació que eren i que ja hem citat sovint en aquest
Bloc, sigui a Catalunya o als altres Països catalans, parlaven en castellà i
els parlaven als al·lots en castellà, malgrat que ells parlaven en el català de
Formentera. Les monges a més de
parlar i donar classes en castellà els menyspreaven dient-los que parlaven “pagès” (els francesos, amb la mateixa mala llet, en diuen “patois”),
i que el “pagès” no era cap llengua...
Aleshores els al·lots es trobaven en la indefensió total, ja
que si el pagès no era cap llengua, què era?
En aquella època el català estava prohibit a tots els Països
Catalans, prohibit!,
i tampoc els diaris,
ni les ràdios ni les televisions parlaven en català...
Nosaltres des que vàrem entrar a formar part temporalment d’aquella
família els vàrem anar ensenyant que les males putes de les monges els mentien. Nosaltres els ensenyàvem i els donàvem
llibres i sobretot revistes com el Cavall
Fort, escrits en català i els anàvem explicant any rere any la realitat del
català perseguit allà i a Catalunya des de feia més de 30 anys...
Vàrem arribar a l’època de la Transició en que el president
espanyol Suárez va fer unes
declaracions per ràdio i diaris dient “Se imaginan ustedes que se pueda enseñar química nuclear en
catalan? El feixista, Secretario Nacional del Movimiento, Suárez
podia ser president del que fos però evidentment no tenia prou llums per saber
que la Química
nuclear no existeix. Si de cas hi ha
la Física
nuclear! Immediatament va rebre milers de telegrames de professors catalans,
entre ells nosaltres, explicant que moltíssims professors d’universitat, com jo
era en aquelles dates explicàvem, d’amagat, les respectives disciplines en català.
Després de la transició franquista, a les Illes varen aconseguir que en el seu
Estatut digués que la seva llengua era el català, no el pagès, ni sa llengo
baleà... Recordo com el president balear de l’època, Anton Cañellas,
va dir que el repugnava
que la llengua que ell parlava s’anomenés català!
En l’Estatut del País Valencià, per mor dels Broseta i Abril
Martorell, no es va poder fer entrar que la llengua dels valencians era el català
i va quedar que era el valencià, etc, etc.
A l’any 86 quan la sèrie Dallas va arribar a TV3, que es
podia veure a Formentera, a diferència d’ara que no es pot veure, aquells
al·lots que ja eren grandets varen constatar que el català que ens sentien
parlar a nosaltres i que ells també parlaven era una llengua com qualsevol
altra...
Amb la monarquia franquista bananera actual les coses han seguit lleugerament millor, però
amb grans restriccions...
I l’article que
segueix ho constata, és llarg però molt descriptiu de com el PP ens estima:
Nota: En l’ús de vermell i
blau
en la puntuació de l’article he fet que les proposicions que em semblen de
caire feixista les marco en vermell i les de caire liberal en blau.
La política genocida del govern Bauzà
amb el català
"La política lingüística del Govern Bauzà"
Gabriel Bibiloni
Lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears.
Vicerector de la Universitat Catalana d’Estiu
La Revista de Catalunya tanca la
celebració dels seus 90 anys amb el número 288, que recull amb un ampli ventall
d'articles de llengua, política i cultura. D'aquest número recollim avui a
Núvol l'article de Gabriel Bibiloni
sobre la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzà. Segons Bibiloni, les grans línies del president
de les Illes en matèria lingüística han estat la defensa del bilingüsime
al servei dels monolingües,
el desmantellament del català als mitjans de comunicació i a l'escola, i el
'gonellisme' http://ca.wikipedia.org/wiki/Gonellisme, l'aposta per la dialectalització de les
variants de les Illes (Divide et impera).
El dia 18 de juny de
2011 prengué possessió del càrrec de president del Govern de les Illes Balears,
José Ramón Bauzà Díaz, un polític de
quaranta anys, mallorquí-madrileny
—o madrileny-mallorquí—, apotecari, fill d'un militar de la vila de Son Cervera que
anà a raure a Madrid i d'una madrilenya. La seva carrera política
precedent havia pres forma a l'Ajuntament de Marratxí, on ocupà els càrrecs
primer de regidor i després de batlle.
Descomptant l'efímer
Cristòfol Soler, els tres presidents del PP que han tingut les Balears
representen tres sectors ben diferents de la societat illenca que vota aquest
partit:
1.
Primer,
i durant una dotzena d'anys, Gabriel
Cañellas, que encarnava una societat tradicional, conservadora, a la
defensiva i amb més pragmatisme que valors o ideals; una societat arrelada en la cultura pròpia,
si bé víctima de l'acció de tres-cents anys de colonialisme estabornidor. Cañellas i els seus governs no feren una política
en favor de la normalització del català —malgrat que ara alguns ho creguin—,
però tampoc una política manifestament en contra: deixaren les coses a la seva
evolució, si
bé concediren als sectors més actius en la defensa de la llengua l'atorgament
d'una legislació lingüística en aquell moment beneficiosa per a la causa del
català. El 1986, després de molt
de temps de reluctància per part del Govern,
s'aprovà la Llei de normalització lingüística de les Illes
Balears,
pràcticament calcada de la de Catalunya, i que obria, teòricament, les mateixes
expectatives. El denominat Decret 100, de l'any 1990, del qual
tornarem a parlar, prescrivia la normalització de l'Administració autonòmica
i municipal. Era una legislació d'altra banda inevitable en un Estat
on les comunitats autònomes seguien la dinàmica del café para todos. En aquest cas un
cafè que servien a Catalunya.
2.
Després,
Jaume Matas representa un gir cap a concepcions més espanyolistes, basades en
el discurs bilingüista,
especialment durant el segon mandat d'aquest president (2003-2007). Aquesta
acció es desenvolupà especialment en el camp de l'ensenyament, on s'implantaren
el denominat Decret Fiol, que
introduí l'ensenyament en anglès en detriment de les hores d'ensenyament
en català, i l'ordre
que facultava els pares a triar la llengua del primer ensenyament (ordre de 13
de setembre de 2004). Aquestes mesures foren àmpliament contestades
pels sectors més dinàmics i conscients de la societat de les Illes i derogades pel
Govern de progrés de la legislatura 2007-2011.
3.
Quan
Bauzà entrà en campanya electoral per a les eleccions autonòmiques, la societat
culta balear començà a tremolar. Com mostren els vídeos de Youtube, entrava en escena
un personatge desconnectat de la cultura pròpia —com a dada significativa es pot dir que, al maig del
2012, els periodistes d'IB3 van rebre l'ordre de pronunciar el cognom de Bauzà
a l'espanyola—, disposat
a dur a terme una política lingüística sense escrúpols que presagiava el
pitjor: parlava de derogar la Llei de normalització lingüística i
altres normatives, de vehicular l'educació en la llengua triada pels pares i
enfilava el camí del secessionisme sin complejos
("suprimiremos los libros de textos en catalán, los libros de
texto serán en mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense").
Bauzà, més que un president de les Illes Balears, és un delegat de Madrid, aplicat a acontentar
els dirigents de la metròpoli i a desenvolupar les polítiques que aquests
dicten. Durant la legislatura actual, els atacs a la llengua
catalana a les Balears han estat una cadena de despropòsits. N'hi ha una àmplia informació en els llibres de Tomeu
Martí, La revolta dels enllaçats (Lleonard Muntaner, 2012) i Estava escrit
(Nova Editorial, 2013) i en Els tentacles de les tenebres, de Marcel·lí
Guerrero (Lleonard Muntaner, 2014). Tres anys després de l'inici d'aquesta nova
etapa, l'opinió majoritària entre els sectors lleials al català és que un
Govern més agressiu deu ser possible, però és difícilment imaginable. Als paràgrafs
següents mirarem de resumir i sistematitzar aquesta política lingüística. Una
política lingüística que, d'altra banda, ha generat una reacció social mai
vista a les Balears, de la qual són exponents la magna manifestació del 25 de
març de 2012, amb 50.000 persones al carrer, el moviment de l'Assemblea de
Docents i el moviment dels enllaçats.
Bilingüisme al servei dels monolingües
El Govern de Bauzà ha promogut l'agressió més
gran que s'ha fet contra la llengua catalana després de l'agressió del
franquisme. Ara ens referim al desmuntatge de part substancial de
la legislació lingüística de què les Illes Balears s'havien dotat d'ençà del
començament de l'autonomia i que representava una certa dotació d'instruments
per a la possible recuperació del català. Aquest desmuntatge es va fer mitjançant
la Llei 9/2012,
de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de
la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (Butlletí
Oficial de les Illes Balears, 106, 21 de juliol de 2012), amb la qual cosa hom ha posat èmfasi
en el fet de la supressió del requisit de català per a accedir a la funció
pública de la comunitat autònoma. Però
aquest és un dels aspectes més innocus de la dita llei, que, com hem dit, representa la
destrucció de bona part de la protecció legal de la llengua del país. L'objectiu era anul·lar de facto la consideració de llengua pròpia que
l'Estatut d'Autonomia consagra per al català
i eliminar en tot l'entramat legal totes les conseqüències jurídiques
que s'extreien d'aquell estatus. Amb un argumentari —o un únic argument— de defensa del
bilingüisme i la igualtat de les dues llengües oficials, es tractava
d'assegurar el
privilegi dels monolingües hispanoparlants de poder viure còmodament a les
Illes desentenent-se totalment de la llengua catalana. Cap funcionari ni càrrec públic no tindrà ara cap
obligació de saber ni d'usar el català i es vetllarà perquè els ciutadans
monolingües hispanòfons ho tinguin tot en la seva llengua. Retòrica bilingüista al servei dels monolingües
de llengua espanyola.
Així, la Llei de
modificació de la Llei de la funció pública derogava la consideració de llengua
pròpia de l'administració autonòmica que havia establert la Llei de
normalització lingüística (1986). L'article
6 d'aquesta llei establia que "el català, com a llengua pròpia de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, ho és també del Govern Autònom, del Parlament i
dels Consells Insulars i, en general de l'Administració Pública, de
l'Administració Local i de les corporacions i institucions públiques dependents
de la Comunitat Autònoma". A la nova llei, l'article passa a
tenir el redactat següent: "La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té,
juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial i, per tant, ambdues
són les llengües del Govern de les Illes Balears, del Parlament, dels Consells
Insulars i de les corporacions locals, i en general, de les administracions
públiques de l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
i de les entitats del sector públic que en depenen." A més, la
nova Llei de la funció pública elimina totes les disposicions que significaven qualsevol
obligació d'emprar el català per part de l'Administració i dels funcionaris.
La mateixa llei deroga
implacablement cinc decrets, el més
important dels quals és el denominat Decret 100 (decret 100/1990, de 29 de
novembre, que
regula l'ús de les llengües oficials de l'Administració de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears), que prescrivia un ús del català a
l'Administració i en les actuacions dels càrrecs públics en consonància amb el
seu caràcter de llengua pròpia de les Illes Balears i de llengua pròpia de
l'Administració.
La mateixa supressió del requisit de
coneixement del català que abans s'exigia als funcionaris es va aplicar a tot
el personal sanitari mitjançant la derogació —per la mateixa Llei de
modificació de la Llei de la funció pública— del Decret 24/2009, amb l'excusa
que el requisit de català frena la vinguda de bons professionals de la sanitat,
que, segons el Partit Popular, és l'única cosa que interessa a la gent. Aclarim
que el Govern del Pacte de Progrés va establir els nivells A o B, segons el
tipus de plaça, com a requisit dels professionals sanitaris (Decret 24/2009, de
27 de març, pel qual es regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en
els procediments selectius d'accés i de mobilitat relatius a la funció pública
estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic
sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears). El decret donava als
sanitaris un termini de dos anys per a assolir el nivell requerit.
La Llei de modificació de la Llei de la funció
pública fou el primer gran atac del Govern Bauzà al català i motivà una contundent protesta ciutadana. Al març
del 2012 s'havien presentat 12.190 al·legacions contra el projecte de llei, la
majoria de ciutadans particulars. El mateix mes es va fer la gran manifestació esmentada
més amunt. Per a acabar de desmuntar la legislació protectora del
català, el 30 de setembre de 2014 es va aprovar la nova Llei de comerç de les
Illes Balears, que suprimeix l'article 8 de la Llei de comerç precedent (Llei
11/2001, de 15 de juny, d'ordenació de l'activitat comercial a Illes Balears,
Butlletí Oficial de les Illes Balears, núm. 77, de 28 de juny de 2001). Aquesta
establia l'obligació, d'una banda, de retolar els comerços com a mínim en
català, i, de l'altra, de disposar de personal capacitat per a atendre els
clients en la llengua del país en el cas de comerços amb més de tres
treballadors. Amb tot, cap Govern
no feia complir aquesta llei, que restava en paper mullat.
Desmuntatge institucional
Tot just ocupat el poder, el PP de Bauzà va
començar a desmuntar totes aquelles institucions o àrees encarregades de
promoure l'ús del català dependents del Govern, dels Consells Insulars o de
l'Ajuntament de Palma, començant per la Direcció General de Política
Lingüística. El Consell Social de la Llengua Catalana, que s'havia
creat el 2002 i que
el 2010 havia elaborat un interessant pla de normalització lingüística —aprovat pel Govern Antich—, va quedar inert, tot
i que els seus estatuts estableixen l'obligació de convocar el ple almenys un
cop a l'any. Cal dir que, durant la legislatura de Jaume Matas (2003-2007), el Consell
Social de la Llengua Catalana tampoc no va ser mai convocat. També
per voluntat del Govern de Bauzà, les Illes Balears sortiren de l'Institut Ramon Llull, de
projecció exterior de la cultura catalana, creat el 2002 pels governs de
Catalunya i de les Illes Balears.
Objectiu: el català a l'escola
Un objectiu fonamental
de la política lingüística del Govern de Bauzà és la reducció de la presència del català en el
sistema educatiu. En les condicions
en què ha de viure el català, l'escola és l'instrument bàsic que permet la
facilitació de la llengua a la població escolaritzada d'origen immigrant, car
els ambients en què es mouen aquests joves no ho faciliten gens. Això no vol
dir que la competència lingüística transmesa sigui suficient ni que es promogui
l'hàbit de parlar en català —és colpidor veure com una massa considerable de joves que han
passat per l'escola que ensenya el català es mostren incapaços de respondre en
aquesta llengua quan hi són interpel·lats—, però
almenys fa que tota la població pugui conèixer mínimament la llengua. Com ha
dit manta vegada la sociolingüística, la bilingüització dels sectors d'origen
immigratori, inicialment monolingües, és una condició prèvia per a la
normalització del català. Davant d'això, una fita bàsica de la política lingüística dissenyada per les
cavernes madrilenyes i aplicada pel Govern Bauzà és el manteniment d'una massa
important de monolingües que asseguri la continuïtat de l'statu quo
—en què, com se sap, és essencial el bilingüisme asimètric— i les tendències
cap a la residualització de la llengua.
El Govern Bauzà inicià
el seu trajecte amb
la pretensió que els pares triassin la llengua vehicular de l'educació dels
seus fills, cosa que ja havia estat assajada, com hem dit, pel
Govern de Jaume Matas. L'executiu de Bauzà ordenà la lliure elecció de llengua
en el primer ensenyament per al curs 2012-2013, fent valer l'ordre de 13 de
setembre de 2004, derogada pel Pacte de Progrés i reposada per sentència del
Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per la sentència 886, de 22
de novembre de 2010, que anul·lava la derogació de l'ordre esmentada del 2004. Implantada la
lliure elecció de llengua en el curs 2012-2013, una gran majoria de pares —al
voltant de 83%— van triar el català com a llengua d'ensenyament, cosa que va
descol·locar el Govern, el qual no dissimulà un
bon grapat d'accions per a atènyer nivells més grans de preferència per
l'espanyol.
Vist el fracàs de la lliure elecció de llengua,
el Govern, rectificant el seu programa electoral — que només
parlava de lliure elecció de llengua sense especificar en quins nivells
educatius —, canvià
d'estratègia. La passa següent va ser
el famós TIL:
Decret 15/2013, de 19 d'abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als
centres docents no universitaris de les Illes Balears (Butlletí
Oficial de les Illes Balears, 53, 20 d'abril de 2013). Aquest decret, tot
conservant el dret dels pares de triar la llengua del primer ensenyament
(educació infantil i primer curs d'educació primària), redueix la presència del català a l'escola a
força d'augmentar-hi l'espanyol i
d'introduir-hi l'anglès. Així, a educació primària, les àrees de
matemàtiques i medi natural, social i cultural s'han d'impartir en les dues
llengües oficials (una àrea en cada llengua) i la resta d'hores d'ensenyament
de matèries no lingüístiques es repartiran de manera equilibrada entre les dues
llengües oficials i l'anglès. A l'educació secundària obligatòria s'han d'impartir en
català, espanyol i anglès respectivament cada una de les tres matèries bàsiques
(matemàtiques, ciències de la natura i ciències socials), i per a la resta es farà la mateixa distribució
horària equilibrada en les tres llengües. En el batxillerat s'estableix que els
alumnes han de cursar en les llengües oficials i en la llengua estrangera a
cada curs una o més matèries no lingüístiques. El 6 de setembre de 2013 el Tribunal
Superior de Justícia de les Illes Balears va dictar una interlocutòria que
suspenia cautelarment —a petició dels sindicats STEI i UGT— tres articles de
l'annex del decret de trilingüisme, que establien el calendari
d'aplicació del nou sistema, per la qual cosa esdevenia impossible aquesta
aplicació durant el curs 2013-2014. La reacció del Govern fou l'aprovació el mateix dia d'un
decret llei que pretenia burlar la Justícia elevant a un rang jurídic superior
allò que havia estat suspès. Amb la
nova consellera Joana Maria Camps, una persona que sorprengué tothom per la seva
incompetència en el sector i les
seves repetides pífies lingüístiques, el famós TIL es posà en camí manu militari durant el curs
2013-2014.
La política lingüística i educativa del
Govern de Bauzà va generar un moviment de contestació social com mai no s'havia
vist a les Balears. Una de
les accions amb més repercussió va ser la vaga de docents
que va tenir lloc al començament del curs 2013-2014, si bé aquesta
contestació és una acció contínua amb tota classe d'iniciatives. Un gran impacte
social va tenir també la col·locació de llaços quadribarrats, símbol de la
defensa de la llengua, a les façanes dels centres docents, que va acabar amb
una acció repressora del Govern balear: la Llei de símbols (Llei
9/2013, de 23 de desembre, sobre l'ús dels símbols institucionals de les Illes
Balears, Butlletí Oficial de les Illes Balears, 181, 31 de desembre de 2013),
que, amb el
pretext de regular els símbols oficials, persegueix el símbol històric major de
les Balears —les Quatre Barres— i imposa fortes sancions als directors de
centres que col·loquin el llaç esmentat.
Els STEI, UGT i Comissions Obreres havien impugnat
davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el decret de
trilingüisme abans de començar el curs 2013-2014, a part de la impugnació de
l'annex, referida més amunt. La
sentència arribà el 23 de setembre de 2014 i declarà nul tot el decret, argumentant que no s'havia
consultat la Universitat de les Illes Balears, organisme oficial consultiu per
a tot el que es refereix a la llengua catalana. El Govern anuncià recursos i la seva intenció de
continuar aplicant el TIL, però el Tribunal donà deu dies al Govern per a
publicar en el Butlletí Oficial la derogació del decret. Bauzà destituí Joana
Maria Camps —que s'havia limitat a seguir fidelment les seves ordres— i posà
Núria Riera al front de la Conselleria. Enmig d'una gran joia en el sector
docent, el
TIL es considera mort.
Ofensiva contra la llengua als mitjans de comunicació
La política del PP balear liderat per Bauzà
s'ha orientat també a reduir la presència de la llengua catalana als mitjans de
comunicació, on d'entrada ja és molt minoritària. Una acció
contundent fou el
tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca, la televisió i la ràdio del
Consell de Mallorca. Uns mitjans en català i
de qualitat que van tenir un rol important en la promoció del català. El Govern de Matas ja havia tancat Som Ràdio, una
emissora musical creada pel Pacte de Progrés l'any 2000 i que havia assolit una presència important
entre els joves. Incomprensiblement, el mitjà no va ser reposat pel
Govern de progrés de 2007-2011.
També és aclaridora de les intencions del PP la
política aplicada a IB3, la ràdio i televisió autonòmiques, dependents del
Govern balear. El Govern
de Bauzà, tan entusiasta de la "llibertat lingüística", suprimí
taxativament la llibertat de tria de llengua per als films i sèries de
producció aliena, que en els temps precedents eren oferts als espectadors tant
en versió catalana —cedida gratuïtament per la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals— com en versió espanyola, gràcies a la tecnologia que permet
diversos canals d'àudio. Bauzà imposà l'única possibilitat de
veure'ls en espanyol. A això cal afegir-hi el fet que d'ençà del
2009, abans de l'apagada analògica, el canal complet de TV3 va ser substituït pel nou canal
TV3Cat, que no inclou films i sèries de producció aliena, amb la qual cosa els
ciutadans de les Illes ja no poden veure quasi cap d'aquests productes en
llengua catalana a cap canal de televisió. El
fet es basa en un discutible i discutit acord signat el 2009 entre els ens
encarregats dels mitjans públics del Principat i de les Illes. Per aquest acord
tant la CCMA com la RTVIB se cedien mútuament freqüències per a difondre els
canals respectius al territori de l'altra part. Per a la supressió de l'emissió
de films i sèries de producció aliena (i esdeveniments esportius) esgrimien
motius de legalitat i de manca de drets d'emissió per a aquests productes. Uns
arguments que no havien fet aparició entre el 1985, any dels inicis de TV3 a
les Illes, i el 2009.
Esquarterar la llengua
Les accions del Govern destinades a reduir l'ús
de la llengua catalana a l'Administració, l'escola i altres àmbits fonamentals s'han
complementat amb una política de fragmentació i dialectalització de la llengua en
la línia del denominat gonellisme, un terme que a Mallorca designa
un ampli ventall d'ideologies antiunitat lingüística, que van del col·loquialisme no estrictament
secessionista fins al secessionisme esperpèntic. Com succeeix al
País Valencià, la
política de fragmentació persegueix el doble objectiu d'obstaculitzar el procés
de normalització lingüística i fer electoralisme amb la desinformació d'una
part de la societat que la intoxicació de la dreta més provinciana contribueix
a mantenir. Quan s'acosten les eleccions europees i les autonòmiques
del 2015, i vists els pronòstics desfavorables, el PP balear decideix recórrer
a la imatge de la defensa del ranci i estantís lo nostro. Tota aquesta política es
fa també amb la
pressió constant a darrere del Círculo Balear, una entitat minúscula
però molt influent durant aquesta legislatura, impulsada per monolingües d'ideologia
ultranacionalista espanyola.
En la campanya electoral del 2011 Bauzà ja
jugava amb l'explotació dels prejudicis d'una part de la societat illenca i
prometia manuals escolars en les modalitats insulars i "defensa" de
les paraules "pròpies" davant la suposada imposició de paraules
"catalanes".
Precisament l'afer
dels manuals escolars ha estat un camp on el PP ha jugat la seva demagògia, sota la pressió
del Círculo, si bé ara com ara sense resultats definitivament
danyosos. El 9 d'abril de 2013, l'endemà d'una reunió del Govern i el Círculo,
el conseller d'Educació, Rafel Bosch, anunciava una partida de 75.000 euros per a subvencionar
manuals escolars editats en les modalitats insulars del català. S'hi oposà el
món educatiu —una part dels centres parlaren de boicotar aquests materials— i
la Universitat, i, en conseqüència, les editorials no s'hi interessaren i el
projecte restà fallit.
El Govern, d'ençà del
començament de la legislatura, ha mantingut una connivència amb grups o grupúsculs d'ideologia
anticatalana i espanyolista. Primer el Círculo Balear, entitat fundada el 1999, que no usa mai el català llevat d'un racó del seu web dedicat a "Llengo i
cultura balear". Després la Fundació Jaume III, creada al final del 2013,
amb la finalitat —diuen— de defensar el mallorquí davant la pressió
catalanista, que
està canviant o ha canviat "sa nostra manera de xerrar" (citació de
la seva web). Els dos grups
mantenen una
certa ambigüitat respecte a la unitat de la llengua —la situació legal i els avanços assolits en consciència
d'unitat lingüística no els permeten una altra cosa— i utilitzen
—sobretot la Fundació— un català amb ortografia convencional però amb article salat i
alguns altres dialectalismes. Afegim
a tot això que sempre hem cregut que el model de llengua defensat per aquests
col·lectius mallorquins és l'equivalent, pel que fa a filosofia i praxi, del
model introduït en els mitjans de comunicació de Barcelona durant la dècada de
1980, conegut com a català light, que continua present a quasi tots
els mitjans de comunicació principals. La diferència és que l'article salat
balear crea una imatge més destructiva de la unitat de la llengua que els
col·loquialismes barcelonins. És significatiu el fet que el lingüista ideòleg de la
Fundació Jaume III sigui un dels pares d'aquell moviment col·loquialista de
Barcelona.
La connexió entre el
sector més impudent del Partit Popular i la fundació esmentada deu ser
responsable de la darrera iniciativa del Govern en matèria de fragmentació del català: al
mes d'abril del 2014 la premsa informava que els informatius de la ràdio i la
televisió autonòmiques (IB3), a partir del mes de maig, passarien a emetre's
amb l'article salat, cosa que trencaria una tradició que ve del mateix moment
de l'aparició de la televisió en català. El fet va
provocar una gran reacció entre els sectors cultes de la societat, sobretot de
la Universitat de les Illes Balears, que emeté un contundent comunicat de
rebuig, i els mateixos professionals dels mitjans. A la vista
d'aquesta reacció, els responsables polítics de l'operació van recular i reduïren la imposició del salat als espais dels
esports i del temps. En el moment de tancar aquest article (6 d'octubre de
2014), els
informatius continuen fent-se en la llengua normativa tradicional, però,
efectivament, a partir del passat 8 de setembre s'ha introduït l'article salat
en els espais esmentats. De fet, una
mescladissa destarotada dels dos articles, atesa la dificultat de canviar
l'automatització que significa l'ús d'un model de llengua. Amb tot, l'atenció
social prestada a l'afer del salat en els informatius ha fet perdre de vista en
certa manera el fet que IB3 ha anat introduint el model dialectal en un bon
nombre de programes de registre formal i en els anuncis promocionals de la
mateixa casa.
Aquesta legislatura
(2011-2015) ens ha ensenyat que del partit que exerceix el poder a les institucions principals de
les Illes en pot sorgir qualsevol despropòsit en qualsevol moment. I una part de la societat illenca es demana quin pot ser el
pròxim. Alhora que abraça l'esperança que el malson s'acabi l'estiu
del 2015.
Informa:VILAWEB.CAT (3-1-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada