Benvolguts,
En Jordi Borràs ens
fa un extens i documentadíssim biòpic
dels nazis o
neonazis de la SCC, i de les seves connexions amb l’extrema dreta! I com a tals, protegits i amb línia directa amb Rajoy que els va rebre fa dos o tres
mesos i que per altra part mai no ha volgut rebre SÚMATE, una altra associació amb molt més integrants....
Els vincles ocults de l’extrema dreta
amb Societat Civil Catalana
- Jordi
Borràs
- dimarts , 20 gener 2015
Societat Civil Catalana, associació contrària a la independència de Catalunya,
va rebre al novembre el premi Ciutadà Europeu 2014 del Parlament Europeu.
L'Eurocambra, a proposta del PP, va concedir-li un guardó que reconeix un
"compromís excepcional" amb els valors europeus. La nova entitat
espanyolista, malgrat el seu intent de fer un discurs transversal, ha rebut el
suport i manté vincles amb dirigents de l'extrema dreta catalana contrària a la
independència com Somatemps, la Plataforma per Catalunya, Vox o l'MSR.
SCC està presidida per Josep Ramon Bosch i Codina,
fill d'un conegut franquista de Santpedor, i que prové de l'organització
Somatemps
- Temes
- 9 de Novembre
- Ciutadans
- División Azul
- Extrema Dreta
- Independència
- PP
- Procés
sobiranista
- Societat
Civil Catalana
Un 23 d’abril de 2014,
diada de Sant Jordi, patró de Catalunya i una data reivindicada pel catalanisme, es
va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona.
No és casualitat. Aquesta organització parteix del plantejament que els
catalans “assenyats” són aquells que volen mantenir el vincle actual amb
l’Estat espanyol i que el veritable catalanisme
és el “catalanisme hispànic”, un
concepte altament
promocionat pels seus historiadors afins. Tot i els diversos intents
de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al
moviment independentista, el més seriós ha arribat ara. SCC neix de la
necessitat d’estructurar un front activista que agiti el debat
antiindependentista més enllà de l’hemicicle del Parlament.
Santiago Abascal i Ariadna Hernández de Vox a l’acte de
presentació de SCC a Barcelona / JORDI BORRÀS
El
dia de la presentació, el Teatre Victòria va quedar petit per acollir tota la gent
que hi volia assistir. Entre el públic hi havia nombroses personalitats
polítiques i culturals. Des de diputats de
Ciutadans, del PP i representants d’UPyD, fins a un dirigent del PSC: Joan
Rangel, que va ser delegat del Govern espanyol a Catalunya durant
el mandat de Zapatero. Ni el PSC ni el PSOE no van enviar una delegació oficial
a la presentació d’SCC i Rangel hi va anar a títol personal. No va ser el cas,
però, dels representants de la formació
ultraconservadora Vox, encapçalats pel seu secretari general, Santiago Abascal, i per la coordinadora d’aquesta formació a
Barcelona, Ariadna
Hernández, assídua en les activitats del neofeixista Casal Tramuntana.
També el partit xenòfob Plataforma per
Catalunya (PxC) va enviar-hi cinc dirigents encapçalats per Robert Hernando, el seu secretari general.
A les butaques del
teatre també hi havia una delegació d’enviats per la Fundación Francisco Franco,
una entitat que rep subvencions públiques de l’Estat i que es dedica a
lloar i a exaltar la figura del dictador feixista. Per si això no fos poc, una
representació del Movimiento Social Republicano (MSR) també va ser present a
l’acte. Cal parar atenció en aquest partit neonazi, ja que forma part de l’Aliança Europea de Moviments Nacionals, una aliança de
partits ultradretans europeus formada, entre d’altres, per la italiana Flama
Tricolor, el Partit Nacional Britànic o el Moviment per una Hongria Millor
(Jobbik). L’MSR també té contactes i molt bones relacions amb el
Vlaams Belang (‘Interès Flamenc’) i és un dels referents a l’Estat espanyol del
partit grec Alba
Daurada. Pocs dies després de la presentació d’SCC, Jordi de la Fuente,
dirigent de l’MSR, va dir en declaracions a la premsa que la seva
organització havia tingut un cert pes en la producció de l’acte de presentació
d’SCC. De la Fuente va reblar les
declaracions dient que “en moltes de les idees que proposa Societat Civil
Catalana sobre com enfocar la catalanitat, hi podem estar d’acord, perquè les
hem proposades”.
Acte
de presentació de SCC a Barcelona / J. BORRÀS
La creació d’SCC ha estat una acció estudiada i planificada per la necessitat
de reagrupar un espanyolisme desmobilitzat. Fins aleshores, els actes
d’afirmació nacional espanyola s’havien vist relegats, durant molts anys, al 12
d’octubre. No obstant això durant les últimes tres dècades,l’estendard del
patriotisme espanyol als carrers de Catalunya l’havia aguantat l’extrema dreta.
No és fins que les reivindicacions independentistes esdevenen massives al
carrer que l’espanyolisme decideix començar a estructurar-se. El 2012, un grup
de nova gestació anomenat Moviment Cívic d’Espanya i Catalans va
organitzar una primera gran concentració espanyolista a Barcelona per festejar
la diada del 12 d’octubre. L’escenari escollit va ser la plaça de Catalunya,
que va reunir unes 6.000 persones segons la Guàrdia Urbana amb una compacta
amalgama d’organitzacions i partits espanyolistes tant parlamentaris com
extraparlamentaris, molts dels quals d’extrema dreta. Aquesta concentració
es va repetir tant el 2013 com el 2014, on Societat Civil Catalana va prendre
el protagonisme de l’acte.
Les grans
mobilitzacions d’SCC
El 12 d’octubre
de 2014, SCC va organitzar una concentració al centre de Barcelona reunint
38.000 persones segons la Guàrdia Urbana. El col·lectiu Contrastant,
però, especialitzat a quantificar la xifra d’assistents en grans
esdeveniments, va rebaixar-la a un màxim de 16.000 manifestants. L’acte va ser
acollit massivament per les files d’un nacionalisme majoritàriament
conservador, sumant-hi, un any més, gran part de la ultradreta espanyolista. Militants de PxC a l’acte de SCC del 12-O a Barcelona
/ J. BORRÀS
Aquesta presència va
generar un any més una forta polèmica a les xarxes, i va provocar
que un portaveu d’SCC manifestés el “rebuig a organitzacions no
democràtiques” després de filtrar-se l’adhesió de diversos grups d’extrema dreta a la seva convocatòria. Tot i això, aquestes
organitzacions van secundar la convocatòria públicament convertint la
concentració de 2014 en la que més organitzacions xenòfobes, ultraconservadores
i d’extrema dreta va acollir a la plaça de Catalunya: Falange Española de las JONS (FE de las JONS), Soberanía y
Libertad (SyL), Vox, MSR, Somatemps, la Comunión Tradicionalista Carlista, la
PxC, el Casal Tramuntana, una delegació de la Hermandad de Antiguos Caballeros
Legionarios de Barcelona (que va
acabar cantant el “Cara al sol” al
mig de la plaça) i un nodrit grup de membres dels ultres seguidors de
l’Espanyol, les Brigadas Blanquiazules (BBBB). Fins i tot, la convocatòria
va ser secundada per membres del Rebels Club Motard Hispania, que es defineixen
com a tradicionalistes, espanyolistes, cristians i etnicistes.
Just un mes abans
d’aquesta mobilització, SCC va organitzar una altra concentració. En aquest
cas, va ser a Tarragona, aprofitant l’assenyalada data de l’11 de
setembre. Aquest acte, que portava com a lema “Recuperem el seny,
recuperem la senyera”, marca un punt d’inflexió en l’estratègia seguida per
l’espanyolisme a Catalunya, ja que, per primer cop, utilitza l’11 de setembre,
Diada Nacional de Catalunya, com a data reivindicativa. Ho fa seguint la
doctrina del “catalanisme hispànic”. En resum, l’acte pretenia transvestir
aquesta diada, històricament reivindicada pel catalanisme i l’independentisme,
com una festa per a la unitat d’Espanya.
El mateix dia que 1,8
milions de persones —segons la Guàrdia Urbana— es manifestaven a Barcelona per
reclamar un referèndum d’autodeterminació, SCC va aconseguir aplegar a
Tarragona unes 7.000 persones —segons la policia municipal. A Tarragona
hi van anar representants polítics del PSC i del PSOE, destacant la presència
de Carme Chacón, exministra de Defensa, i la dels líders de C’s i del PP a
Catalunya, Albert Rivera i Alícia Sánchez-Camacho.
Militants de Democracia Nacional
dirigint-se a l’acte de SCC de Tarragona / J. BORRÀS
La
concentració de Tarragona tampoc no va ser mancada de polèmica per la nombrosa
presència de militants i organitzacions a l’entorn de l’extrema dreta: Vox, l’MSR, SyL, la PxC (mobilitzant diversos autocars i cotxes
particulars segons fonts del mateix partit xenòfob). Fins i tot l’organització neofeixista Democracia
Nacional (DN) va convocar la seva militància a l’acte d’SCC. DN
és una formació nascuda de les cendres de l’extinta organització d’extrema
dreta Juntas
Españolas (JJEE) i també amb destacats
militants del neonazi
Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE). Precisament,
l’assistència d’una delegació de DN desfilant en formació a l’acte de Tarragona
va provocar una polèmica dies després en filtrar-se un vídeo on es veia l’exdiputat
de C’s José Domingo, membre fundador
i vocal d’SCC, intentant dissimular
l’arribada del grup ultradretà davant de la presència de la premsa. Fins i tot el germà
del mateix president d’SCC, Jordi Bosch i Codina, que aquell dia
realitzava tasques d’organització, va mirar de bloquejar la tasca informativa
d’un grup de periodistes per la presència de la delegació de DN i va acusar-los
de manipular la informació.
L’allargada ombra de l’extrema dreta
SCC ha assegurat
sempre que és una plataforma transversal en l’eix esquerra-dreta. Però, com que històricament el
nacionalisme espanyol a Catalunya ha tingut un component de dreta i extrema
dreta molt potent, SCC ha cercat la implicació del PSC en els seus
actes, cosa que només ha aconseguit amb la presència d’alguns dels seus
dirigents, però mai amb una adhesió oficial com a partit. Des d’un bon
principi, SCC ha tingut molta cura de presentar públicament els seus fundadors
i d’escollir la seva direcció, optant, per exemple, per una junta directiva
(formada per 11 noms) amb persones de trajectòria política poc coneguda i
fins i tot algunes de les quals a l’òrbita del PSC, com és el cas del
vicepresident, Joaquim Coll.
No obstant això, no
han pogut evitar amagar els vincles ultradretans d’alguns dels seus socis
fundadors, com és el cas de Javier Barraycoa, que el dia abans de
la presentació d’SCC escrivia un article al diari El Mundo en què explicava
les virtuts de la nova associació. Barraycoa és professor universitari al centre Abat Oliba-CEU
i autor de diversos llibres de tall històric. Fa uns quants mesos,
el periodista Andreu Barnils posava algunes llums a les ombres d’aquest
personatge amb un article a Vilaweb. Al text s’hi explica
que Barraycoa també és membre de la Comunión Tradicionalista Carlista
(CTC), un partit polític de dreta extrema, catòlic i
ultraconservador que es regeix per la màxima “Déu, Pàtria, Furs, Rei”. De fet, Barraycoa és conseller nacional
del partit i secretari de la junta regional de l’organització a Catalunya. A principis de
2013 va participar en un homenatge
al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, l’agrupació
de militars carlins que van lluitar al bàndol franquista durant la Guerra Civil
espanyola. Poc més d’un any després,
el 8 de febrer de 2014, just dos mesos abans de l’aparició pública d’SCC, Barraycoa
feia una conferència a la seu del partit ultradretà DN per presentar
el seu llibre Cataluña Hispana en un acte
enregistrat en vídeo que va començar amb un minut de silenci en record dels combatents caiguts de la
250 Blau Division, més coneguda per División Azul, les
tropes espanyoles enviades per Franco
per lluitar al front rus amb l’exèrcit nazi d’Adolf Hitler.
Josep
Ramon Bosch president de SCC en una roda de premsa / J. BORRÀS
SCC
està presidida per Josep Ramon Bosch i Codina, fill d’un conegut franquista de
Santpedor. El seu pare, José
María Bosch Espinet, va ser militant de Fuerza
Nueva (FN), el partit d’extrema dreta més important a l’Estat
espanyol després de la mort de Franco. Bosch Espinet va formar part de
les llistes electorals del partit ultradretà
en les eleccions de 1980 i era amic personal del seu president i fundador,
el notari Blas
Piñar. Bosch Espinet va ser el
responsable d’organitzar, durant anys, una missa cada 20 de novembre en honor
del dictador Franco i del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera. Aquesta missa es va celebrar fins a l’any 2005, quan
el canvi de mossèn a l’església de Santpedor va posar punt final a aquesta
pràctica. Del seu fill, però, Josep Ramon Bosch i Codina, tal com ell ha
reivindicat en diverses ocasions, no se’n coneix cap altra militància que la
que va tenir amb el PP i del qual ja fa alguns anys que en va estripar
el carnet. No obstant això, el que no és tan conegut és que Josep Ramon Bosch va fundar, mesos abans que SCC, l’entitat Somatemps i la qual es té constància que encara presidia
al darrer trimestre de 2014, tot i que mesos abans, al juliol del mateix
any, havia declarat a la premsa que se n’havia
desvinculat feia temps.
Somatemps, el refugi ultradretà de Catalunya
Què és, doncs, Somatemps? Darrere d’aquest joc
de paraules entre “hi som a temps” (d’aturar l’independentisme) i el sometent
català, s’hi amaga una entitat constituïda a la vila de Santpedor (poble natal
del president fundador, Josep Ramon Bosch) a les acaballes de 2013. Somatemps,
que és una de les entitats fundadores d’SCC, es defineix com “una
agrupació de persones d’origen social i ideològic divers, però que comparteixen
una mateixa preocupació: la manipulació de la història de Catalunya amb finalitats
polítiques”. Entre les seves funcions
hi destaca “la vocació d’aportar elements sòlids de pensament i reflexió
històrica per redescobrir la catalanitat
hispànica, que trenqui el discurs maniqueu del secessionisme”.
Somatemps neix amb
intenció d’esdevenir el think tank del nacionalisme
espanyol a Catalunya i reuneix, entre
els seus impulsors i membres destacats, personalitats i acadèmics diversos.
Entre aquests hi figuren el també president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, els professors
de la Universitat Abat Oliba-CEU Javier Barraycoa i Jordi Cabanes (suposat
president de l’associació) o el també historiador i biòleg Josep Alsina,
que n’és el vicepresident i que ha fet les funcions de portaveu de l’entitat.
Tot i que, segons Somatemps, l’entitat està presidida per un desconegut Jordi
Cabanes, al qual pràcticament no se l’ha pogut veure en molts dels seus
actes, al registre de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la
Generalitat de Catalunya hi consta com a president de l’associació Josep Ramon
Bosch. Malgrat això, qui té més rellevància pública dins de l’associació
no és el seu president, sinó Josep
Alsina Calvés, el vicepresident de l’entitat.
Josep Alsina Calvés, natural de Ripoll, catedràtic de biologia
i geologia i professor de ciències en un institut de Barcelona, té un
currículum ultradretà llarg des de principis dels anys setanta. Les primeres passes polítiques d’Alsina, les trobem al
Partido Español Nacional Socialista (PENS), una organització neonazi creada
a Barcelona l’any 1970 i que, tot i moure’s en la clandestinitat, va tenir forts
vincles amb els serveis secrets franquistes: el Servicio Central de
Documentación (SECED), fins al punt que aquesta organització va pagar un local
i la possibilitat d’imprimir, de franc, grans tiratges de propaganda
nacionalsocialista. El PENS, una de les dues organitzacions
neonazis del moment, juntament amb CEDADE, es diferenciava d’aquesta última
per un major activisme, especialment durant la seva última època,
incloent-hi accions armades: atemptats contra llibreries, sales de cinema
i de teatre o distribuïdores de llibres i editorials.
Després de la
dissolució del PENS, Josep Alsina ingressà, juntament amb el destacat ultra
Ernesto Milà i altres militants, a Fuerza Nueva (FN). Des de principis de la dècada del 2000
fins a l’actualitat, ha ressaltat per transitar a l’entorn més intel·lectual i
avantguardista de l’extrema dreta estatal, que, sens dubte, s’ubica a
Catalunya. Així doncs, tant se’l pot trobar escrivint articles a la publicació
digital Tribuna de Europa o dirigint la revista Nihil Obstat, editada per Ediciones
Nueva República, propietat de l’històric dirigent de l’MSR Juan Antonio Llopart,
el qual va ser jutjat i condemnat a dos anys i mig de presó, però finalment
absolt, pel cas de la Llibreria Kalki – Círculo de Estudios
Indoeuropeos (CEI) – Ediciones Nueva República, on el fiscal acusava Llopart i
els altres tres imputats per un delicte
continuat d’idees genocides, associació il·lícita i delicte contra l’exercici
dels drets fonamentals per
editar, publicar i distribuir milers de llibres d’ideologia nazi. Avui dia, tant Llopart com Alsina es troben a
Somatemps i a l’òrbita del partit ultra de nova creació Soberanía y
Libertad (SyL).
Amb aquests
antecedents no és estrany, doncs, que el nucli dur de Somatemps sigui format
per destacats ultradretans de les diferents famílies de l’extrema dreta
catalana. Als pocs actes que ha convocat l’organització s’hi han pogut veure
majoritàriament, dirigents i militants de l’MSR, de la PxC, de Vox, de DN i de
FE de las JONS, però també, en menor mesura, de C’s, del PP i representants
d’SCC com Ferran Brunet, responsable d’assumptes econòmics de la
formació. Des de principis de 2014, Somatemps ha fet diversos actes i
s’ha adherit també als dos grans esdeveniments organitzats per SCC: l’acte
de l’11 de setembre a Tarragona i la concentració del 12 d’octubre de 2014 a
Barcelona.
SCC: preguntes sense
resposta
Acte de presentació de SCC a Barcelona /
J. BORRÀS
Un dels enigmes que sobrevolen SCC és el seu finançament. A tall d’exemple: la concentració de
l’11 de setembre a Tarragona estava pressupostada en 100.000 euros. El
mateix dia de la presentació de l’acte, el 31 de juliol, el mateix president de
l’associació, Josep Ramon Bosch, va assegurar a la premsa que no havien trobat empreses disposades a patrocinar-lo i que
les aportacions per finançar-lo havien sortit dels mateixos socis,
la qual cosa posaria en evidència que o tots els socis d’SCC disposen d’un
elevat poder adquisitiu, o bé que hi ha altres vies de finançament que no han
transcendit. De la mateixa manera, segueix la incògnita
sobre qui i com es va pagar el desplegament de recursos que l’associació va fer
durant l’acte del 12 d’octubre a Barcelona.
Seguint el camí de les
preguntes sense resposta, cal aturar-se un moment davant d’un ens de creació
recent: la Fundación Joan Boscà. Es va registrar al
Registre de Fundacions el 28 de juliol, només 14 dies després de la
reunió que els representants d’SCC
van tenir amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Els
càrrecs de la fundació són majoritàriament membres de la junta directiva de
Societat Civil Catalana. En aquest cas, però, el president i el
vicepresident s’intercanvien els papers: Joaquim
Coll n’és el president; Josep Ramon
Bosch, el vicepresident; Jorge
Buxadé n’és el secretari, i Juan
Arza —també vocal d’SCC— i Francisco
Moreno són els dos vocals de la fundació.
Als estatuts hi podem
trobar com a encapçalament algun dels seus principis com “promoure, difondre,
defensar i fomentar els principis constitucionals d’igualtat entre els
espanyols”. La fundació havia de ser presentada públicament a mitjan octubre,
però a hores d’ara encara no ha fet cap acte públic. El que sí que es
coneix, però, és la militància a l’extrema dreta del seu secretari: Jorge
Buxadé Villalba. Es dona el cas que Buxadé també reconeixia ser membre
de SCC en un debat realitzat el passat 14 de gener amb uns contertulians
ben representatius de l’extrema dreta catalana més activa: Javier Barraycoa,
Robert Hernando i Josep Alsina.
Buxadé va ocupar el
número 7 de la candidatura de FE de las JONS per Tarragona en les
eleccions catalanes del 1995. Un any després va tornar a participar
en la llista d’uns comicis, en aquest cas les generals, i amb un altre
dels partits que es declaren hereus de l’organització d’inspiració feixista
creada per Primo de Rivera, la Falange
Española Auténtica (FA). Buixadé, però, és recordat per ser l’advocat de l’Estat que al setembre del 2009, sota les
ordres del Govern espanyol, va impugnar la consulta independentista que es va
celebrar a Arenys de Munt. La militància espanyolista d’aquest jurista
és àmpliament coneguda, i el seu activisme, ben present, també a Internet. De
fet, al seu blog personal, on majoritàriament hi produeix escrits de tall
ultranacionalista, hi trobem, fins i tot, un
apunt en què lloa els 45.000 “voluntaris” espanyols de la División Azul.
En l’escrit Buixadé qualifica d’herois aquells soldats amb uniforme de la Wehrmacht.
Recentment, SCC
ha apadrinat un llibre publicat per l’editorial ultra Galland Books. El
llibre en qüestió, titulat Nos duele Cataluña. 15 españoles con seny, va ser
presentat a l’Hotel Atenea de Barcelona el 26 de setembre de 2014 pel mateix
president de l’organització, Josep Ramon Bosch, acompanyat d’Alberto
Fernández Díaz, germà del ministre de l’Interior espanyol, tots tres
entre els 15 protagonistes del llibre. Res no és casual, perquè l’Hotel
Atenea, on es va presentar el llibre, és propietat de Mariano Ganduxer
Floriach, empresari de l’alta burgesia barcelonina i un dels vocals de la junta
directiva d’SCC. L’Hotel Atenea va ser precisament l’escenari on es va
constituir formalment l’associació pocs mesos abans.
El nom de Galland
Books tampoc no deixa lloc a l’atzar: Adolf Galland va
ser un comandant d’aviació nazi de la Luftwaffe que va
destacar-se en la participació a la Legió Còndor juntament
amb 20.000
soldats alemanys més que Adolf Hitler va enviar a les ordres de Francisco
Franco per combatre la República. De
fet, Galland se’l consideraria un dels millors pilots de l’exèrcit nazi. La pàgina web de Galland
Books sobta per la seva poca varietat temàtica: llibres
sobre l’exèrcit franquista, sobre l’exèrcit nazi o sobre els soldats espanyols
de la División Azul. Un extens catàleg de publicacions pràcticament
monotemàtic. Per si no queda prou clara la línia editorial, el faldó de la web
corporativa l’ocupa un extens bàner de Memoria Blau, el punt de trobada
a Internet dels nostàlgics de la División Azul i també de coneguts
neonazis a l’Estat espanyol.
5 (sucosos) COMENTARIS
- SUBSCRIPTORGUILLEM GALERA I LÉGER20 de
gener de 2015 - 13:00
Sucós, exhaustiu i profund article,
oportuníssim després de l’escenificació d’ahir al Parlament Europeu on
l’entitat citada va obtenir un premi a l’alçada de la cambra que l’atorga:https://societatcivilcatalana.cat/es/news/premio-ciudadano-europeo-2014
- SUBSCRIPTORXAVIER DIEZ RODRÍGUEZ20 de
gener de 2015 - 20:49
Excel·lent investigació i recerca! Molt
simptomàtic. Ara bé, sense treure el mèrit de l’autor del reportatge, el que
explicava era un secret a veus!
- SUBSCRIPTORDIONISIO ORTIZ SAMPER21 de
gener de 2015 - 6:51
Que potente y detallado artículo!
felicitats i gràcies per tota la informació…..cal no confondra la SCC amb la
gent que des de una perspectiva democrática
liberal,conservadora,democristiana,alternativa o esquerrana no Milita en el
sobiranisme independentista.
Per altra banda queda clar el suport de PP a la SCC amb el ridícul premi rebut a Europa a la seva proposta
Per altra banda queda clar el suport de PP a la SCC amb el ridícul premi rebut a Europa a la seva proposta
- SUBSCRIPTORJORDI ANDREU BATALLÉ21 de
gener de 2015 - 20:26
Molt bon article que es mereix una versió
en anglès per ampliar la seva difusió. Seria bo que la informació arribés als
parlamentaris que van votar pel premi Ciutadà Europeu 2014.
- BRUNO123 de gener de 2015 - 17:28
La dona de Bosch milita a CDC a Santpèdor, Coll prové del PSC, igual que F.Moreno.
Beltran no militava a cap partit i així podríem continuar fins a trobar-hi gent
de Podem. Jo
dubto que si això que diu l’article fos cert Carme Chacón hagués gosat ni tan
sol acostar-s’hi. I encara més que Montilla, Laura Freixes, Victòria Camps
haguessin anat a l’últim acte que van convocar el 6D.
Per cert, si parlem
d’amistats perilloses podríem demanar-nos si té sentit que l´11-S algú gosi
manifestar-se en companyia dels feixistes d’ Estat Català.
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada