Benvolguts,
Els títols dels diaris d’avui són decebedors com des de fa molts dies.
El poble no entén
els assumptes de “palau”. No entén com
es podran posar d’acord en el futur immediat dos partits que creuen que seran
els més votats i que ara han demostrat que tenen posicions irreconciliables. Van a la pela, en comptes
d’anar al país!
Vegem uns quants títols (10 títols!) dels diaris d’avui,
lamentant-se tots de com s’ha portat de malament el procés:
·
Salvador Cot: El procés en un SMS (la confiança quan es trenca sempre és difícil de recuperar...)
·
Xevi Xirgo: Qüestió de confiança (Per què CiU i ERC no han tancat encara un acord?)
·
Miquel de Palol: Què esteu fotent? (Cada cop
veig més difícil que ens en sortim, i no per dificultats externes, que són
moltes i duríssimes, sinó per la pròpia incapacitat)
·
Josep M. Pasqual: Desencallar (“Desencallar”, segons el
Termcat en el diccionari especialitzat en paraules de mar, significa
literalment: “Treure un vaixell del lloc on està encallat”.)
·
Jordi Grau: Va, anem per les eleccions (Aquesta setmana sabrem quan hi ha
eleccions. No dic si n’hi haurà, dic que sabrem quan seran, que és el que vol
la gent)
·
David Fernàndez veu “kafkià que algú vulgui patrimonialitzar una societat civil plural”
·
Quim Arrufat lamenta a Catalunya Ràdio que Mas usa les eleccions “com un xantatge
per reforçar el partit del president”.
·
Toni Soler: Pressió en camp contrari (El culebró continua, la resta de partits hi
suquen pa, i la CUP pot acabar rebent vots de gent d’ordre i tietes amoïnades
perquè “l’Artur i l’Oriol no es volen entendre”. Quin espectacle!)
·
David Miró: El perill del Frankenstein (La recta final de les negociacions entre
Artur Mas i Oriol Junqueras s’encara amb el propòsit compartit de, davant d’un
precipici cada cop més proper, trobar la fórmula del mal menor.)
·
Jordi Mercader: Mas convoca, Junqueras disposa (L’eufòria social d’aquest sector
ciutadà decebut pel realisme polític es refarà tan bon punt hi hagi una data
per votar)
Curiosament els opinadors són periodistes, politòlegs, professors o
homes de lletres (dos d’ells són diputats de la CUP), però els interpel·lats com
Junqueras o Mas no diuen ni piu. Aquests senyors només parlen ex-càtedra!
Com podeu veure la decepció preval. L’emprenyament també.
Molts es queixen que els ciutadans de Catalunya no comprenen com les eleccions
no es van convocar l’endemà del 9N!
Respecte a les solucions de repartir-se els intel·lectuals o
les patums com si juguessin a patacons, o com si uns galifardeus de barri triessin
els components del seu equip de futbol o de bèlit: Jo em quedo aquest, i jo
aquest altre, etc. I els triats no hi tenen res a dir...
Però en el nostre cas, en el nostre procés, crec que el
sistema ha de ser diferent. Davant de tanta estultícia i de tant mercantilisme
jo demano formalment des d’aquí que tots els que podrien ser eventualment cridats,
independentment de les seves idees polítiques, tots independentistes però d’opcions
socials diverses, entenent la justícia social de manera diversa,
no vagin en cap llista partidista sinó que triïn
ells mateixos d’anar junts en una llista única i unitària de només ells,
sense trencar la
unanimitat de tots els independentistes catalans i sense manifestar-se de dretes, del mig o
d’esquerres ja que ara no és el moment de preocupar-se d’això, i que l'Aznar, ERC i CDC es quedin amb un pam de nassos...
És una manera que la societat civil no es baralli. Deixem aquests
afers pels polítics, nosaltres la societat civil, siguem coneguts
internacionalment o al fons del meu pati com deia en Brassens, anem junts i demostrem
el nostre menyspreu contra uns polítics que ens han demostrat que no es
mereixen que en el seu dia el poble els vagi triar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada