Benvolguts,
En
l’article d’en Santiago Niño-Becerra comentat abans d’ahir sobre les pensions
i els dèficits fiscals es va arribar a la conclusió que una República de
Catalunya, independent, deixaria de tenir problemes de pensions i a més
deixaria de tenir uns 10.000M€ de
dèficit fiscal i passaria a tenir uns 10.000M€
de superàvit fiscal. En aquest article de l’economista Modest Guinjoan, hi
trobem uns resultats més o menys idèntics als de l’article esmentat.
Els autors parteixen del pressupòsit de calcular que
passaria en PIBs, Dèficits, Superàvits i Atur si Catalunya passés a gaudir de
les condicions econòmiques del Concert basc. De les conclusions del capítol
esmentat en Guinjoan treu sucoses conclusions referides a dèficits i superàvis
fiscals tant de Catalunya com de les diverses comunitats autònomes espanyoles.
Vegem l’article:
3 març 2018 2.00 h
TANTXTANT
El ‘cupo’ català, pluja
de 20.000 milions
Modest Guinjoan
Ha passat força
desapercebut un treball publicat al desembre pel Consejo General de Economistas de España titulat Riesgos e
incertudumbres de futuro de la economía española (economistas.es, vegeu
Estudios y Trabajos). En un dels seus capítols, els autors del treball,
Antonio Pulido i Julián Pérez, fan una aportació interessant al debat etern i
mai resolt sobre el dèficit fiscal català.
Estimen
els saldos que s’obtindrien si Catalunya tingués un sistema de finançament
semblant al de les comunitats forals, que, com tothom sap, són econòmicament
independents o, si volen vostès, econòmicament federals de veritat.
Del treball del Consejo, presidit per cert per un
català, destaquen cinc conseqüències de l’aplicació del cupo a Catalunya:
1) s’eliminaria el
dèficit fiscal actual (que quantifiquen en -9.892
milions) i es passaria a un saldo positiu de 10.427 milions, o sigui que Catalunya disposaria de 20.319 milions més, una xifra
equivalent una mica al 9% del PIB
del 2017;
2) totes les
comunitats passarien a tenir saldo fiscal negatiu, excepte
Catalunya, que tindria el superàvit indicat;
3) la redistribució de
recursos empobriria la resta d’Espanya,
la qual cosa tindria un impacte sobre la renda i el consum, que al seu torn
perjudicaria Catalunya, de manera
que el resultat final seria el del punt que segueix;
4) els efectes totals
de l’aplicació d’un sistema foral a Catalunya
serien negatius per al conjunt d’Espanya (-0,1% del PIB i destrucció de 32.565 llocs de treball),
i 5) Catalunya
disposaria d’un 5,2%
addicional del seu PIB i crearia 201.863 nous llocs de treball.
Els autors del
treball, que amb les seves dades ens confirmen que els catalans tenim un mal
negoci amb Espanya, conclouen que “de manera immediata s’haurà de revisar el sistema actual
de finançament autonòmic amb un resultat que previsiblement acabarà exigint més
aportació de l’Estat”. El poder polític madrileny encara deu riure
ara amb aquesta benintencionada proposta.
Modest Guinjoan
Joan A. Forès
Reflexions
COMENTARIS
0 #1 GABRIEL FLETA
PERBELLINI
Confirmen el que
sempre hem pensat, que mantenim a mitja España, i que ens consideren una
colònia per explotar, militarment si cal.
Europa, on ets?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada