Benvolguts,
Una explicació clara de la situació de les pensions a
Espanya, ara i en el futur proper. El professor Mas-Colell, que ja sabem que en
els moviments dels partits abans del 10 d’octubre era partidari de retardar qualsevol
acció del Govern de Catalunya de sis mesos a dos anys, explica i aconsella en
l’Espanya autonòmica actual i futura quines són les possibilitats dels futurs
jubilats segons la seva edat actual.
En aquest Bloc s’ha parlat sovint de les pensions, que
depenen no tan sols de l’edat actual dels futurs pensionistes sinó de la
situació política d’Espanya i de l’evolució econòmica conseqüent.
El que s’ha aplicat fins ara era que qui ha cotitzat a la
Seguretat Social en un Estat durant un temps determinat té garantida la
jubilació d’acord amb el contracte que cada treballador estableix amb l’Estat.
I l’Estat està obligat a pagar la jubilació dels seus cotitzants, visquin on
visquin en el període de jubilació. És important aquesta premissa perquè el
Gobierno espanyol ha fet córrer durant anys que els jubilats catalans no
cobrarien pensions en una Catalunya independent. Que és, per sentit comú, una solemne
mentida, pròpia d’un Estat trampós com Espanya. El que podria passar
és que Espanya faci fallida (per 25ena vegada) tard o d’hora i per tant deixi
de complir les seves obligacions segons el contracte amb els seus antics
cotitzants.
Entre els apunts sobre pensions del Bloc en les darreres 3
setmanes tenim les opinions dels economistes i professors catalans Modest
Guinjoan, Santiago Niño Becerra i Josep Maria Gay de Liébana. Si ens interessa
augmentar el nostre coneixement i contrastar-lo amb el que en Mas-Colell
proposa, llegir aquests apunts ens pot ajudar.
Vegem l’article d’en
Mas-Colell:
Les pensions: depèn de
la teva edat
Andreu
Mas-Colell Economista
03/03/2018 18:31
Les pensions preocupen. Dijous passat vam tornar a tenir
una jornada reivindicativa, amb l’exigència que augmentin. La societat
globalment es pregunta: ¿és sostenible el sistema de pensions? I cada persona
en particular es pregunta: ¿tindré la pensió que em mereixo o que desitjaria?
La resposta no és
unívoca. Depèn de l’edat. Si un, com jo mateix, ja és pensionista, o està prop
de ser-ho, llavors pot estar tranquil: el sistema per a aquest pensionista és
plenament sostenible. El possible esgotament del fons de la Seguretat Social no
és, ni de bon tros, una qüestió central. Les cotitzacions socials són un impost com un altre, i la
caixa de la Seguretat Social és un vas comunicant amb la caixa general de la
hisenda pública. Acceptada la seva prioritat, les pensions es cobriran, si
és necessari, amb impostos generals. No
és res fora de les pràctiques establertes al món. Una conseqüència d’aquesta
constatació, diguem-ne optimista, és que té sentit que el que ara ja és
pensionista reclami augments. Mentre siguin moderats, la sostenibilitat es
mantindrà. Esclar que, com que els comptes han de quadrar i hi ha partides que
augmentaran (defensa, interessos...), patirà, sens dubte, el finançament
d’altres serveis públics.
Però per al fill, o la
neta, del pensionista la sostenibilitat no està assegurada. L’estructura
demogràfica no afavoreix els que ara són joves. La població envelleix. Si no hi
ha un canvi dràstic, i improbable, en els patrons d’immigració, d’aquí 25 anys
hi haurà pràcticament el doble de població per sobre de 50 anys que entre 25 i
50 anys (ara les xifres estan equilibrades al voltant del 37% de la població total per cada
segment). La proporció de pensionistes sobre la població augmentarà
considerablement. Complir amb els compromisos de pensions esdevindrà una tasca
feixuga per a la hisenda pública. És probable que intentar aconseguir-ho comporti implementar
estratègies d’augment d’impostos i de copagaments per serveis públics. I això
passarà abans que un contribuent, i votant, que ara tingui 40 anys arribi a
l’edat de rebre una pensió, que, d’altra banda, és molt improbable que pugui
ser superior a la que obtindria ara. En
aquest sentit, el sistema no és sostenible per ell mateix. Afegeixo que
aquestes dificultats s’accentuen com més s’augmentin ara les pensions. Amb
aquests increments hi guanya el pensionista d’ara i hi perd el pensionista del
futur.
Per a una persona de
mitjana edat, diguem 40 anys, els meus consells són tres:
1) Estalvia per
quan siguis gran, ara que encara hi ets a temps. Segur que tindràs una pensió
pública, però no serà gaire generosa. Hi ha moltes maneres d’estalviar. Els
plans privats de pensions ben gestionats tenen dues bones característiques.
D’una banda, el que rep la persona està en una relació clara amb el que hi ha
posat: si ha estalviat molt rebrà una pensió proporcionalment millor que si ha
estalviat poc. De l’altra, permet diversificar el risc de l’estalvi utilitzant
actius d’arreu del món. Si bé les pensions públiques es paguen amb els
ingressos obtinguts simultàniament per recaptació d’impostos, aquest no és el
cas de les pensions privades.
2) Fes-te a la
idea que potser treballaràs més enllà de l’edat de jubilació actual.
Probablement l’estructura de les pensions evolucionarà per incentivar la
prolongació de la vida laboral. Per exemple, amb pensions que augmenten amb
l’edat i que són compatibles amb treballar. L’evolució de la tipologia de
feines (les físicament dures o brutalment rutinàries les faran els robots)
ajudarà a fer-ho possible. L’organització social del treball també ho haurà de
facilitar (feina a temps parcial, a distància, etc.).
3) Cal que els
teus fills sàpiguen que no rebran grans herències. L’allargament de la vida
comporta que els pares tenen molts anys per poder ajudar els fills,
educant-los, amb mecanismes d’assegurança, etc. Però no és raonable confiar que
l’estalvi dels pares acabi transmetent-se als fills en forma d’herència. Els
pares, que afortunadament viuran molts anys, necessitaran utilitzar aquests
recursos. Aquest fet també té aspectes positius per als fills. Al cap i a la
fi, si els pares no tinguessin mitjans de subsistència digna seria una
obligació moral dels fills proveir-los-en. El millor és, doncs, que els pares
hagin estalviat el que necessitin per complementar adequadament la seva pensió,
però no s’hauria d’esperar més.
Andreu Mas-Colell
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada