Benvolguts,
Amb la seva ironia
característica l’Iu Forn ens fa gaudir sempre. Un hom no es pot perdre cap dels
seus articles. Avui ens explica com cal utilitzar la mida de les gònades i no
les de les neurones per ser un perfecte espanyol, un perfecte sicari de
l’estat borbofranquista que ens
ha tocat aguantar.
De fet el mètode que
propugna l’article per prendre decisions s’està utilitzant des de sempre al Regne d’Espanya. Com
creieu que s’ha decidit el traçat de les autopistes o de la xarxa de
ferrocarril o el corredor mediterrani de mercaderies o el règim
que actualment patim? Doncs pormisgüebos!
Per projectes d’infraestructures viàries i de ferrocarrils les dues úniques
premisses són que tot parteixi de Madrid i que no passi per Catalunya.
I amb això s’ha aconseguit repartir-se entre els amiguets del Puente Aéreo, del
BOE, de l’IBEX35, dels compi-ioguis de la llotja del Madrid (tots són els mateixos), tots
els diners provinents dels Fons Europeus. I com s’havia fet fa 60
anys o 120 anys o 180
anys! “Pormisgüebos”. I per projectes d’impostos, de balances fiscals,
les premisses són que “sin que se note el
cuidado” res no afavoreixi Catalunya
sinó tot el contrari!
Vegem l’article sobre en Pérez Reverté altrament dit
“pormisgüebos”:
OPINIÓ
Pérez-Reverte i la llibertat de
premsa
Iu Forn
Barcelona. Dijous, 29 de març de 2018
Vivim
envoltats de pusil·lanimitat i covardia. I calen veus valentes que denunciïn
aquesta situació. Per això existeix un fenomen del qual ja en vaig parlar en un
altre article i que anomenem Masclàrnia. Consisteix que els mascles molt mascles fan les coses a
partir del diàmetre de les seves gònades i no de la quantitat i volum de les
seves neurones. Mmmm, com m’agrada l'olor de “pormisgüebos” de bon matí...
Home, és que estem arribant a situacions
inadmissibles on, ja no la gentussa adoctrinada aquí mateix sinó gents foranes,
s'atreveixen a explicar què passa a España (VIVA!). Però, on estem arribant!
Però, què està passant! ¿Quatre estrangerots de
tres països de merda han de venir a explicar-nos què passa realment a Espanya?
De veritat? I ningú pensa fer res?
BRA-VO! Ja era hora que algú acusés tres
pamflets intoxicadors com el Washington
Post, The Times i Le Monde! Tres bromes que es fan
dir diaris. Tres exemples de periodisme al servei de la manipulació, no com la
premsa espanyola de paper, que abandera la lluita a favor de la independència,
la credibilitat, el rigor, la pluralitat, el compromís ètic, la reputació
i loquedigasoraya.
Però, a veure una cosa. Qui coi s'han pensat
que són el Washington Post, The Times i Le Monde? Com molt bé denuncia l’Arturo, som davant de mitjans no
professionals que no contrasten la seva informació amb qui té la veritat per
bandera (o sigui, l'Estat espanyol) i que, per tant, arriben a conclusions
errònies.
No és que Espanya tingui un dèficit
democràtic cada cop més evident i que els diaris més importants del món hagin
decidit criticar-ho i denunciar-ho, sinó que els diaris que ho denuncien
menteixen. Suposo que per enveja i per voler fer mal.
I, quan passa això, què és el que no fa el
Gobierno, segons denuncia molt encertadament l’Arturo, i que sí que hauria de
fer? Doncs no pressiona aquests mitjans perquè
donin la versió oficial espanyola i no la seva pròpia. Vaja, com fa amb
els mitjans d'aquí.
- ¡Hola director!
- ¡Ilustrísima
excelencia, cuánto honor poder hablar con vos!
- Bien,
chavalito, bien. Llegarás lejos. Puede ser que hasta tengas una buena pensión.
No, mira, te comento... Que ya he colocado el
editorial en página. Y ahora os paso la portada de mañana. Por
cierto, me han comentado que se os ha acabado la vaselina... Pero no hace
falta reponer existencias. A partir de ahora será sin. Bueno, pues nada...
¡Besis!
Sort en tenim de l’Arturo denunciant que cal
denunciar la denunciable campanya de desprestigi existent contra l’Estat
espanyol. Una campanya dirigida i encapçalada per... Bé, una intolerable
campanya contra Espanya, darrere de la qual hi ha gent que no sabem qui
són, però que cal desmuntar im-me-di-a-ta-ment.
O
és que pensem permetre que la veritat circuli lliurement per Europa i els EUA i
que l'opinió pública mundial la conegui? No, oi? No fos cas que acabés
assabentant-se l'opinió pública espanyola...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada