Quan s’ha sabut que
el febrer del 2018 el nou Patró de la Fundacion Francisco Franco (FFF) era un general de divisió de nom Juan
Antonio Chicharro, hem cercat
informació sobre aquest individu. I hem comprès com Espanya li agraïa
els “Servicios prestados”ja que hem trobat que fa 5 anys va fer un
discurs justificant un possible Cop d’Estat
d’Espanya contra Catalunya. Que un cop degudament estudiat pel Ministerio de
Defensa varen decidir eludir la sanció. “El ministro Pedro Morenés, ha aceptado
su renuncia, pero ha descartado abrirle expediente disciplinario...”
I ara l’han fet
President de la FFF amb tota la tranquil·litat del mon. Que vol dir que
aquest criteri de Cop d’Estat d’Espanya contra Catalunya, conegut
àmpliament pels generals, ministres, jutges, fiscals, etc, que ara
s’està just començant a executar, el Gobierno l’usa com a pauta en el
seu Lawfare! (aneu per favor a l’enllaç, per saber de què va la història, i per saber a
priori que el Lawfare espanyol empaperarà tot el Govern català, tot el
Parlament català i pel que sembla baixaran fins als uixers...)
Articles sobre el tal Chicharro:
"El País" publica les opinions del general Chicharro
Vegem l’article (del 2013):
Un general justifica una intervenció
militar a Catalunya: "La pàtria val més que la democràcia"
El general en la reserva Juan Antonio Chicharro considera que s'ha de prioritzar la pàtria per damunt de la democràcia i justifica una intervenció
militar per evitar la secessió. El militar ho va dir durant un acte
celebrat a Madrid davant d'un centenar de persones. Molts dels assistents a la
conferència eren militars retirats.
Redacció
28
Feb 2013 - 12.55
El general de divisió en la reserva Juan
Antonio Chicharro justifica una intervenció militar en el cas
que hi hagi perill de secessió. Segons publica el diari "El
País", el militar va dir durant un acte a Madrid: "La
pàtria és anterior i més important que la democràcia. El patriotisme és un
sentiment i la Constitució no és més que una llei".
El títol del debat en què va participar Juan Antonio Chicharro era "Forces Armades i ordenament constitucional", en un acte organitzat el 6 de febrer a Madrid per la societat anomenada Gran Peña, on van assistir un centenar de persones, la majoria militars retirats que van aplaudir amb entusiasme les paraules del general. Entre els ponents hi havia el president de la Sala Militar del Suprem, Ángel Calderón; el rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano, i el magistrat i director de la "Revista Jurídica Militar", José Antonio Fernández Rodera, com a moderador.
Segons "El País", el militar en la reserva va aprofitar l'acte per dir que, en circumstàncies normals, hauria declinat la invitació, però que "l'ofensiva separatista-secessionista", en al·lusió al moviment sobiranista a Catalunya, l'obligava a parlar. El general va assegurar que dins de l'exèrcit "hi ha un sentiment generalitzat de preocupació, temor, incertesa i confusió" i va mostrar la seva oposició a la destitució del general José Mena, el gener del 2006, per criticar l'Estatut català.
Sense fer cap referència explícita a un cop d'estat, Chicharro es va qüestionar què passaria si el PP perdés la majoria absoluta en les pròximes eleccions i els nacionalistes li exigissin, a canvi del seu suport, la reforma de l'article 2 de la Constitució, que consagra "la unitat indissoluble de la Nació Espanyola". "Què farien llavors les Forces Armades?", es va preguntar el general, que va afegir: "Si els mecanismes de defensa de l'ordre constitucional no funcionen, per acció o omissió, llavors...", va concloure el militar.
El general Chicharro està en la reserva, però no retirat. Continua subjecte al codi disciplinari castrense, que castiga el militar que "expressi públicament opinions que suposin infracció del deure de neutralitat en relació amb les diferents opcions polítiques o sindicals". A més, el general forma part de l'assemblea permanent de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, un òrgan assessor del ministre de Defensa en matèria de recompenses que avalua la "conducta irreprotxable" dels militars.
Als últims mesos hi ha hagut diferents opinions de militars espanyols contràries al moviment sobiranista a Catalunya. Una d'elles va ser la del coronel de l'exèrcit espanyol Francisco Alamán, que va amenaçar amb una intervenció militar davant la possible independència de Catalunya, en una entrevista en un diari digital d'extrema dreta.
ARA
Joan A. Forès
Reflexions
El títol del debat en què va participar Juan Antonio Chicharro era "Forces Armades i ordenament constitucional", en un acte organitzat el 6 de febrer a Madrid per la societat anomenada Gran Peña, on van assistir un centenar de persones, la majoria militars retirats que van aplaudir amb entusiasme les paraules del general. Entre els ponents hi havia el president de la Sala Militar del Suprem, Ángel Calderón; el rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano, i el magistrat i director de la "Revista Jurídica Militar", José Antonio Fernández Rodera, com a moderador.
Segons "El País", el militar en la reserva va aprofitar l'acte per dir que, en circumstàncies normals, hauria declinat la invitació, però que "l'ofensiva separatista-secessionista", en al·lusió al moviment sobiranista a Catalunya, l'obligava a parlar. El general va assegurar que dins de l'exèrcit "hi ha un sentiment generalitzat de preocupació, temor, incertesa i confusió" i va mostrar la seva oposició a la destitució del general José Mena, el gener del 2006, per criticar l'Estatut català.
Sense fer cap referència explícita a un cop d'estat, Chicharro es va qüestionar què passaria si el PP perdés la majoria absoluta en les pròximes eleccions i els nacionalistes li exigissin, a canvi del seu suport, la reforma de l'article 2 de la Constitució, que consagra "la unitat indissoluble de la Nació Espanyola". "Què farien llavors les Forces Armades?", es va preguntar el general, que va afegir: "Si els mecanismes de defensa de l'ordre constitucional no funcionen, per acció o omissió, llavors...", va concloure el militar.
El general Chicharro està en la reserva, però no retirat. Continua subjecte al codi disciplinari castrense, que castiga el militar que "expressi públicament opinions que suposin infracció del deure de neutralitat en relació amb les diferents opcions polítiques o sindicals". A més, el general forma part de l'assemblea permanent de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, un òrgan assessor del ministre de Defensa en matèria de recompenses que avalua la "conducta irreprotxable" dels militars.
Als últims mesos hi ha hagut diferents opinions de militars espanyols contràries al moviment sobiranista a Catalunya. Una d'elles va ser la del coronel de l'exèrcit espanyol Francisco Alamán, que va amenaçar amb una intervenció militar davant la possible independència de Catalunya, en una entrevista en un diari digital d'extrema dreta.
ARA
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada