Benvolguts,
En aquest Bloc hem parlat sovint de les pensions. Ho hem
explicat durant cinc anys en els Racons del Xerraire. Les xerrades estrella eren les que explicaven el Dèficit fiscal i les que explicaven les Pensions. Estem d’acord
absolutament amb l’economista Niño-Becerra i ens interessa fonamentalment el
punt següent:
És totalment impossible que l'actual sistema de
pensions pugui garantir les pensions amb els imports que actualment s'estan
pagant i amb aquest 0,25% d'augment anual o sense. Ho és perquè amb els ingressos que la Seguretat Social tindrà no es poden pagar les pensions que
correspondrien segons el que s'ha cotitzat. No-Es-Podran-Pagar!!!
I acaba:
En termes regionals, però, la situació
en certes regions és molt menys dolenta que en altres.
I volem creure que una de les regions és Catalunya.
Tanmateix eixamplant la visió del territori creiem que de les altres regions,
també el
País Valencià i les Illes Balears estan
en condicions molt menys dolentes (molt més bones) que les altres.
I acceptant aquestes premisses hem d’anar a explicar amb una
mica més de detall el perquè d’aquesta agosarada afirmació:
Primer: Espoliació fiscal.
L’espoliació
fiscal que aquests tres
territoris suporten és la més grossa de tot l’Estat, per tant si fóssim Repúbliques independents tindríem uns
ingressos molt superiors.
Segon: Pensions. Els
salaris són superiors en aquests territoris respecte als de l’Espanya
constitucional, per tant hi hauria molts més ingressos en la recaptació de
cotitzacions per a la Seguretat Social respectiva.
El mecanisme pervers de la recaptació d'impostos a l'Estat espanyol consisteix a que l'Estat a través de l'ATE recapta practicament tots els impostos i els deixa anar en comptagotes a les Comunitats Autònomes.
També els diners de les cotitzacions de la Seguretat Social són recaptats perversament i automàticament per la Caja Única de la SS i d'aquí en surten els fons per a les pensions. Si en el moment de pagar cada mes no hi ha diners a la Caja es demana que la Tresoreria Nacional transfereixi diners a la Caja Única de la SS. Si la Tresoreria Nocional no té fons ha d'emetre Deute Públic i transferir els fons a la Caja Única de la SS.
El Deute Públic és comprat pels bancs i es va inflant el Deute pendent. Segons les condicions de l'emissió aquests diners s'han de tornar en un plaç preestablert i a més periòdicament s'han de pagar els interessos del préstec.
En aquests moments el Deute Públic pendent del Reino de España és d'1B€ (un milió de milions d'€) segons el Banc d'Espanya (1,3B€ segons informacions públiques catalanes). Aquestes xifres justifiquen el que el professor Niño-Becerra explica sobre la impossibilitat de pagar pensions...
Pel que fa a Catalunya el Dèficit Fiscal és d’uns 16.000M€.
Com que la recaptació d’impostos és d’uns 36.000M€, només queden uns 20.000M€
per al finançament del país, que es reparteixen en uns 10.000M€ per Sanitat, uns
5.000M€ en Educació, uns 2.000M€ en Benestar Social i uns 3.000M€ més en Interior,
Justícia, Territori i Sostenibilitat, etc.
Si Catalunya fos una República independent hi hauria
disponibilitat dels 16.000M€ que ara ens reté l’Agència Tributària
espanyola (ATE) i es podrien incrementar totes les partides esmentades i encara
quedarien 6.000M€ de Superàvit!
Aquesta és la situació de la recaptació per l’Agència Tributària
espanyola i la transferència dels impostos de Catalunya:
Impostos (en €)
|
Valor
|
ATE
|
ATC
|
IRPF
|
16.000
|
8.000
|
8.000
|
IVA
|
10.000
|
5.000
|
5.000
|
Impost de societats
|
4.000
|
4.000
|
|
Impostos especials (combustibles)
|
6.000
|
2.520
|
3.480
|
TOTAL
|
36.000
|
19.520
|
16.480
|
En aquest enllaços es pot trobar la justificació a aquestes xifres:
Emili Valdero. Economista
a l’Avui:
Complements:
Vegem ara l’article del Santiago Niño-Becerra:
OPINIÓ
El que es diu de les pensions
Perquè se'n facin una idea, suposa passar
d'un índex de 100 el 2018 a un de 358 el 2050. Va molt més enllà d'una
simple exageració. Perquè
ho puguin comparar: són els creixements que van obtenir Qatar i els
Emirats Àrabs Units en els anys setanta, vuitanta i noranta, quan van
passar de ser simples deserts a exportar gas i petroli a dojo.
És totalment impossible que l'actual sistema de pensions
pugui garantir les pensions amb els imports que actualment s'estan pagant i amb
aquest 0,25% d'augment anual o sense. Ho és perquè amb els ingressos que la Seguretat Social tindrà no es
poden pagar les pensions que correspondrien segons el que s'ha cotitzat. No-Es-Podran-Pagar!!! En termes regionals, però, la situació
en certes regions és molt menys dolenta que en altres.
Penso que tot el que
actualment s'està fent és anar llançant informació perquè els actuals
pensionistes, i els futurs, es vagin fent a la idea que:
1)
ni
seguiran percebent les quantitats que perceben els pensionistes d'ara
2)
ni els pensionistes dels propers anys
percebran allò que els hi correspondria segons el que han estat cotitzant.
El que els polítics no han fet mai és explicar a la població que
els supòsits que es van fer quan l'actual sistema de pensions es va posar en
marxa ja no es donen ni tornaran a donar-se mai
No hi ha misteri. Les pensions es paguen
amb la caixa (única) de la Seguretat Social, caixa que es
nodreix de les cotitzacions. El que passa és que aquests ingressos per
cotitzacions no són suficients per pagar avui els imports de les pensions
partint del que s'ha cotitzat. Menys encara ho seran demà,
quan més pensionistes reclamin la seva pensió durant, segons es diu, més
anys, ja que els ingressos de la Seguretat
Social en proporció cauran, perquè els imports dels salaris
mitjans i la precarietat laboral seran insuficients per nodrir el sistema. S'ha
d'afegir a tot això l'esgotament de la caixa de reserva i la
impossibilitat que la Seguretat Social continuï finançant-se amb préstecs.
Què es pot esperar,
doncs? Penso que, per una banda, la reformulació del sistema de càlcul per
reduir els imports finals de les pensions noves; i per una altra,
una retallada en els imports de les pensions actuals per
equiparar-los als de les noves. En definitiva: adequar els imports de les
pensions als fons disponibles en cada moment —En-Cada-Moment—, per la qual cosa
s'esperen retallades progressives, tant a les noves pensions com a
les actuals. Fins i tot, penso, es reduiran les pensions en funció dels
estalvis dels futurs pensionistes. Penso que aquesta és la lectura que s'ha de donar a la
insistència que els actuals cotitzadors contractin plans de pensions: alliberar la Seguretat Social de futurs compromisos.
·
els
pensionistes abandonen abans aquest món,
·
es
produeix una retallada de les pensions,
·
els qui
treballen ho continuen fent fins poc abans de la seva mort.
Injust? Inadmissible? El
que els polítics, de cap color, no han fet mai és explicar a la població, als
seus votants, que els supòsits que es van fer quan l'actual sistema de
pensions es va posar en marxa ja no es donen ni tornaran a donar-se
mai.
Ja no hi
ha plena ocupació laboral; ni la demanda de treball va en augment; ni els
salaris no són creixents ni estan lligats a la inflació; ni l'esperança de vida
és de com a màxim deu anys després de la jubilació —ara en són bastants
més—; ni abans existien prejubilacions, ni jubilacions parcials. És a dir, quan el sistema es va posar en marxa, era
perfectament sostenible, però ja no ho és, NO-HO-ÉS.
Així que, o els pensionistes abandonen abans
aquest món, o es produeix una retallada de l'import de les pensions,
o els qui treballen ho continuen fent fins poc abans de la seva mort.
Per això es diuen cada
vegada més coses en cada vegada més llocs: perquè, almenys, a la
ciutadania el problema de les
pensions li soni cada cop més. Perquè no sorprengui l'augment de la taxa
de pobresa que experimentaran els pensionistes. Perquè les famílies que necessiten la pensió o
les pensions d'un o diversos avis es facin a la idea del que arribarà. Perquè quan
s'implanti, ja no es vegi amb reticència això de la renda bàsica.
El model de protecció social està de retirada. Per
això es comenta cada vegada més.
Santiago
Niño-Becerra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada