06/03/2018. Ruta Pompeu Fabra. Badalona. Compilat per Joan A. Forès. El nou portal Pompeu Fabra, presentat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), conté la versió digital de les seves Obres completes, excepte les lexicogràfiques, a més d’informació sobre la biografia i els seus lingüístics fabrians. 1939. La seva casa fou saquejada, els seus llibres i mobles cremats al mig del carrer i, segons que explica Carola Fabra a la biografia del seu pare, els objectes de valor i obres d'art que hi havia a casa del Mestre desaparegueren per sempre més. El mateix 1939 i en el mateix context, la mateixa mena de vàndals franquistes varen també saquejar el domicili del Doctor Josep Trueta, també exiliat, i varen cremar o robar tots els llibres de la casa. Eren vàndals dirigits adequadament pels generals i sicaris de les forces d’ocupació. Cal recordar que tots els territoris republicans espanyols foren conquerits pels exèrcits rebels franquistes, però el territori català fou conquerit, ocupat i saquejat durant desenes d’anys. Por justo derecho de conquista.

Benvolguts,

En el Vilaweb d’avui hi ha un preciós document de titol El nou portal Pompeu Fabra. El comentem en un apunt apart. Ara comentem part dels apartats inclosos en el títol Ruta Pompeu Fabra Badalona

Ruta Pompeu Fabra Badalona

El nou portal Pompeu Fabra, presentat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), conté la versió digital de les seves Obres completes, excepte les lexicogràfiques, a més d’informació sobre la biografia i els seus lingüístics fabrians.

Vegem apunts diversos dins de l’enllaç La figura de Pompeu Fabra:

També podem veure informació complementària a Pompeu Fabra i Poch - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Tasts variats de l’article del Vilaweb:

·         L’inici de l’exili

L'Estiu del 39, com tots els estius, la família Fabra es desplaçà a Sant Feliu de Codines, per a passar l'estiu, i ja no pogué tornar a casa seva, sense bens hagueren de marxar cap a l'exili de la població del Vallès Oriental. Com explica Josep Miracle a la seva biografia de Fabra: "Mentre i tant, i en els primers passos d'aquest viacrucis, els nous infeliços aprofitadors de circumstàncies que hi havia a Badalona, despenjaven balcó avall del darrer domicili badaloní del Mestre els seus llibres i els seus mobles i en feien la gran i joiosa foguera.". Efectivament, la seva casa fou saquejada, els seus llibres i mobles cremats al mig del carrer i, segons que explica Carola Fabra a la biografia del seu pare, els objectes de valor i obres d'art que hi havia a casa del Mestre desaparegueren per sempre més. Actualment, una placa commemorativa posada per l'Ajuntament de Badalona l'any 2010 recorda el que fou el darrer domicili de Pompeu Fabra a Badalona.

Com a comentari podem explicar que el mateix 1939 i en el mateix context, la mateixa mena de vàndals franquistes varen també saquejar el domicili del Doctor Josep Trueta,  també exiliat a Londres, i varen cremar o robar tots els llibres de la casa. Segurament eren vàndals dirigits adequadament pels generals i manaies de les forces d’ocupació. Cal recordar que tots els territoris republicans espanyols foren conquerits pels exèrcits rebels franquistes, però el territori català fou conquerit,  ocupat i saquejat durant desenes d’anys.

·         VII Valentí Soler. Oratori en memòria dels desheretats. "Cant VIIè" dins Valentí Soler. Oratori en memòria dels desheretats. Badalona: Pont del Petroli. Poesia, 2005 .

Hi ha tot de portes esbotzades, tot de calaixos escampats.
Aquest funest cap de gener, mare,
ho han escorcollat tot, fins la casa del Mestre.
Sí, ahir, al carrer de la Mercè, van calar foc als seus mobles
i diu que, damunt del fang, encara hi ha llibres esberlats.

Ens assalten tots els racons de l’ànima i del cos, mare,
la delació va ratant cal·ligrafies íntimes
i les esventra damunt els magatzems de l’odi.
Ens tallen la llengua, mare,
ens roben la veu,
ens confisquen la paraula
en saques precintades amb el fel d’una obstinació casernària
que vagons diligents menen vers els budells de la dictadura
per la inclement plana mesetària.
I eficients funcionaris allargassen llistats amb els noms dels de casa, mare,
amb els noms dels qui aviat veuran la darrera albada amb el darrer terror.

Anys a venir, potser el vell botxí, mudat en gavià,
encara menjarà en silenci
i xiularà displicent mentre segueix fent la feina,
malgrat que les portes esbotzades i els calaixos escampats
no parin de clamar la raó dels espoliats.
Però nosaltres, mare, encara sabrem que la dignitat
és molt més que una paraula
damunt els carrerons enfangats de la història.”

·         Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna."El meu poble i jo", dins Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna. Barcelona: Proa, 1973 . El poema "El meu poble i jo" va ser escrit per Salvador Espriu per a l'homenatge que es va organitzar a Badalona amb motiu del centenari del naixement del mestre (1968), i que es va fer el 24 de març al Teatre Zorrilla, amb la participació de nombrosos intel·lectuals i escriptors (Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Manuel Sacristan, Joaquim Molas) i una assistència massiva de públic que omplia el teatre de gom a gom.

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

"El meu poble i jo"

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.”

·         "El misteri de les llengües". "El misteri de les llengües" dins Josep Miracle. Pompeu Fabra. Andorra: Aymà, 1968, p. 103.

És aquesta anécdota la que m’ha fiblat més perquè aquest sentiment tots els catalans educats en el franquisme l’hem tingut i en algun moment de la nostra vida primerenca hem utilitzat el mateix raonament que el Mestre Fabra.

Un d’aquells estius i molt possiblement per raó d’un d’aquells capritxos puerils que de vegades tenen els avis, al vell Josep Fabra se li va ocórrer que, dins la carta que ell escrivia als fills, el seu noi, Pompeu, podia omplir un full amb quatre fineses per als nebots. I això és el que es disposà a fer Pompeu Fabra: va agafar un full de paper, i seguint l’impuls natural en els pobles bilingües i despersonalitzats, va començar la carta: Queridos sobrinos. I es va quedar tot parat davant d’aquell encapçalament. Sobrinos? Per què sobrinos, si eren els seus nebots? Alguna cosa es desvetllà i rebel·là dintre meu (explicava anys després el Mestre). Trobava artificials les meves paraules. No podia vessar en elles el meu afecte. I sense pensar-s’hi més, esquinçà el full, n’agafà un altre, i recomençà la carta en català, ell que mai no hi havia escrit ni pensat que s’hi podia escriure.”

·         Els últims anys. El testament del Mestre Fabra

Després de la guerra de 1936-1939 Pompeu Fabra es va haver d'exiliar a França. Va entrar a l'estat francès pel coll del Pertús, després d'haver fet nit al Mas Perxés, als afores del terme d'Agullana, a l'Alt Empordà. A França va viure en primer lloc a Illa, municipi nord-català de la comarca del Rosselló, i posteriorment a París, a Montpeller i a Perpinyà. Els últims anys de la seva vida els va passar a Prada, al Conflent, on va morir el dia de Nadal de 1948. És enterrat al cementiri d'aquesta mateixa localitat, igual que la seva filla Teresa. A Prada també van viure altres exiliats cèlebres com Pau Casals, Josep Maria de Sagarra, Joan Alavedra i Francesc Pujols, entre d'altres.

Cal subratllar que, tot i les condicions adverses en què Pompeu Fabra va haver de viure durant els darrers anys de la seva vida, abans de morir va deixar gairebé enllestida una nova gramàtica de la llengua catalana, que va publicar l'any 1956 el seu company Joan Coromines. D'altra banda, l'any 1945 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

L'any 1947, quan tenia 79 anys i de fet li quedava poc temps de vida, Pompeu Fabra va voler fer testament. I per tal de poder fer-lo en català va desplaçar-se fins a Sant Julià de Lòria, a Andorra, on després d'un llarg i feixuc viatge va poder dictar testament en català. El Mestre ens donava així una darrera lliçó d'enteresa, de coherència i de fidelitat a la llengua i a la nació catalanes.

Vilaweb

Joan A. Forès
Reflexions