Benvolguts,
L'Editorial del José Antich no és una filípica ni una catilinària, però Déu-n'hi -dó. Es dol i al mateix temps ataca el capteniment del PSC (PSC-PSOE-PSOE-PSOE) amb el 155 i els enemics de Catalunya!
Vergonya
cavallers, vergonya!
Vegem l’Editorial:
EDITORIAL
Les trampes i els tramposos
José Antich
Barcelona. Dimecres, 28 de març de 2018
·
fins a quin punt les paraules són de vegades
buides per més grandiloqüents que sonin
·
i el camí en direcció contrària que han
fet els socialistes en els últims anys fugint del seu passat catalanista.
Només
així es pot entendre l'oposició contundent de qui manca en aquests moments de
credibilitat després d'haver ajudat en grau de cooperador necessari en alguns
casos i d'autor intel·lectual en altres a la suspensió de l'autonomia amb
l'aplicació de l'article 155, la detenció del Govern i l'empresonament dels líders
sobiranistes.
La imatge del grup socialista al Parlament,
impassible a l'homenatge que es va tributar recentment a la Cambra als
familiars dels alts càrrecs detinguts, va ser més que cridanera.
Que participés de l'escena el diputat democristià Ramon Espadaler, que va compartir governs sobiranistes i grup parlamentari amb alguns dels empresonats evidencia la profunditat de la ferida que s'ha produït.
Que participés de l'escena el diputat democristià Ramon Espadaler, que va compartir governs sobiranistes i grup parlamentari amb alguns dels empresonats evidencia la profunditat de la ferida que s'ha produït.
En aquest context, la prèdica socialista
difícilment pot ser creïble i pot anar més enllà de ser percebuda com una
cortina de fum per provar d'expiar el seu comportament. No estem parlant d'una actitud o
una posició al debat sobre la independència de Catalunya sinó sobre quin és
l'actitud política i personal davant de l'empresonament injust del Govern i
el fals relat de la violència als voltants del passat 1 d'octubre que
ha estat la palanca per a les interlocutòries del jutge Llarena.
Demanar diàleg després d'haver contribuït a empresonar els teus adversaris és tant com pensar que la societat és tan permeable a tot que pot digerir les mentides una a una sense adonar-se'n.
Demanar diàleg després d'haver contribuït a empresonar els teus adversaris és tant com pensar que la societat és tan permeable a tot que pot digerir les mentides una a una sense adonar-se'n.
José Antich
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada