Benvolguts,
Per entendre aquest apunt cal recordar l’apunt del dia 6 de
febrer de títol Lawfare
(i molts d’altres al darrere) que expliquen el contuberni de la Justícia espanyola del
PPSOECs i el Ministeri de l’Interior espanyol.
Segueix la Presentació del Lawfare, que significa Guerra Judicial, de la mateixa manera que hi ha Guerra química, Guerra bacteriològica, Guerra psicològica, etc.:
06/02/2018. Lawfare. Josep Casulleras Nualart. Així desplega Espanya
una estratègia clara de ‘lawfare’ contra Catalunya. La repressió de l’estat
espanyol contra l’independentisme a Catalunya té la forma i el propòsit d’allò
que s’anomena lawfare, és a dir, ‘guerra judicial’, un
concepte d’origen nord-americà que es refereix a l’ús de la llei com a arma
política. És una forma de guerra desigual,
perquè qui la promou és qui té el control de la llei, per més que això vulgui
dir forçar-la, tergiversar-la o àdhuc incomplir-la. ‘Qui ha fet que avui
ERC i JxCat no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el PP’,
es vantava la vice-presidenta espanyola, Soraya SS. Una operació d’estat amb un mateix
propòsit: la inhabilitació de l’adversari polític, la persecució judicial de
l’enemic, i la justificació –mitjançant les lleis– de la vulneració de drets
fonamentals. ‘La llei estava per
damunt de la convivència ciutadana’, va dir el cap del dispositiu policíac de
l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Un cas evident de lawfare, de guerra judicial.
A partir d’aquesta explicació del Lawfare, podem comprovar com la Justícia espanyola està completament
subordinada al Gobierno.
I ara vegem l’article
de Salvador Cot:
Amenaçar des d'un tanc no és odi, és
'enginy popular'
"Això és la
justícia espanyola. I així s'anirà deslegitimant, cas per cas, en la
immensa majoria de les denúncies que s'aniran presentant pels abusos
autoritaris i arbitrarietats jurídiques que han patit milers de ciutadans
d'aquest país"
per Salvador Cot 04/03/2018
Un imbècil dalt d'un
tanc en marxa amenaça Carles Puigdemont i Pablo Iglesias amb "solucionar
els problemes d'Espanya" mentre ensenya el canó del blindat. "Li farem una sorpresa a Puigdemont
a Brussel·les. Setanta tones de pur amor i pura democràcia. Coletas, el següent ets tu, cabró".
El protagonista és un ultra que té una parafarmàcia a Saragossa i amics a l'Exèrcit.
Doncs bé, la justícia espanyola assegura que aquest video és una
mostra d'"enginy popular amb que la gent
del carrer pren aire davant l'asfíxia que produeix un teatre de l'absurd pels
que haurien de ser ciutadans exemplars i lleials amb la font de la seva
autoritat". Entenent que aquesta font d'autoritat són els poders
de Madrid, no pas els ciutadans que han
votat una majoria independentista. El
jutge, a més, culpa directament la víctima de les amenaces rebudes, que
assegura que són una "burla en un context prèviament creat per la
persona destinatària del sarcasme".
Això és la justícia espanyola. I així s'anirà
deslegitimant, cas per cas, en la immensa majoria de les denúncies que s'aniran
presentant pels abusos autoritaris i arbitrarietats jurídiques que han patit
milers de ciutadans d'aquest país pel simple fet de voler
votar o de denunciar la violència de l'Estat.
De moment, l'advocat
de Carles Puigdemont ha anunciat la presentació de setanta denúncies semblants a la del tanc, però n'hi haurà moltes
més. Forma part de la forta reacció
jurídica que es dirigirà des de Brussel·les, tant a l'interior de l'Estat
espanyol com a nivell internacional.
És en aquest àmbit on es poden obtenir victòries
tangibles de l'independentisme, a més d'una internacionalització efectiva del
conflicte.
La
República començarà a existir a partir del moment què la seva
actuació tingui efectes.
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada