Benvolguts,
En Jofre Llombart
sempre produeix serenor. És un home en qui pots confiar. En aquest article el
títol ja ajuda: Me'ls crec, deixem-los fer.
Ens ensenya a no dubtar oimés en aquestes
circumstàncies que han de ser d’eufòria compulsiva. Ens ensenya a no fer córrer
rumors o mitges mentides. Ens presenta veritats que t’has de creure
obligatòriament:
I la CUP? Realment algú amb dos dits
de front pot dubtar d'una formació que porta l'estelada a l'anagrama de la
formació i que s'ha enfrontat a l'Estat en tots els àmbits possibles...
Acaba amb un exhaustiu recordatori
dels principals entrebancs i solucions amb què s'ha trobat el procés. I remata amb una frase punyent: Perquè no és que
estigui en joc el procés, hi ha una cosa
molt més profunda: que mai més ens els tornem a creure.
I jo afegeixo un concepte més punyent encara: Que és Catalunya que està en joc!
I jo afegeixo un concepte més punyent encara: Que és Catalunya que està en joc!
Llegim-lo:
Me'ls crec, deixem-los fer
"Què serà? No ho
sé. Que hi serà, n'estic segur. Perquè no és que estigui en joc el procés, hi
ha una cosa molt més profunda: que mai més ens els tornem a creure"
per Jofre Llombart
2 d' Octubre 2015
Per primera vegada
en tot el procés, totes les formacions polítiques que l'han de culminar estan
lliures de suspicàcies sobre si realment volen assolir la independència.Si alguna cosa s'ha aconseguit en aquests
últims tres anys és que avui, a l'inici de la fase definitiva, totes les
organitzacions (m'estalviaré en tot l'article la paraula partits) que la volen
portar fins al final resulten creïbles a ulls de totes les parts implicades, es
sigui o no es sigui independentista. Dubtar de les sinceres intencions de Junts pel Sí o de la CUP està només a l'abast dels eterns
incrèduls i dels descreguts de sempre. Sí, són aquells que no es
creurien a Mas ni que el veiessin emmanillats camí de Soto del Real o els que
aquests dies acusen a la CUP de fer el joc a Madrid, o els que veuen en Súmate un aplec d'agents del CNI disposats a enfonsar-ho tot des del
Baix Llobregat.
És pervers fer córrer que Junts pel Sí es conformaria amb el pacte fiscal. És pervers fer córrer que la CUP està al servei d'El Mundo. El conglomerat de Junts pel Sí i el conglomerat de la CUP (que n'hi ha) són dos blocs que busquen el mateix objectiu nacional i dubtar de qualsevol dels dos resulta injust, irreal però sobretot improductiu i contraproduent. Les suspicàcies del passat eren tan legítimes com legítima era la prudència que les generaven: és a dir, mentre CDC anés amb UDC era normal que existís una ombra. CDC va partir peres amb Unió perquè, també legítimament, els democristians no volien fer una aposta irreversible en cap direcció. I davant d'aquest desacord en com de radical havia de ser el canvi de xip -precisament per treure's aquesta motxilla d'interrogants- CDC es va desprendre de Duran i Lleida, cosa que, per cert, els nyigui-nyigui de sempre van dir que mai passaria.
Els dubtes també eren legítims en un altre àmbit. Després de dos tripartits amb un Mas vencedor a les urnes, era normal que CDC sospités de les intencions d'ERC. M'imagino que, ara que tots plegats han diluït les sigles per fer Junts pel Sí, ningú és capaç de pensar que Junqueras apunyalarà Mas per muntar un govern amb la CUP, Catalunya Sí que es Pot i els escindits del PSC. I la CUP? Realment algú amb dos dits de front pot dubtar d'una formació que porta l'estelada a l'anagrama de la formació i que s'ha enfrontat a l'Estat en tots els àmbits possibles, des de la comissaria fins al Parlament, des de les urnes fins als desallotjaments.
Per si algú encara té dubtes afegeixo, a mode d'esquema, un recordatori dels principals entrebancs i solucions amb què s'ha trobat el procés.
- CiU i ERC mai pactaran > Acord de govern, 20 de desembre 2012.
- Els partits pro-dret a decidir no es posaran d'acord per la declaració del Parlament > Votació al Parlament 85 diputats a favor, 41 en contra, 23 de gener 2013.
- Els partits no es posaran d'acord per fer una consulta > CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP acorden el 9-N. S'inventen una pregunta desplegable per incloure Unió i IC-EUiA. 12 de desembre de 2013.
- Mas no signarà la convocatòria > Mas signa la convocatòria el 27 de setembre del 2014.
- El govern espanyol i el TC tomben la consulta, ara Mas es farà enrere. > Els partits que van pactar el 9-N pacten un procés participatiu, 13 d'octubre del 2014.
- Ui, ningú participarà en això del 9-N > Des de Joan Herrera a Josep Antoni Duran i Lleida van a votar el 9-N. Amb ells, tots els líders independentistes i, el més important, 2,3 milions de catalans. És també el dia en què Artur Mas i David Fernández s'abracen. - Conferència de Mas del 25 de novembre del 2014 > Mas vol fer una OPA a ERC > això farà descarrilar el procés!
- Conferència de Junqueras el 2 de desembre del 2014 > ERC vol guanyar les eleccions no la independència > això farà descarrilar el procés - El procés està aturat, Mas no convocarà les eleccions > Mas, Junqueras i l'ANC, Òmnium i l'AMI arriben a un acord per fer el 27-S, 14 de gener del 2015 - CDC no s'atrevirà a trencar amb UDC > CDC i UDC es separen, 14 de juny del 2015.
- Segur que no hi ha llista unitària > Mas i Junqueras acorden Junts pel Sí i cedeixen el cap de llista a Raul Romeva, 7 de juliol del 2015 - Mas es farà enrera i no hi haurà 27-S > Mas signa el decret de convocatòria electoral, 3 d'agost del 2015.
- Si el 27-S participa molta gent, els independentistes no sumaran majoria> 77% de participació, 62 diputats de Junts pel Sí, 10 de la CUP. Per primera vegada a la història, un parlament amb majoria absoluta, 72 sobre 135 de diputats independentistes.
És per això que ara, com ha passat en cada pantalla del procés, s'arribarà a un acord, i aquest no passarà per l'agenollament de cap dels actors implicats. Què serà? No ho sé. Que hi serà, n'estic segur. Perquè no és que estigui en joc el procés, hi ha una cosa molt més profunda: que mai més ens els tornem a creure.
És pervers fer córrer que Junts pel Sí es conformaria amb el pacte fiscal. És pervers fer córrer que la CUP està al servei d'El Mundo. El conglomerat de Junts pel Sí i el conglomerat de la CUP (que n'hi ha) són dos blocs que busquen el mateix objectiu nacional i dubtar de qualsevol dels dos resulta injust, irreal però sobretot improductiu i contraproduent. Les suspicàcies del passat eren tan legítimes com legítima era la prudència que les generaven: és a dir, mentre CDC anés amb UDC era normal que existís una ombra. CDC va partir peres amb Unió perquè, també legítimament, els democristians no volien fer una aposta irreversible en cap direcció. I davant d'aquest desacord en com de radical havia de ser el canvi de xip -precisament per treure's aquesta motxilla d'interrogants- CDC es va desprendre de Duran i Lleida, cosa que, per cert, els nyigui-nyigui de sempre van dir que mai passaria.
Els dubtes també eren legítims en un altre àmbit. Després de dos tripartits amb un Mas vencedor a les urnes, era normal que CDC sospités de les intencions d'ERC. M'imagino que, ara que tots plegats han diluït les sigles per fer Junts pel Sí, ningú és capaç de pensar que Junqueras apunyalarà Mas per muntar un govern amb la CUP, Catalunya Sí que es Pot i els escindits del PSC. I la CUP? Realment algú amb dos dits de front pot dubtar d'una formació que porta l'estelada a l'anagrama de la formació i que s'ha enfrontat a l'Estat en tots els àmbits possibles, des de la comissaria fins al Parlament, des de les urnes fins als desallotjaments.
Per si algú encara té dubtes afegeixo, a mode d'esquema, un recordatori dels principals entrebancs i solucions amb què s'ha trobat el procés.
- CiU i ERC mai pactaran > Acord de govern, 20 de desembre 2012.
- Els partits pro-dret a decidir no es posaran d'acord per la declaració del Parlament > Votació al Parlament 85 diputats a favor, 41 en contra, 23 de gener 2013.
- Els partits no es posaran d'acord per fer una consulta > CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP acorden el 9-N. S'inventen una pregunta desplegable per incloure Unió i IC-EUiA. 12 de desembre de 2013.
- Mas no signarà la convocatòria > Mas signa la convocatòria el 27 de setembre del 2014.
- El govern espanyol i el TC tomben la consulta, ara Mas es farà enrere. > Els partits que van pactar el 9-N pacten un procés participatiu, 13 d'octubre del 2014.
- Ui, ningú participarà en això del 9-N > Des de Joan Herrera a Josep Antoni Duran i Lleida van a votar el 9-N. Amb ells, tots els líders independentistes i, el més important, 2,3 milions de catalans. És també el dia en què Artur Mas i David Fernández s'abracen. - Conferència de Mas del 25 de novembre del 2014 > Mas vol fer una OPA a ERC > això farà descarrilar el procés!
- Conferència de Junqueras el 2 de desembre del 2014 > ERC vol guanyar les eleccions no la independència > això farà descarrilar el procés - El procés està aturat, Mas no convocarà les eleccions > Mas, Junqueras i l'ANC, Òmnium i l'AMI arriben a un acord per fer el 27-S, 14 de gener del 2015 - CDC no s'atrevirà a trencar amb UDC > CDC i UDC es separen, 14 de juny del 2015.
- Segur que no hi ha llista unitària > Mas i Junqueras acorden Junts pel Sí i cedeixen el cap de llista a Raul Romeva, 7 de juliol del 2015 - Mas es farà enrera i no hi haurà 27-S > Mas signa el decret de convocatòria electoral, 3 d'agost del 2015.
- Si el 27-S participa molta gent, els independentistes no sumaran majoria> 77% de participació, 62 diputats de Junts pel Sí, 10 de la CUP. Per primera vegada a la història, un parlament amb majoria absoluta, 72 sobre 135 de diputats independentistes.
És per això que ara, com ha passat en cada pantalla del procés, s'arribarà a un acord, i aquest no passarà per l'agenollament de cap dels actors implicats. Què serà? No ho sé. Que hi serà, n'estic segur. Perquè no és que estigui en joc el procés, hi ha una cosa molt més profunda: que mai més ens els tornem a creure.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada