Benvolguts,
Us faig regal d’una
reflexió molt correcta del company Lluís del Grup d’Opinió GOAL. El tema és l’immens article d’en Josep Gifreu de títol
La televisió del bar.
De la Viqui:
Josep Gifreu i Pinsach (Palol
de Revardit, el Pla
de l'Estany, 1944)
és periodista, comunicòleg i professor de
laUniversitat Pompeu Fabra. És catedràtic de teoria de la comunicació, professor emèrit a la Universitat Pompeu Fabra i
investigador i assessor en polítiques de comunicació i cultura.[1] És
membre numerari de la Secció Filològica de l'[Institut d'Estudis Catalans]] des
de 1993.[2] Col·laborador
habitual d'El Punt Avui i del setmanari El Temps.[1]
Magnífic article. Fa molts anys que
coincideixo amb els articles d'aquest senyor. És
un gran coneixedor dels mitjans audiovisuals. És l'únic intel·lectual que estudia
el comportament de la gent a partir dels mitjans de comunicació.
Si algun dia volem ser independents, ja podem començar ara mateix a treballar per unes televisions independents, en comptes de perdre el temps discutint: sistema Sí o sistema No; Mas president o No.
Quina visió d'estat més curta que tenim. Tenim visió colonial i alguns ja els va bé jugar a la contra, i així no han de passar mai comptes al país. Què fàcil que és criticar i què difícil que és construir.
El país se'n va a la merda. Solvay (més de mil treballadors) i altres empreses europees marxaran ja que l'estat espanyol els mata a multes i impostos. Aquesta és l'última tàctica del govern espanyol i els sindicats criticant l'empresa, quan és el govern de Madrid que els fa la vida insostenible. Mira que s'ha de ser tonto!
Si algun dia volem ser independents, ja podem començar ara mateix a treballar per unes televisions independents, en comptes de perdre el temps discutint: sistema Sí o sistema No; Mas president o No.
Quina visió d'estat més curta que tenim. Tenim visió colonial i alguns ja els va bé jugar a la contra, i així no han de passar mai comptes al país. Què fàcil que és criticar i què difícil que és construir.
El país se'n va a la merda. Solvay (més de mil treballadors) i altres empreses europees marxaran ja que l'estat espanyol els mata a multes i impostos. Aquesta és l'última tàctica del govern espanyol i els sindicats criticant l'empresa, quan és el govern de Madrid que els fa la vida insostenible. Mira que s'ha de ser tonto!
Lluís
La frase final de l’estudi
és demolidora: Si tens a disposició una armada televisiva com
l'espanyola permanentment instal·lada a Catalunya, per què necessites
informes del CNI o de la UDEF o fins i tot partits majoritaris? Ho saben: els 600.000
seguidors del TN de TV3, tot i mantenir un
meritori lideratge, no seran pas suficients per
assegurar més d'un 50% en un referèndum d'autodeterminació...
Vegem l’estudi:
15 octubre 2015 2.00 h
La televisió del bar
Josep Gifreu
Algú pensava
seriosament que, amb l'actual hegemonia de la televisió espanyola a Catalunya, el plebiscit del 27-S podia donar una majoria còmoda al sí? Impossible. Alguns analistes diuen
que l'etapa de la influència de la televisió convencional s'ha acabat. Que les
xarxes socials creen noves influències i noves majories. Però la realitat és tossuda i la petita
pantalla, intrusiva, fins al punt de colonitzar les autopistes d'Internet sense
abandonar els pòdiums adquirits a les llars o als bars.
En les meves exploracions pels bars de Barcelona, per exemple,
gairebé mai trobo TV3 i sempre una cadena espanyola
La TV del bar és tot un símptoma. Sempre que
entro a un bar busco la petita pantalla per veure quin canal sintonitzen i
situar el GPS polític dels amos, dels
clients i del barri. Si poguéssim
fer una foto dels bars de Catalunya amb la TV
que sintonitzen durant la major part del dia, tindríem una radiografia molt aproximada de
la “connexió” i de la “desconnexió”. I
és que la connexió (i la desconnexió) comença per la TV del bar. I em temo que la “connexió” guanya per golejada.
En les meves exploracions pels bars de Barcelona, per exemple, gairebé mai
trobo TV3 i sempre una cadena espanyola. He
arribat a la conclusió que, per defecte, els bars de moltes zones tendeixen a
sintonitzar una tele espanyola, simplement, perquè parla en espanyol. L'amo del bar no
vol problemes.
Però, el bar no és un
local privat ni innocent. És un espai públic.
És una
instància que prescriu normes de conducta. Que decideix sobre
qüestions tan sagrades com menjar i beure, com jugar a màquines, com
retransmetre partits d'interès general. I que estableix quin o quins canals de TV hauran de veure els
parroquians.
Sostinc també una
altra hipòtesi: el
bar fa de baròmetre televisiu. Registra
l'evolució del “mercat
televisiu” espanyol, és a dir, de l'ocupació progressiva de l'atenció especular i
espectacular del televident per part de les televisions espanyoles. Les dades confirmen el gran desequilibri estructural –i estructurant, diria Bourdieu– a favor de la penetració expansiva del
conglomerat de canals espanyols, des
del llunyà monopoli de TVE, passant
per la TDT i fins als “paquets TV” oferts a baix preu per les telefòniques. Als 26
canals estatals en obert (contra 8 de catalans) cal sumar ara tots els de pagament.
Avui, la penetració de
la televisió a Catalunya (segons EGM)
és així. Consum
de TV estatal, 72,4%; de TV d'àmbit
català, 31,0%; de TV en català, 31,1%; en espanyol,
88,5%. L'audiència dels canals per grup TV (segons Kantar):
grups
catalans: CCMA, 16,5%, i grup Godó,
3,0%;
grups
espanyols: Mediaset, 27,6%; Atresmedia, 23,2%; RTVE, 12,9%; altres, 6,6%. Algú dubta que a Catalunya la TV del bar i
la de casa i la dels mòbils no sigui intervinguda? No cal que la JEC
intervingui sobre TV3, basta que funcioni el sistema.
Resulta profundament cínic ignorar aquesta
pressió brutal de les TV espanyoles, exercida gràcies a una regulació
fèrriament proteccionista de la unitat i supremacia, no sols del mercat
televisiu i de la llengua espanyola, sinó també del discurs unionista.
Els estudis d'opinió (CEO,
CIS) vinculen la formació del vot amb el seguiment de determinats mitjans i la
llengua.
Si tens a disposició una armada televisiva
com l'espanyola permanentment instal·lada a Catalunya, per què necessites
informes del CNI o de la UDEF o fins i tot partits majoritaris? Ho saben:
Els 600.000 seguidors del
TN de TV3, tot i mantenir un meritori lideratge, no
seran pas suficients per assegurar més d'un 50% en un referèndum d'autodeterminació...
Josep Gifreu
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada