Benvolguts,
El dijous 15 el Vilaweb
va publicar aquest aclaridor article d’en Pere Cardús que aquest dissabte ha
tornat a publicar el PuntAvui.
Presenta quatre
sortides a l’atzucac indepe on ens hem ficat. Quatre sortides molt pensades, totes
factibles, totes win-win que diuen ara...
Quin és l’atzucac:
·
Els sectors més moderats de JxSí, poden
considerar que poden espantar sectors de població que han donat suport a la
independència però que no són incondicionals...
·
La CUP prioritza ser coherent amb les
seves propostes electorals i considera
que un sector de l’esquerra rupturista que ha votat independència no seguirà si no compleixen.
Algun aclariment:
Sortida 3. Mas renuncia
a la presidència. La CUP aconsegueix imposar un president...
Crec
que aquí hi ha un malentès: La CUP el que imposa és que el president no sigui
en Mas, no que imposi ningú!
Jo no preconitzo una
sortida o una altra, ara bé la quarta ens mostra
el camí de les possibles patums que tenim en cartera per a totes les sortides,
des de Junqueras a Marina Geli, passant per Neus Munté, Elisenda Paluzie, Antoni Castellà, Germà
Bel, David Fernàndez, etc, sigui amb aquesta sortida o amb
una altra...
Insisteixo, govern Win-win!
Les quatre sortides de l’atzucac
independentista
Les fórmules que
poden resultar de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP
Dijous 15.10.2015 02:00
No estem encallats.
Però l’endemà del 27-S no va ser com
molts ens pensàvem que seria. La incertesa i els nervis s’han apoderat de moltíssima
gent que ho ha donat tot perquè això sortís bé. Però
ara els desigs, els anhels i les esperances s’han de concretar en fórmules
polítiques, calendaris i noms. I no és pas fàcil, perquè cada casa és un món. I cada partit té una olla de grills pròpia. El
problema ja no és tan sols trobar l’entesa –és a dir, l’equilibri– entre
partits, sinó que cal cercar l’acord a dins de cada formació. Junts pel Sí és una mena d’arca de Noè
amb moltes espècies diferents. I a la CUP
no tothom té la mateixa voluntat d’entesa amb els qui pensen diferent.
Diguem-ho clar: el 27-S dóna un poder a la CUP
que ni ells ni els altres no s’esperaven. El pla era que Junts pel Sí es podria valer tot sol per a fer govern i que la CUP acabaria de donar la força
parlamentària a l’hora de fer els passos decisius que el full de ruta preveia. Però la
capritxosa aritmètica parlamentària no ha anat a favor del pla que em fa
l’efecte que tothom comprava abans de votar.
I ara cal
fer la quadratura del cercle o ensorrar la torre i tornar-la a aixecar. Quines
sortides hi ha per a aquest atzucac?
Sortida 1. JxSí i CUP tanquen
un acord pel qual Mas és president; el govern impulsarà un pla de xoc
social i desobeirà les suspensions cautelars imposades pel
Tribunal Constitucional contra el decret de pobresa energètica i la resta de
lleis de caràcter social. Dos
diputats de la CUP votaran a favor
de la investidura i la resta s’abstindrà. Si mesos enrere van fer un ‘sí crític’,
ara poden fer una ‘abstenció generosa’. El govern obté el compromís
de la CUP d’aprovar el pressupost i
la garantia de suport parlamentari per als passos prevists en el full de ruta.
(1) A les eleccions
espanyoles, s’hi presenta una llista de la societat civil sense polítics ni
partits amb el suport de CDC, ERC, CUP, Demòcrates, Moviment
d’Esquerres, etc. L’objectiu és refermar el resultat del 27-S i demostrar que la majoria és sòlida per a continuar
avançant.
Sortida 2. No hi ha manera de
tancar cap acord satisfactori per a les dues parts. Junts pel Sí i la CUP no troben
l’equilibri. Ni JxSí està disposat a
sacrificar Mas, ni la CUP a
votar-lo. Les exigències en els gests de desobediència de la CUP no agraden als sectors més moderats
de JxSí, que consideren que poden espantar sectors
de població que han donat suport a la independència però que no són
incondicionals. La CUP
prioritza ser coherent amb les seves propostes electorals i considera que un sector de l’esquerra
rupturista que ha votat independència no seguirà si no compleixen.
(2) Això aboca el país
a unes noves
eleccions el març del 2016.
Per tant, ens trobem amb dues convocatòries electorals: espanyoles i catalanes.
CDC i ERC decideixen ara de provar
la fórmula que els republicans havien defensat des del 9-N
fins a l’estiu passat i presentar-se separats. La CUP manté el criteri de no participar en les eleccions espanyoles i es prepara per als nous comicis al parlament.
Sortida 3. Mas renuncia a la
presidència. No ha perdut cap referèndum, però fa com Salmond a Escòcia. Romeva assumirà la responsabilitat. La CUP aconsegueix imposar un president malgrat aportar
tan sols el 17%
dels vots independentistes. Per contra, el ritme i les formes de la construcció
de l’estat, els decideix JxSí d’acord amb el seu programa.
(3) JxSí prepara la candidatura de Mas al
congrés espanyol el 20 de desembre. Com va fer ERC amb Carod i l’SNP
amb Salmond, el president processat per haver posat les urnes el 9-N és la cara de l’independentisme per a les eleccions
espanyoles. La CUP hi dóna suport
sense participar-hi, més enllà de posar Francesc Ribera ‘Titot’ en la tercera
posició.
Sortida 4. Es crea un govern
excepcional de concentració amb una durada limitada de sis a deu mesos:
·
Mas, president. Junqueras, cap de govern. Romeva, Afers Estrangers. Anna
Gabriel, Procés Constituent i Participació.
·
I a més: Neus Munté, Afers Socials i Pla de Xoc. Elisenda Paluzie, Economia
i Hisenda. Antoni Castellà, Interior i Governació. David
Fernàndez, Transparència i Pla de Xoc
Anticorrupció. Germà Bel, Mobilitat i Territori. Carles
Viver i Pi-Sunyer, Justícia. Montserrat Palau, Cultura.
Irene Rigau, Ensenyament.
Marina Geli,
Salut.
Es basteix la República Catalana tal com
s’havia anunciat.
(4) No es fa llista
independentista a les eleccions espanyoles. Es pretén enviar un missatge nítid
al món a través de l’abstenció. La desconnexió és un fet. Ja no hi ha
independentistes, sinó republicans. Es concreta el compromís de fer
un referèndum
vinculat a la constitució republicana la tardor vinent. Se
sol·licita l’adhesió
ràpida del nou estat a la UE. Els catalans no deixen de ser
ciutadans europeus de ple dret mentre l’estat espanyol no reconegui la
independència.
Evidentment, totes
quatre opcions tenen pros i contres. No crec que n’hi hagi cap de perfecta.
M’estimaria més que s’imposés la hipòtesi primera o quarta perquè em sembla que
són les que ajudarien a reforçar encara més la majoria social per la república
catalana independent. També és cert que les fórmules per a les eleccions
espanyoles podrien intercanviar-se en algunes hipòtesis. Però em sembla que són opcions que s’ajusten a
la lògica de cada sortida.
Els passos fets ja no
es poden desfer. I no hi ha marxa enrere. La sortida que
trobin els qui negocien determinarà el ritme, el suport social i l’acceptació
internacional del procés cap a la independència. Però tinc la
impressió que, en aquesta qüestió, tots els camins porten a Roma. Potser tots
tots no. Segur
que es poden fer les coses prou malament per a engegar-ho tot en orris. Ara, de moment, convergents, republicans i rupturistes
han demostrat que saben trobar fórmules per a evitar-ho...
Pere Cardús
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada