30/07/2015. Pinyol i Balasch. La marxa de la sal de Catalunya

 Benvolguts,

30 de juliol del 2015 

Josep Pinyol i Balasch

Historiador i empresari

La marxa de la sal de Catalunya

Josep Pinyol, Opinió, Política Catalana

El març de 1930 Mahatma Gandhi va emprendre una marxa a peu de 300 Km, fins l'oceà Índic, va endinsar-se a les ones i va agafar aigua salada amb un vol per extreure'n la sal. Aquest gest tant simple va acabat fent trontollar l'Imperi britànic; va desobeir la llei que prohibia aconseguir la sal del mar i obligava a comprar-la gravada amb un fort impost, al monopoli britànic. Gandhi era un advocat amb una consciència escrupolosa de complir amb els seus deures legals. Aquesta exigència íntima el va portar a legitimar el seu desacatament d'una llei injusta, fonamentant la seva decisió en el dret innat dels seus compatriotes a disposar dels seus recursos naturals. També formava part d'una nova estratègia política, la desobediència civil, després que les autoritats ocupants no haguessin fet cas de les vagues, boicots, vagues de fam i altres protestes que havia organitzat. L'acte de desobediència de Gandhi va desestabilitzar la potència més poderosa de l'època perquè va descobrir a milions de compatriotes, sobretot pobres, que el domini britànic només era possible pel seu consentiment rutinari i passiu de la legalitat.

El proper mes de setembre la majoria per la independència de Catalunya s'endinsarà en el camí de la desobediència civil respecte a una legalitat que nega el seu dret inalienable a l'autodeterminació. De fet aquest desacatament ja va començar amb els 2.300.000 votants de la consulta del 9 de novembre. Les entitats i partits sobiranistes ja han anunciat el seu pla per trencar amb la legalitat constitucional, obrir un procés constituent i proclamar la República catalana si obtenen la majoria a les urnes. Es tracta d'una desobediència institucional, feta per un Parlament elegit democràticament, que es fonamenta en aquesta legitimitat per desacatar una Constitució que ens nega un dret, el de la lliure determinació dels pobles, reconegut al Pacte Internacional pel Drets Polítics i Civils. Seguim els passos que van fer el Congrés Nacional de l'Índia, que el gener de 1930 havia fet la seva Declaració d'Independència i el mateix Gandhi va comunicar al virrei la seva estratègia per aconseguir-la, infringint les lleis injustes que atemptaven contra els drets naturals dels hindús.

El proper mes de setembre la majoria per la independència de Catalunya s'endinsarà en el camí de la desobediència civil respecte a una legalitat que nega el seu dret inalienable a l'autodeterminació"

El Govern i el Parlament espanyols han reaccionat com va fer l'Imperi britànic d'aleshores. El President de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament ja estan processats pel seu paper en la consulta del 9-N. Acaben d'aprovar la "Ley de Seguridad Nacional" per poder reprimir per la via administrativa els infractors i per suspendre l'autonomia de facto sense haver de debatre al Senat. També han amenaçat d'aplicar l'article 155 de la Constitució espanyola per suspendre l'autonomia de Catalunya. El futur President de la Generalitat i altres parlamentaris electes que portin a terme el mandat dels electors per aconseguir la independència poden acabar empresonats, seguint l'estela del President Companys i els seus col·laboradors, l'any 1934. Davant "la marxa de la sal" el virrei de l'Índia va considerar de "lladres de sal" les persones que agafaven i va empresonar a Gandhi i a més de 80.000 seguidors. Però, al cap de pocs mesos es va demostrar que  era impossible dominar tot un poble sense el seu consentiment tàcit: no hi havia prou policies, ni prou jutges, ni prou presons. Finalment el virrei va haver de cedir, va alliberar Gandhi i el va cridar al seu palau per negociar l'anul·lació del monopoli i l'impost sobre la sal i la celebració d'eleccions a l'Índia.

Els partidaris de la República Catalana hem d'afrontar el procés que començara el proper 27 de setembre amb la mateixa actitud amb que Gandhi plantejava la desobediència civil. No es tractava de "colar un gol" a un Estat, que, d'altra banda, té molta experiència, força i l'arbitre comprat per evitar-los. Tampoc es tractava d'usar una fona i una pedra com David contra Goliat. El líder independentista hindú insistia en la no-violència i els practicants de la "satyagraha" havien d'estar disposats a acceptar les conseqüències punitives que es derivaven de la infracció de la llei. L'evangèlica actitud de posar l'altra galta quan et peguen. Gandhi estava convençut que aquesta resposta, d'alta dignitat i profund pacifisme, acabaria  desarmant moralment els seus enemics, per més endurits que tinguessin el cor. Per aquesta raó usava la paraula "satyagraha" que es pot traduir com "insistència en la veritat": tots els humans són sensibles als patiments dels altres i assumir les conseqüències penals d'infringir la llei ajuda de manera decisiva a prendre consciència del mal que fa una legalitat injusta.


En la nova fase de desobediència civil centrada en el camp polític que la majoria per la independència ha iniciat setembre és molt important adoptar amb sinceritat aquesta actitud de fermesa indòmita en la defensa del nostre dret inalienable a la independència, però sense fatxenderies que no ens corresponen. No hem d'oblidar que som la part feble del conflicte i que el Regne d'Espanya té tota la força. Hem de demostrar als dirigents espanyols que el desacatament que iniciem s'assenta sobre un profund i sentit imperatiu moral, sobre la reclamació d'un dret inalienable, el de l'autodeterminació. A més d'oferir sòlides propostes de futur.

És molt important adoptar amb sinceritat aquesta actitud de fermesa indòmita en la defensa del nostre dret inalienable a la independència"
Evidentment la nostra posició serà tergiversada com ja ho ha estat la llista de Junts pel Si. Fins el 27 de setembre i després les nostres intencions seran analitzades de manera esbiaixada; els nostres passos i els nostres representants seran ridiculitzats. Tot i així, segur que la Brunete mediàtica no arribarà al nivell del més gran contrincant de Gandhi que va ser Winston Churchill. Quan finalment el virrei de l'Índia va rebre Gandhi i aquest es va presentar al seu palau amb l'embolcall blanc dels pobres hindús va dir al parlament britànic: "el fastigós i humiliant espectacle d'aquest vell advocat del col·legi d'advocats de Londres, avui fakir sediciós, trepant per les escales del palau del Virrei, per discutir i negociar d'igual a igual amb el representant de l'Emperador, mentre posa en marxa una insolent campanya de desobediència civil".

Tanmateix la força de la desobediència civil va vèncer l'imperi més gran de l'època i l'Índia va assolir la independència. L'any 1946, el gran vencedor de la II Guerra Mundial, Winston Churchill va perdre les eleccions davant del partit laborista. El conflicte de l'Índia va tenir un paper important en els resultats electorals perquè la no-violència de Gandhi havia incidit en les classes populars angleses i el líder laborista Clement Atllee s'havia compromès a reconèixer la independència de l'Índia. De la mateixa manera podem estar segurs que el camí de la desobediència civil que hem iniciat ens portarà també al reconeixement de l'autodeterminació per part del Regne d'Espanya. Encara que potser haurem de passar de la fase actual de la desobediència institucional a una fase de desobediència generalitzada de les lleis. 

Josep Pinyol i Balasch