Benvolguts,
Us presentem un article d’abans d’ahir, transcripció de les
idees fonamentals mantingudes en un debat per dos economistes extraordinaris
sobre El model econòmic de la Catalunya independent. O sigui El model econòmic de la República Catalana. Els dos economistes pertanyen a dues escoles,
dues filosofies, diferents. L’Albert Pont, president del CCN és
economista i diplomàtic i ja ens és conegut amb molts apunts en el Bloc. La seva filosofia és liberal, molt matisada. És
l’autor de dos llibres fonamentals a Catalunya, avui. Són Delenda est
Hispania i Addendum. En Josep Manel Busqueta és economista, de formació marxista, també molt matisada com
podreu observar. En Busqueta és diputat al Parlament de Catalunya per la
CUP, des del 27-S.
En Busqueta té diversos llibres de divulgació sobre economia. Un d’ells que m’ha
agradat molt és l’Hora dels voltors, del 2013,
comentat
en aquest Bloc, on presenta l’evolució del capitalisme en els darrers anys,
amb especial atenció a com ha evolucionat sobretot a casa nostra, cap a un
sistema de crisi permanent, que cada cop augmenta la posició de les classes benestants i disminueix la de les classes no-benestants.
Tot aquest “engrescador”
panorama el podreu comprovar i gaudir si llegiu la transcripció i sobretot si veieu
i escolteu el debat.
El model econòmic de la Catalunya
independent
La CUP i el Cercle
Català de Negocis posen el capitalisme a debat
Josep Manel
Busqueta i Albert Pont contraposen punts de vista sobre economia, a Sant Cugat
del Vallès
Per: Redacció
Dilluns 12.10.2015 02:00
La CUP i el Cercle Català de Negocis van posar a debat el capitalisme en
un debat celebrat a Sant Cugat. Moderat pel periodista Jofre Llompart, l’acte ‘El
model econòmic de la Catalunya independent’ es va celebrar dimecres passat
al Casal Torreblanca, organitzat per Cal Temerari i la JNC. L’acte, que va
omplir la sala, va servir per contraposar els punts de vista d’un anticapitalista,
Josep Manel Busqueta, amb el CEO de
l’empresa Black Swan Familiy Office, Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis. Busqueta és partidari de superar el sistema. Pont és
partidari de fer grans reformes. Per això entre tots dos es van
trobar discrepàncies,
però també punts
en comú. ‘L’enemic, si és que n’hi ha algun, és el gran capital’ va
afirmar Pont. VilaWeb us ofereix la transcripció editada del debat,
que podeu veure sencer en aquest vídeo:
Albert Pont: Sovint se’ns presenta com una entitat d’empresaris. Som més aviat treballadors per compte propi. Que ja és prou. De vegades a l’empresari se l’acusa d’apropiar-se d’una plusvàlua que no ha generat. Per alguns de nosaltres les nostres empreses fa deu anys que no generen plusvàlues. Prou feines cobrint costos. I amb això anem tirant. Tinc la sensació, potser errònia, que d’alguna manera el gran capital ens està fent creure que empresaris i treballadors són enemics. Que defensen posicions antagòniques. I em temo molt que ens estan prenent el pèl. L’enemic, si és que n’hi ha algun, és el gran capital. Estem veient com Madrid defensa un model econòmic en el qual no crec. Més enllà de si és capitalista, o no. Es defensa un model on una vintena de grans multinacionals depenen d’un únic client, l’estat espanyol. I es dediquen, per tant, a construir infraestructures que després no serveixen per a res. Ho vam veure amb els JJ.OO de Madrid. La candidatura va perdre tres vegades. Però Anna Botella ja ho va dir: ‘No patiu, el 85% dels beneficis que generen unes olimpíades ja estant fets’. Volia dir, 12.000 milions d’euros de deute que havia generat Madrid. Part del problema és aquest. Hi ha un punt de connexió entre el benefici privat d’aquestes 20 o 30 empreses i el deute públic de l’estat.
D'alguna manera teníem
uns models econòmics, el keynesianisme,
el liberalisme, que es contraposaven. I tots dos s'han
aplicat malament
En cap cas el keynesianisme deia que l’estat s’havia de sobreendeutar en època de creixement econòmic. És el que ha
acabat passant. Per
a mi també està demostrat que el capitalisme
genera desigualtat. Per això
tenies l’estat. Per
corregir aquests errors. Però no s’ha fet així. En època d’expansió econòmica l’estat ha generat demanda
interna, era cada vegada més fort, s’endeutava. I ara en època de recessió,
doncs l’estat
no té aquesta capacitat hagués tingut si s’haguessin aplicat les
polítiques de manual que han regit Europa i el món occidental bona part del
segle XX. Però ara no ha estat així.
‘Em considero un acèrrim defensor de l’estat
del benestar. No sóc liberal, en aquest sentit. L’estat del
benestar s’ha sustentat sobre una pressió fiscal sobre el factor treball. Això funciona
així, i continuarà funcionant així, en aquells països on hi hagi un atur del 3%, del 6%, del 8%. El centre d’Europa. Però
en països com Espanya, Grècia, l’estat del
benestar no es pot sustentar únicament en repercutir fiscalment en el sector
treball. La pregunta és, on doncs?
·
Primera, a l’empresa.
·
Segon, en els àmbits
econòmics.
Hi ha hagut intents
d’establir cànons
al moviment de capitals, per exemple. Intents que s’han bloquejat. Perquè
la pregunta que em faig és la següent: l’oligarquia espanyola, entre els quals n’hi ha quatre o
cinc de catalans, permetran que l’estat del benestar se sustenti gravant les
seves activitats? De cap manera. De cap manera’.
Josep Manel Busqueta: ‘Ens cal que les persones tinguin uns sous més dignes. Que
els salaris que cobra la gent siguin més elevats. Perquè sabem que la gent acostuma a gastar el que cobra. O
estalvien, a vegades, una mica. Però l’estalvi s’acaba gastant en un cotxe, o
una rentadora, que necessita una capacitat de despesa més important. Si
som capaços de plantejar polítiques de salaris millors, i podem reactivar el seu
nivell de consum, som conscients que això potencia la indústria. Si tenim
estructures d’estat, podem fer polítiques fiscals. D’una banda, reduïm els impostos
indirectes, tipus IVA, i també intentem reduir les càrregues impositives a la
petita i mitjana indústria, que és la que genera llocs de treball arrelats al
territori’.
Us ho asseguro que voldríem rebentar el
capitalisme. És el que ens demana el cos. Perquè el capitalisme ens
porta a societats angoixades, tristes i fracassades. I això no va enlloc. Però som conscients que som on som, i hem de fer polítiques
de real politica
‘Fixeu-vos: des de l’anticapitalisme plantegem la reducció d’impostos,
que ja és molt dir. Seria una qüestió bastant raonable. Però és clar: quan plantegem això
ens trobem que no podem fer-ho. Perquè estem
en el marc de la unió econòmica i monetària. I fer això no és possible’.
La real política ens porta a dir: en un context com
el que tenim anem a fer polítiques de demanda efectiva, de reactivació de la
indústria. No basar tota l’economia
en un sector, els serveis, que
acumula el 69% de l’economia catalana i genera treball precari. Però això
topa amb el procés de construcció europea. Pensem que en el marc de la nostra independència també hem de
plantejar aquestes polítiques que són evidents. Algú pot pensar: ens n’estem sortint, de la crisi. Exemple? Grècia.
Aplicació de tres
memoràndums seguits segons les
polítiques europees. Destrucció d’un 25% del seu PIB.
Aquest no és el camí ni per fer polítiques mínimament sensates, com les que us
plantejava. I
heu pogut sentir de viva veu un anticapitalista que s’han de reduir impostos’.
Albert Pont: ‘A rebentar-ho tot? Però Per què? No sortim d’un àmbit teòric. L’economia cooperativista té el seu espai.
Tindrà el seu espai. I cada vegada serà molt més potent. Dubto que acabi
substituint a la resta de l’economia. Però si
crec que tindrà un rol a jugar. Des del CCN vam impulsar algun projecte de moneda social, com l’Eurocat.
Considerem que
des dels sectors empresarials és important recuperar part del sistema bancari
que ens han pres. I crear moneda social des de la mateixa economia amb la qual
es pugui pagar, o cobrar, una part de les factures. Per fer-nos més
independents del sistema bancari. Un sistema que no vetllaran per res pels
nostres interessos. Com a nota anecdòtica: Foment aquest any té previst invertir a Girona dues
rotondes. Però en canvi ha donat
a Abertis 2.000 milions
d’euros per compensacions. Per haver alliberat un tram de l’autopista AP-7 a Girona. Aquest és el problema. Perquè
una única empresa gestiona el 80% de les
autopistes? Perquè
no es fa a trams? I els empresaris locals podrien licitar. Com que tot està
manegat per un
oligopoli, no es fa. Això no és capitalisme. És oligopoli. Ja és hora que donem
aquestes concessions
a una altra empresa’.
‘Per alta banda la independència ens aporta
una situació privilegiada: podem pensar quin model de societat de país i
econòmic volem. La gent emigra a Alemanya. No a Bielorússia. Això diu molt.
Perquè una economia funcioni ha d’haver-hi un estat que neutralitzi les
diferències i desigualtats. I
permetre que els territoris es governin a si mateixos. La competència horitzontal. Funciona als EUA. No m’agrada posar com a exemple els EUA, però això és
així’.
Josep Manel Busqueta: ‘Hem de sacrificar la nostra societat per continuar
engreixant els comptes d’aquest sector financer? Estem en una situació on la societat està tocant el moll de l’os.
Vivim en una societat on hi ha famílies de quatre persones que no tenen ni 500
euros per passar el mes. A les nostres escoles es passa gana. Aquesta és la realitat. Sabent això, és legítim continuar pagant el
deute? Disposarem d’uns recursos que els haurem de pagar al BBVA, Banc Sabadell, quan sabem que
existeix aquesta realitat? O la primera raó moral d’un govern hauria
de ser cobrir les condicions bàsiques elementals? La gana, l’electricitat,
l’aigua. No estem parlant de res més. Doncs sabem que no podrem! Negociarem això amb tota la força i ens diran que no ho
podrem garantir. Perquè per garantit això, ho tenim calculat, hem de contemplar
la moratòria del pagament dels interessos al banc BBVA i
la CaixaBank. I ens diran que no pot ser! I ens ho haurem d’empassar pel
procés! Perdoneu’.
Per plantejar 'pa terra i pau' hem de començar a plantejar desobeir aquestes lleis del mercat. Aquesta
imposició. Són oligopolis
que ens tenen agafats els nostres governs pel coll...
‘Hem d’entendre en quin capitalisme vivim. I ja
em disculparà l’Albert, però el capitalisme de
la competència, només existeix als manuals. La tendència del capitalisme és la concentració. Cada vegada menys persones,
controlen més. I tenen més capacitat de decidir. Això és el nostre món econòmic. En agricultura,
en automòbil, en tots els sectors, la competència és utopia. No existeix. Els oligopolis
controlen la realitat econòmica. La construcció d’Europa és un espai
construït a mida d’ells. Hem de començar a
reaccionar davant això. I exigir l’obvi. Nosaltres
entenem que ens
trobem a la situació de plantejar ‘pa, terra i pau’ perquè això es pugui
anomenar societat sense que ens caigui la cara de vergonya. Però per
plantejar ‘pa terra i pau’ hem de començar a plantejar desobeir aquestes lleis del
mercat. Aquesta imposició. Són oligopolis
que ens tenen agafats els nostres governs pel coll. Aquesta és la
realitat. El rei
va nu. Algú ha de començar a
explicar-ho. Si
ens toca a nosaltres ho farem: el rei va en pilotes’.
Albert Pont: ‘Compartim algunes de les idees que es presenten. Que hi ha una concentració del capital és evident. No sóc en absolut insensible
al patiment de moltes famílies. No m’agrada aprofitar-ho pel meu discurs, però
això és un altre tema. Per mi hi ha diversos elements. El procés sobiranista no és tant un conflicte entre
territoris, sinó entre classes socials.
El poder polític juga amb nosaltres, amb la
bona fe de les persones. Ho tenim fotut. Però ja és molt si aconseguim identificar un
mateix rival: el gran capital. Podem prescindir del gran
capital. Però no de l’autònom, ni del petit empresari. Jo estic molt satisfet de plataformes
d’economia cooperativa. Hi he participat també. Però cada cosa té un lloc a
l’economia.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada