dissabte, 31 d’octubre del 2015

31/10/2015. Les mones i la Divina Comèdia. Schulz tampoc no es creu l'excusa de l'“error humà”. El president del Parlament Europeu reclama a Juncker explicacions per la manipulació de la seva resposta sobre la independència...


Benvolguts,

En els llibres de matemàtica recreativa que varen tenir molt predicament durant el segle XX i ja venia almenys de dos segles abans, destaca un tema recurrent que és el de les probabilitats i dintre de les probabilitats un dels temes que es toquen de diversa manera és la possibilitat o l'esperança matemàtica de què un determinat esdeveniment, s'esdevingui o no.
Avui parlarem dels monos escrivint a màquina. 

En el llibre Scientific and engineering problem solving with computers, del 1976, de William Ralph Benett, hi ha el capítol 4 dedicat al llenguatge i el primer problema que exposa comença amb la frase:

Gairebé tothom sap que si a un nombre suficient de monos se'ls permetés escriure a màquina sense parar durant un nombre suficient de temps, podrien resultar que quedessin escrites totes les obres fonamentals de la literatura universal (!). [Entre elles La Divina Comèdia]

Benett en el capítol esmentat elucubra a partir del llibre Maxims and Discourses de l'Arquebisbe John Tillotson (1630-1694) publicat pòstumament el 1719, sobre la creació de poesia, prosa i llibres sencers, pintura de retrats, música i fins i tot de la creació de l'home i del mon. Continua reflexionant sobre la improbabilitat que aquests esdeveniments ocorrin per casualitat i conclou que aquesta improbabilitat és un argument sobre l'existència de Déu...
Els autors imaginen un experiment d'una munió de monos escrivint amb màquines d'escriure i que en un cert moment un dels innombrables inspectors que van llegint el treball generat troba la següent i coneguda frase: "To be or not to be, that is the gesornenplatz...". 

Aplicant les senzilles fórmules de càlcul de probabilitats adequades arriben a la conclusió que la probabilitat que en aquestes condicions hagués arribat a crear-se aquesta frase seria de 1/(27)**30 = 10**(-43). Aquests números i signes cabalístics del càlcul de probabilitats traduïts a expressions entenedores voldria dir que si els monos teclegessin a 10 caràcters per segon, hauria fet que un mono trigués al voltant de 3*10**43 segons o sigui 10**36 anys, que és un temps 4.000 vegades superior a l'edat del sol...Una altra manera de veure-ho és que si un llibre té 3*10**43 caràcters, equivalents a 10**41 pàgines, el total seria de 10**39 llibres. Un 10 seguit de 39 zeros. 
[Nota: El signe "*" és el de la multiplicació i el "**" és el de l'aixecament a potència.]

Aquests llargs (i farragosos) paràgrafs són el preàmbul a la notícia que ve a continuació, sobre la creació miraculosa al departament del Comissari Juncker de la Unió Europea d'un text en castellà, 10 vegades més llarg que l'original en anglès. Creació miraculosa contra Catalunya 5 dies abans del 27-S .

La història inicial podeu trobar-la a:
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/09/25092015-un-funcionari-dels-35000-afi.html


Vegem com està l'afer a dia d'avui, explicat per l'Albert Segura des de Brussel·les:

31 octubre 2015 2.00 h

Schulz tampoc no es creu l'excusa de l'“error humà”

 El president del Parlament Europeu reclama a Juncker explicacions per la manipulació de la seva resposta sobre la independència
 El socialista alemany “comparteix la preocupació” per l'afer


Albert Segura
Tampoc Martin Schulz no s'empassa l'excusa de l'“error humà”. El president de l'eurocambra va reconèixer ahir que es pren “molt seriosament” i “comparteix la preocupació” dels eurodiputats catalans per l'escàndol de la manipulació d'una resposta de Jean-Claude Juncker sobre la independència, a només cinc dies de les plebiscitàries del 27 de setembre.

El socialista alemany no dóna com a bona l'explicació amb què la Comissió Europea intenta donar per tancada la polèmica, al·legant que:

“en una organització amb 35.000 treballadors és normal que es cometin errors humans i equivocacions burocràtiques”. 

I exigeix “ser informat de les conclusions” de la investigació interna que ha obert Brussel·les.


La Comissió Europea va fer campanya pel no, amb el mateix discurs de la por del PP, i ara ho està pagant, rebent les queixes de les altres institucions comunitàries. La defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, ja va renyar Juncker per haver abandonat la neutralitat, i entrar en el debat català. Precisament, dimecres que ve, el luxemburguès es reunirà amb la irlandesa, que avisa que les declaracions de Brussel·les sobre la independència són “una opinió personal” i “no la posició oficial de la institució”. I ahir Schulz va afegir-se a aquest malestar, en advertir que no pensa conformar-se amb les evasives amb què Brussel·les intentat amagar l'escàndol.
“Comparteixo la preocupació” i “sóc plenament conscient de com de sensible és aquest tema, especialment en plena campanya” de les eleccions catalanes, admet el president del Parlament Europeu, en una carta a l'eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa. Schulz assegura que l'eurocambra es va queixar immediatament a la Comissió, en rebre dues respostes sobre la independència (l'original, en anglès, i una de manipulada, en castellà) que no tenien res a veure. “Tan bon punt vam conèixer el problema, vam demanar-los que aclarissin urgentment la situació”, recorda Schulz. Els portaveus de Juncker s'han negat a demanar perdó i a informar de “les conseqüències internes de recursos humans” de la seva investigació interna.
L'eurodiputat del PP Santiago Fisas havia preguntat a la Comissió Europea si “reconeixeria una DUI per proclamar un nou estat o república catalana” o si “respectaria la integritat territorial d'Espanya i la competència de l'Estat per gestionar els seus afers interns i les funcions essencials com a estat”. La resposta en castellà, segons es va encarregar de vendre a bombo i plateret el mateix PP, subscrivia literalment l'argumentari que fa servir la diplomàcia espanyola contra el procés sobiranista, fins i tot fent servir les mateixes expressions.
Segons aquesta versió, completament falsejada, Juncker alertava que ningú no reconeixeria una DUI del Parlament de Catalunya: “De conformitat amb l'article 4 apartat 2 del Tractat, la Unió ha de respectar la identitat nacional dels estats membres inherent a les estructures fonamentals polítiques i constitucionals d'aquests, també pel que fa a l'autonomia local i regional. Respectarà les funcions essencials de l'Estat, especialment les que tenen com a objectiu garantir la seva integritat territorial. La determinació del territori d'un estat membre està únicament establerta pel dret constitucional nacional i no per una decisió d'un parlament autonòmic contraria a la Constitució.”
Juncker, segons va acabar admetent la seva portaveu, mai va validar aquest paràgraf i només va autoritzar la resposta de manual, la posició oficial, en què la Comissió Europea és neutral i es limita a recordar que “a la Comissió no li correspon expressar una opinió sobre qüestions d'organització interna relacionades amb els procediments constitucionals d'un estat membre”.
Albert Segura

[Espero que a partir dels càlculs dels monos escrivint una frase coherent (de 10 mots) , us animeu a calcular la probabilitat que el paràgraf afegit al text original del Sr Juncker sigui degut a l'atzar...]

Com a divertiment final relacionat amb probabilitats us recordo un acudit de La Codorniz en que dos "españolitos" estan conversant i un diu: 
Saps quina conclusió en podem treure de la generalització del "pluriempleo" a Espanya? 
I continua:
Doncs que podria ser que un any tots els Premis Nobel els guanyin espanyols...

COMENTARIS  
+11#1 ENRIC VILAR MESTRE
El portaveu que va llegir la versió apocrifa, un Sr Grec, età casat amb una Espanyola del PP basc. Va sortir això en un comentarista de una article de LV. Això es el que tindria d´aclarir.se. Com es que va apareixer un afegitó. Un "paste" sortit del no res i en Castellà, i qui era aquell Sr que ho va fer i que treballa per la Comisió. Anim, rasqueu una mica a Brusel.les i aclariu.ho
Dissabte, 31 octubre 2015 3.12


Joan A. Forès
Reflexions



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada