Benvolguts,
Cercant informació sobre l’Alfons Duran-Pich del qual n'hem presentat un abrandat article
independentista avui mateix, hem trobat aquest article, La literatura
econòmica de l'autodeterminació, del
professor Francesc Roca.
En Francesc Roca
publica una pàgina setmanal d’Història de l’Economia en l’Econòmic, diari salmó
del grup PuntAvui.
I ara farem una petita digressió personal:
En Francesc Roca és germà de
l’Antoni Roca, físic i historiador, professor de l’Escola d’Enginyers
Industrials de la Diagonal de Barcelona, on jo he estat professor durant
molts anys, i a més company d’afanys en l’exposició que vàrem comissar conjuntament
fa pocs anys de títol Narcís Monturiol.
L’exposició tenia dues seus, una al
Museu Marítim de Barcelona, de la que jo n’era responsable, amb el
subtítol La conquesta del fons del mar, i una al Museu Comarcal de Figueres, vila nadiua de Monturiol, responsabilitat
de l’Antoni Roca, de subtítol una veu entre utopia i realitat. En
la de Barcelona es va mostrar la història dels intents de l’home per
penetrar en les profunditats marines, des dels documents més antics sobre
aquesta aproximació a les profunditats, amb els aparells primaris (escafandres
en totes les seves varietats) adaptats a cada necessitat, de principis de l’edat
moderna, fins als submarins científics tripulats del que l’estrella fou en Narcís
Monturiol i els seus Ictineus. En la de Figueres es va
intentar penetrar en les interioritats i psicologia de Narcís Monturiol a
través de records personals, quadres, la seva biblioteca científica i les seves
cartes creuades amb familiars i col·laboradors.
L’exposició del Museu Marítim
tenia la part final dedicada al disseny i fabricació de l’Ictineu3, que en aquells moments era a les beceroles i que ara és
una magnífica realitat.
L’Ictineu3, és el
primer submarí científic català (a Espanya no hi ha submarins científics ni se
les esperan), certificat per la companyia Germanischer
LLoyds i des de fa pocs mesos amb pavelló
francès. L’Ictineu3 és un submarí científic dissenyat per arribar a la
profunditat de 1.200 metres i ha estat possible gràcies a l’entusiasme
dels seus creadors Pere Forès i Carme
Parareda i gràcies a l’entusiasta col·laboració de particulars a través d’accions
de micromecenatge.
Fi de la digressió.
Ara gaudim amb l’article
d’en Francesc Roca i sorprenguem-nos de la varietat i qualitat d’autors i
llibres sobre economia catalana que han aparegut els darrers anys i que vol dir
que el teixit social del país està neguitós per demostrar la viabilitat del
procés independentista:
21/02/2015
Professor de Política
Econòmica de la UB -
La literatura econòmica de l'autodeterminació
Molts d'aquests
llibres formen part del gènere literari del que els anglosaxons n'han dit ‘economic literature', literatura econòmica. Alguns
han esdevingut petits ‘best sellers' car han aconseguit ésser reeditats
diverses vegades. Els llibres apareguts d'ençà de 2008 que argumenten amb raons
econòmiques la necessitat/bondat de la independència política catalana són molt
diversos. Alguns, tot i la seva vocació difusora, tenen un nucli acadèmic. De
fet, en són autors alguns professors universitaris.
Mai no s'havien escrit –i publicat- en tan poc temps tants llibres
sobre l'economia catalana. Als
anys 1930
i als anys 1960,
la producció va ser important, ho hem estudiat. Però l'esclat de la bombolla
financera de 2008
combinat amb les insuficiències dels models dels estats espanyol i europeu (i,
és clar, el creixement del nombre d'economistes, empresaris i periodistes
sortits de la universitat) ha disparat la producció de llibres i articles sobre
l'economia catalana. I, especialment, sobre els aspectes econòmics de
l'autodeterminació.
Eugeni Giral, un
economista format a la UB i
professor de la UAB, ha confeccionat
una bibliografia dels llibres (apareguts d'ençà del 2008) a l'entorn del rapidíssim
procés de diferenciació de les estructures polítiques de la societat catalana.
Uns 300
títols. Més de 300
autors, car hi ha autors de més d'un títol, però hi ha alguns llibres
col·lectius. La majoria, autors catalans, però també forans. La immensa
majoria, editats a l'àrea catalana. Però no únicament a la ciutat de
Barcelona, sinó també a València (Tirant Lo Blanch), Girona (Llibres del Segle,
Curbet), Lleida (Pagès, El Jonc), Valls (Cossetània), Vic (Eumo), Badalona
(Ara), l'Hospitalet de Llobregat (Aurifany), Sant Cugat del Vallès (Raurich),
la Garriga (Malhivern), el Papiol (Efadòs), Cànoves i Samalús (Proteus),
Maçanet de la Selva (Gregal), Sant Vicenç de Castellet (Farell), Sabadell
(Lapuigvertina), Bigues i Riells (Cercle Català de Negocis), Reus (Centre de
Lectura), Prada de Conflent (Terra Nostra).
També, s'han publicat
llibres sobre el
procés de la independència catalana a
editorials situades fora del territori català: a les Espanyes, a Estats Units, a Canadà, a
l'Estat francès, al Regne Unit.
Molts d'aquests
llibres formen part del gènere literari del que els anglosaxons n'han dit economic literature, literatura econòmica. Alguns han
esdevingut petits best sellers car
han aconseguit ésser reeditats diverses vegades.
Els llibres apareguts
d'ençà de 2008
que argumenten amb raons econòmiques la necessitat/bondat de la independència política
catalana són molt diversos.
Alguns, tot i la seva vocació difusora, tenen un nucli acadèmic. De fet, en són autors alguns professors
universitaris. De la Facultat d'Economia i Empresa de la UB: Núria
Bosch, Marta Espasa, Antoni Castells (departament d'Hisenda Pública), Elisenda
Paluzie i Ramon Tremosa (departament de Teoria Econòmica), Germà Bel
(departament de Política Econòmica), Antoni Soy (departament d'Economia
Pública). De la Facultat
d'Economia de la UPF: Xavier Cuadras,
Jordi Galí, Modest Guinjoan, Oriol Amat, Salvador Garcia-Ruiz. De la
Facultat d'Economia de la UAB: Jacint Ros
Hombravella (que passà a la UB), Muriel Casals. De la Universitat de Colúmbia: Xavier Sala.
De la UAM: Ramon Tamames (que argumenta la limitació
de la solidaritat al 4% del PIB, seguint el model federal alemany).
Però, també, hi ha
llibres escrits per directius/assessors
de grans (o no tan grans) empreses. Amb autors que poden ésser economistes, com
Anton Gassol
o Miquel Puig, o que poden ésser enginyers, físics, psicòlegs o
llicenciats en dret: Albert Castellón, Santiago Espot, Jaume Vallcorba Tura,
Joan Canadell, Albert Macià, Joan Iglesias, Xavier Roig Castelló, Alfons
Duran-Pich. O Francesc Cabana, llicenciat en dret i historiador
econòmic, i gran divulgador.
El boom
de la literatura econòmica sobre l'autodeterminació catalana ha estat –és– un
fenomen inesperat. Sobretot, perquè els economistes i els empresaris
tendeixen, en general, a escriure poc. I, menys, a escriure sobre temes
polítics. D'altra banda, el ventall generacional i ideològic dels autors és
molt ampli. La
transversalitat del procés és visible, també, en aquest àmbit.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada