Benvolguts,
El company del GOAL Lluís ens fa notar aquest article de Toni Reig.
Anàlisi molt
interessant i amb un enfocament intel.ligent sobre el 27S
Font: tribuna.cat
Toni Reig. 27S: recula
el populisme d'esquerres i creix el populisme de dretes
Les eleccions del 27
de setembre tenen també una lectura a nivell de populismes, és a dir, moviments
polítics que es desmarquen dels partits polítics clàssics i ofereixen el que la
gent vol sentir. La crisi econòmica i social que va esclatar el 2008 ha
afavorit el creixement i expansió d'aquests nous partits o tendències. A casa
nostra els comicis recents han suposat el fracàs del populisme d'esquerres i
una forta expansió del populisme de dretes.
A l'Estat espanyol la
protesta ciutadana contra la política neoliberal del govern del PP que ha
suposat retallades socials a dojo, un empobriment de les classes mitges i
populars i una forta crisi social ha generat un moviment que ha adoptat forma
de partit polític amb el nom de Podemos. El seu ideari regeneracionista és
d'esquerres, rupturista, i el seu llenguatge incorpora nombrosos elements del
populisme. També disposa d'un líder indiscutible. La seva força inicial
semblava destinar-lo a canviar a fons l'estructura de partits, desplaçant el
PSOE a una tercera posició i disputant la majoria al PP però els temps i els
poders fàctics s'han encarregat d'anar laminant i retallant la seva empenta i
les eleccions del 27 de setembre a Catalunya l'han noquejat.
Un efecte del 27S
català ha estat doncs diluir l'empenta del populisme d'esquerres i enfortir el
creixement del populisme de dretes. Houston, tenim un problema"
A les eleccions
municipals del passat mes de maig va fer una demostració de força en guanyar
les alcaldies d'algunes de les principals ciutats de l'Estat espanyol, en
aliança amb altres partits polítics. A Catalunya va ser el cas de Barcelona en
que va vèncer a la capital. La coalició guanyadora estava formada per sis
partits o agrupacions (Podemos, ICV, EUiA, Equo, Procés Constituent i Guanyem
Barcelona) i tenia una candidata molt potent, Ada Colau..Però ara ha punxat.
En el nou Parlament la coalició amb el nom de
Catalunya Si que es Pot (Podemos, ICV, EUiA i Equo) té onze escons (uns 360.000
vots), és a dir, dos menys que ICV-EUiA va obtenir el 2012. Està clar que el
seu missatge centrat en els temes socials i la seva fugida d'estudi del
problema nacional català no ha calat i que l'empenta del procés els hi ha
passat per sobre. És un fracàs de Podemos i també de l'actual direcció
d'Iniciativa i EUiA i la seva política d'aliances. Aquesta coalició (ICV-EUiA)
després de dècades de viure sota l'ombra protectora del "gran germà"
(el PSC) quan aquest s'està encongint a ulls vista i tenia la oportunitat de
superar-lo ha equivocat la seva opció de buscar un altre "gran
germà". L'ombra protectora de Podemos no és la que es pensaven i han rebut
una forta clatellada.
-Un partit neofalangista-
En canvi, el populisme
de dretes ha experimentat un fort creixement amb l'etiqueta de Ciudadanos. Els
seus dirigents diuen que no són ni de dretes ni d'esquerres però prestigiosos
professors d'història contemporània han qualificat aquest partit de
neofalangista i és un fet que ha atret a les seves files a un bon gruix
d'elements d'extrema dreta i nacionalistes espanyols radicals. També és un fet
que fa un discurs regeneracionista, que desqualifica els vells partits, que és
interclassista i que compte amb un líder indiscutible. La seva ideologia és
coincident en gran part amb la que elabora la FAES, sobretot, en el que fa
referència als temes nacionals espanyols.
Aquest partit va
nèixer a Catalunya com a reacció al creixement del nacionalisme català i en un
principi el seu discurs estava centrat en la defensa incondicional i a capa i
espasa de la llengua castellana i la desqualificació del sistema escolar
d'immersió lingüística. Els seus ideòlegs eran majoritàriament d'esquerres, amb
mentalitat espanyolista. Un dels padrins va ser l'ex-ministre socialista
Borrell i entre els primers financers estava l'empresari d'una coneguda cadena
de cinemes. Volien un PSC a l'espanyola. En el nucli inicial quasi tots eren
catalanoparlants però es dirigien als
castellanoparlants. Burxaven per provocar una divisió lingüística.
La ràpida evolució
política que viu Catalunya en els últims anys els han portat a desplaçar a PSC
i PP (principals graners dels seus vots, junt amb l'abstenció)) i quedar com el
principal partit de l'oposició en el nou Parlament amb 25 diputats i uns
730.000 vots. En campanya electoral han rebaixat el seu llenguatge i amaguen
part del seu programa per tal de rebre vots dels més poderosos i dels més
castigats per la crisi, de les classes populars. Però darrera seu tenen una
part important dels poders fàctics de l'Estat i del món empresarial. Ciudadanos
està de moda i el PP està en davallada. El seu avenç a Catalunya els situa en
molt bona posició en la cursa cap a la Moncloa. Però no podem oblidar que molts
dels elements ideològics citats (nacionalisme espanyol, lideratge fort,
xenofòbia, interclassisme, suport dels poders fàctics,...) els situen en una
òrbita política semblant a la del Front Nacional francès de la família Le Pen.
Un efecte del 27S
català ha estat doncs diluir l'empenta del populisme d'esquerres i enfortir el
creixement del populisme de dretes. Houston, tenim un problema.
Toni Reig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada