Benvolguts,
Avui hi ha una interessant entrevista de l’Emma Ansola al PuntAvui a la número
dos de la llista de la CUP Anna Gabriel.
Començant a assumir les proposicions de la CUP per boca d’Anna Gabriel, comencem a veure que d’aquesta part de la història
de Catalunya que estem encetant se’n
parlarà, i molt, més endavant. En parlaran els historiadors, i serà un capítol
més de la decisió inalienable de Catalunya d’esdevenir independent un altre
cop, de la mateixa manera que ho fou el rebuig al bienni negre del 1934 i
el rebuig a l’Alzamiento
del 1936
i fins i tot els esdeveniments immediatament posteriors amb el dilema de si calia fer primer la
revolució i després la guerra o a l’inrevés.
En el cas actual el dilema també existeix. Es tracta de decidir si estem parlant d’una ruptura, d’una
revolució, per capgirar les coses, totes les coses, o si es tracta d’anar fent sense presses però sense
pauses (Franco) com hem fet en els darrers quatre anys, de manifestació en manifestació o de victòria
en victòria fins a la desfeta final i total...
Recordem que fa exactament 40 anys, als anys 75-81, es
va gestar la transacció
(que no transició) que va permetre que el franquisme sobrevisqués
intacte (amb l’afegitó del borbonisme) i que els desgraciats de la presumible
oposició PSOE, PCE i l’Assembea de Catalunya
fóssim “esquilmats”, traïts pels espanyols i per nosaltres mateixos i (Carrillo,
González, Pujol, Roca)...
Aquesta transacció que no
transició, no fou una revolta, ni una revolució, fou una immensa presa de pel
que ha fet que el franquisme i el seu esperit continués 40 anys més!
En Manel Delgado
en un apunt comentat d’aquest dia 17 d’octubre va descriure la situació a l’any 1934 quan
Companys es va revoltar contra l’espanya
feixista del bienni negre i va
declarar l’Estat Català, amb aquests
mots:
“Per l'Aliança Obrera, l'objectiu era clar: aprofitar
la revolta per assolir un trencament d'abast social que anés més enllà de
l'establiment d'un nou estat. Com per alguns de nosaltres ara, canviar per canviar-ho tot.”
Insisteixo que al Bloc hi ha molta altra informació sobre la
CUP, sobretot dues entrevistes i vídeos
molt interessants, l’un quan cadascun dels futurs diputats va explicar el seu
full de ruta per parts i l’altre el del debat entre l’Albert Pont (liberal moderat) de CCN i en Josep Manuel
Busqueta (anticapitalista moderat) diputat número tres de la CUP!
Hi ha també altres entrevistes i informacions sobre l’Anna Gabriel, l’Antonio Baños i la CUP
al Bloc.
19 octubre 2015
2.00 h
“Les eleccions espanyoles ens fan
por; l'acord, millor abans”
“El president
Mas ha dirigit el govern de les retallades i les privatitzacions, i això res ho
farà canviar”
“En la
construcció d'una república, sabem que Ada Colau i Lluís Rabell són la nostra
gent”
Una de les
formigues
Anna Gabriel (1975)
és una de les cares noves de la CUP al Parlament, partit al qual es va afilar
el 2002. Un any després, sota la sigla d'aquest partit, va obtenir plaça de
regidora a l'Ajuntament de Sallent (Bages), i amb el PSC i ERC van formar
govern. Va portar la veu cantant contra els plans empresarials d'Iberpotash
d'ampliar la muntanya de residus salins que des de feia anys contaminava les
aigües del municipi. La lluita en defensa del medi ambient i la pèrdua de llocs
de treball amb què amenaçava l'empresa va ser de les primeres proves de foc que
Gabriel va haver d'afrontar, i va fer ús d'una solidesa política que ha anat
construint amb els valors i l'ètica que la seva família, de tradició anarquista
i comunista, li ha transmès. Diplomada en educació social i llicenciada en
dret, torna a la cambra catalana, un espai que coneix bé arran de les feines de
coordinació que va exercir en el grup de la CUP la legislatura passada.
Emma Ansola
Al llarg de la
campanya, la CUP va insistir que volien ser decisius després del 27-S. Tant com
ho són ara?
O més i tot. Volem ser decisius, però no només en clau
aritmètica. El que defensem és que sempre que la CUP entra a l'escena política passen coses,
capgirem el
tauler de joc i plantegem altres maneres de fer política. Ser decisius, per
nosaltres, és això. I tenim un
especial interès que sigui així perquè ja fa anys que l'esquerra
independentista treballa per provocar un moviment de ruptura en la relació amb l'Estat i perquè la
secessió sigui possible, i ara estem en aquest moment.
Però s'haurien
estimat un altre resultat?
Es fan uns relats que
s'allunyen bastant de la realitat i no sabem en què es basen. Crec que
l'espai polític que representem no ofereix cap element que pugui fer pensar que
defugim responsabilitat; al contrari. Sí que crec, en canvi, que a algú l'incomoden
aquests resultats i que Junts pel Sí estaria millor sense dependre de ningú.
Per tant, potser
és millor reconèixer que ells estarien més còmodes en un altre
escenari que no pas atribuir a la CUP una falta de maduresa, perquè no hi ha
fonament.
Es retreu a la CUP
que no vulgui entrar al govern. Això no és defugir responsabilitats?
En un esquema
parlamentari clàssic o de formació d'un govern autonòmic ordinari, ho puc
entendre. Però en el moment actual, no. No ens disposem a fer un govern clàssic, ni a distribuir
conselleries ni a fer un pressupost anual; entenem que la responsabilitat no
implica entrar al govern. La CUP assumeix
responsabilitats en el moment en què obrim converses amb Junts pel Sí i posem
damunt la taula qüestions transcendentals com la ruptura amb l'Estat espanyol,
el procés constituent i un pla de xoc amb mesures d'emergència social. Estem parlant de fixar un punt de ruptura amb l'Estat que faci que el
procés entri en una fase d'irreversibilitat i, també, d'obtenir més recursos per a
mesures socials. Tot això és d'una
altíssima responsabilitat.
I si els demanen
entrar al govern?
No sé si hi haurà un
moment en què ens demanin entrar al govern. Sí que sé, però, que des de la CUP, amb la força que té i amb el seu
full de ruta, ens
vam comprometre a forçar canvis, a ser una garantia per al procés i a empènyer perquè
passin coses, i això és tan responsable com entrar a governar.
Posen damunt la
taula un pla de xoc amb 39 propostes que no concreten, i tampoc detallen els
recursos per fer-les possibles. Quina fiabilitat tenen en una Catalunya que, a
més a més, està intervinguda?
Com a prèvia, he de
dir que amb Junts pel Sí tenim el compromís
compartit de respectar el ritme de les converses i que, amb l'objectiu de
treballar a favor d'un acord, ens hem compromès a no fer anuncis paral·lels. Per tant, no
entraré a concretar les mesures ni les propostes, però no volem que s'entengui
com una debilitat o una falta de garanties per tirar-les endavant, sinó com una
necessitat per treballar un bon acord. És
cert que la caixa està intervinguda i que només recaptem un 15% de
la capacitat tributària del conjunt del país. I és evident que amb això no
s'articulen polítiques, però també plantegem noves maneres d'obtenir recursos, nous
paràmetres en fiscalitat i també el tema del deute.
L'incompliment del
deute?
No tant l'incompliment, sinó que volem obrir
una reflexió a l'entorn de la conveniència de continuar prioritzant el pagament
dels interessos i del deute.
Com valora l'estat
actual de les converses?
Estem en fase inicial.
Ja coneixem CDC i ERC, però ara
estem en un context polític nou i Junts
pel Sí és una força nova amb un plantejament clar cap a la independència i
amb una proposta de caminar cap a la justícia social. Tot just ara comencem a
posar temes damunt la taula.
Ja han parlat del
calendari? Volen esgotar terminis?
Sí, estem treballant en un calendari. I tant de
bo hi hagi un acord abans del 20-D, o la setmana que ve, però som conscients de
la transcendència de la qüestió i no és fàcil articular un document amb plenes
garanties de compliment. Ens
donarem el temps que calgui. I si és abans del 20-D, perfecte. De fet, millor,
perquè a nosaltres
les eleccions espanyoles ens fan por, ja que depenent dels resultats algú pot
esperar una oferta de pacte des de dalt.
I la resta de
trobades que volien fer amb altres partits?
Les volem iniciar,
però també tenim
la sensació que algunes forces polítiques prioritzen ara les eleccions
espanyoles, i fan i desfan en funció del 20-D.
La CUP ja ha
descartat presentar-s'hi?
Ni n'hem parlat.
Sempre hem dit que si desconnectàvem ho fèiem de veritat i també és cert que
encara no s'ha tractat la qüestió en els òrgans corresponents. Nosaltres no ens
regim pels criteris que, entenc, poden tenir altres partits, perquè ni hem de
pagar deutes, ni hem de recol·locar gent ni pensem en els diners que deixaríem
d'ingressar. La decisió la prendrem
únicament des del pla més estricte d'idoneïtat política.
Hi ha unanimitat
dins la CUP per no investir Mas president?
L'última informació
que vaig llegir sobre això assenyalava que el futur diputat Josep Manel Busqueta se situava en l'ala tova del
partit i que intentava treballar per la investidura de
Mas. Llegir allò era com sentir
un acudit i suposo que forma part dels mecanismes de pressió. Nosaltres hem fet
tres reunions del consell polític i hi ha hagut una coincidència gairebé
absoluta. La pressió té uns efectes, sí, però arriba en diversos sentits. I, més enllà de la
coherència que intentem practicar, hi ha tota una explicació que acompanya la
decisió de no investir Mas. I repetim: no és una obsessió personal,
sinó que pensem que no és la millor persona per presidir el nou govern i, de
moment, no hi ha elements que ens facin canviar d'arguments. Està en política
des de l'any 1987, se l'identifica amb el pujolisme i ha dirigit el govern de
les retallades i de les privatitzacions, i això res ho farà canviar. Tant és
així que el 27-S va dibuixar un bloc important pel sí, però que cal continuar
ampliant.
Com?
Pensem que podem sumar més gent si en la
capçalera no tenim ningú implicat en retallades ni privatitzacions. És una
qüestió objectiva: hem de demostrar que iniciem una nova etapa amb ganes de no
repetir determinades apostes o concepcions polítiques, i la corrupció ha de
desaparèixer.
Quin perfil hi pot
ajudar?
Nosaltres no estem plantejant que la direcció
estigui en mans de militants ocupes o d'anticapitalistes. Pensem que cal
un perfil que aglutini majories, nítid, sense motxilles. No som aquí per
satisfer anhels personals ni espais polítics, sinó per construir una república.
I estem actuant amb generositat, perquè no posem el nostre programa damunt la
taula, sinó qüestions assumibles per un espai transversal com Junts pel Sí.
Demanem el que fem nosaltres.
Quin paper té BComú
i l'alcaldessa Ada Colau en el procés?
Tot i que en
polítiques municipals hi podem tenir diferències, sabem que en la construcció
d'una república BComú
és la nostra gent, és la gent que defensa els serveis públics, que ve de la
militància de base, que ha aturat els desnonaments... Són els advocats dels
ocupes del cinema Princesa, els professors universitaris que es preocupen per
una universitat de qualitat per a tothom... Catalunya Sí que es Pot també són
aliats i, en el procés constituent, ens hi podem trobar, tot i que no compartim
l'anàlisi d'un referèndum pactat. El
que volem veure és una foto com la de dimarts passat a la plaça Sant Jaume: des de Jordi Sànchez
fins a Lluís Rabell, Ada Colau i Oriol Junqueras. Aquesta és la foto que hem de
generar. Aquesta gent ha retallat? No. Ha privatitzat? No. Té les mans netes?
Sí.
Junqueras també?
Sí. Ja sé que van signar un pacte
de governabilitat amb CiU i també que hi van quedar atrapats amb un cert
xantatge de Mas i de CDC. Però això s'ha d'acabar.
Vostès que reclamen
un gest de desobediència, estan satisfets amb les declaracions de Mas, Rigau i
Ortega?
Quan veig el senyor Roca com a advocat
defensor, no veig algú identificat amb el procés. Nosaltres som els
insubmisos, els que ens vam negar a fer la mili perquè no reconeixíem ni
l'exèrcit ni l'Estat i vam anar a la presó. Jurídicament,
el 9-N no té interès, però sí que era interessant dir obertament i de
cara que desobeíem. És evident que el TC no volia consulta i n'hi va haver, amb
limitacions i amb moltes consideracions a fer, però hi havia un Estat que no
volia urnes i dos milions de persones hi vam posar una papereta; per tant, ens
hauria agradat que les declaracions fossin en aquesta línia i que haguessin
dit: “Sí senyor, vam desobeir i ens sentim orgullosos d'haver-ho fet i ho
tornaríem a fer.” És el que hauríem fet nosaltres.
Emma Ansola
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada