Benvolguts,
Avui comentem la magnífica
llissó de Filosofia aplicada, del
periodista Jaume Nolla!
És un curt biòpic
psicològic de l’Albert Rivera.
D’antuvi hem de
recordar que el Rivera és un producte de laboratori creat pel mag Francesc
de Carreras, destinat en principi a dividir els
catalans usant la llengua com a arma.
En Rivera treballava
a La Caixa i va ser teledirigit a aquesta feina bruta. Crec que encara
està en excedència de La Caixa...
En Carreras va
començar la seva tasca destructora cap al 1981 en plena transacció del franquisme al franquisme borbònic, amb la introducció
i defensa del bilingüisme, de vegades amb un sicari universitari de nom Francisco Caja, quan aquí des de feia molts anys no
hi havia problema lingüístic, En Carreras havia intentat rebentar el que podia, en aquella època, amb
el Foro Babel, amb el Manifiesto de los 2300 (1981) al costat del
Federico Jiménez Losantos de l’Amando
de Miguel i d’altres fatxes, actuals col·laboradors de 13TV,
etc. En Carreras és fill del franquista
Narcís de Carreras, president de La Caixa en l’època franquista. És catedràtic de dret constitucional i
impulsor de la plataforma cívica que va donar origen a Ciutadans,[3] del
qual va esdevenir el primer president.
18 octubre 2015 2.00 h
Jaume Nolla
Sofistes i manipuladors
Per a la majoria de capsigranys
que pul·lulen pels
mitjans de comunicació, les universitats i els cercles de poder
(real o imaginari), Sòcrates és una figura de la qual han sentit tocar
campanes, però amb prou feines s'han molestat a treure el nas damunt de les
paraules que en boca seva hi van posar Plató o Xenofont.
El senyor Rivera és el rei de l'ardit lingüístic en la societat que
no es pren la molèstia d'entendre Sòcrates
Tanmateix, el seu
estudi és completament útil passats més de 2.300 anys. La seva veu
continua sent viva i fa més falta que mai en una societat abocada a
l'estultícia i la permanent crisi de valors. Malauradament, a
Sòcrates també se l'ha malinterpretat, com a Jesús, Buda i tants altres. Han
regirat les seves dites perquè prenguessin els significats que convenien a
l'interessat de cada època.
D'aquests manipuladors
ja ens en prevenia Sòcrates quan ens parlava dels sofistes d'aleshores (encara avui ben vigents). Els sofistes eren professors de retòrica i
d'eloqüència, dues virtuts extraordinàries si es fan servir bé, però que en les
seves mans esdevenien i esdevenen armes perilloses.
El sofista no només es vanta de saber molt (tot i
guardar-se prou de dir els límits del camp d'aplicació del que sap), sinó que a més
és la persona que mitjançant l'art retòric que ha après sap manejar el discurs
de manera que convenci ràpidament l'interlocutor d'allò que l'orador el vol
persuadir. Tant se val si el que diu és cert o no. Farà servir el virtuosisme
de la seva paraula per convèncer.
El sofisma no és
retòrica. El
sofisma és el reguitzell de paraules buides que tenen la voluntat de
transformar la informació en desinformació, o que simplement exposen una simple
i mesquina propaganda, sovint girant el raonament de tal manera que allò que el
sofista manipulador diu acabi sent tota la realitat. [Llegiu, si en teniu ganes la Nota al final de l’article, aclaridor d’aquest
tema]
Un expert en la
matèria és el senyor Albert (o Alberto?)
Rivera. El rei de l'ardit lingüístic en la societat que no es pren la
molèstia d'entendre Sòcrates.
Podríem fer una relació
exhaustiva de tots els disbarats, mentides, exabruptes anticatalans i
manipulacions que ha arribat a dir d'ençà de la seva entronització en política.
Però no ho farem per respecte al lector. Tot allò que provoca vòmit
val més evitar-ho. Tanmateix, com a exemple del sofista baratet que ens venen com a gran orador, vet ací un parell de les seves dites maules:
·
El Senyor
Rivera fa servir un mantra que es pensa que a base de repetir-lo
esdevindrà veritat. Referint-se a la independència de Catalunya, sempre ens
engalta a tall d'amenaça: “Trencar amb Espanya és sortir d'Europa.” Per molt
que ho asseguri, ell no ho sap, i no ficaria mai la mà al foc per garantir-ho. I en el cas
hipotètic que això passés, a la majoria dels independentistes ens és ben igual:
potser fins i tot ens farien un favor. De
fet, m'agrada més Suïssa que molts països d'aquesta Europa tan falsa i deslleial.
·
L'altre
intent manipulador amb el seu llenguatge assertiu i veloç, fruit d'una tècnica
oratòria força simple, és quan parla sobre un referèndum que en aquest moment
de la comèdia ja no cal repetir més. Diu el sofista Albert: “Un referèndum obre
una situació molt complexa: per què no un referèndum per província? Per què no
dintre de Catalunya, una província sí i una altra no?”
Doncs perquè, senyor
impostor, Catalunya
és una nació de ple dret, encara que se li negui. No emboliqui la troca amb la finalitat de crear
confusió als qui tenen la santa paciència d'escoltar-lo.
Vostè i la
seva camarilla de mentiders carregats d'odi són els hereus dels que per la
força de les armes van desitjar i encara desitgen la destrucció de la nostra
nació.
Dels qui ja ens la van
trossejar primer amb el Tractat dels Pirineus i
posteriorment (i intencionadament) partint-la en províncies. Vostès són els qui menyspreen constantment
la nostra llengua que encara pateix descrèdit i intents de destrucció. Vostès
són els
tergiversadors que mentre criden embogits “Tres per cent!” reben subvencions i
suports de misteriosos simpatitzants. Per
tots vostès, aquest hauria de ser un dels primers lemes del nostre nou país:
“Sòcrates a
les escoles i falsaris a l'infern.”
Jaume Nolla
Nota:
Fa uns quants anys
corria per França la història d’un filòsof que va anunciar que faria una
conferència que demostraria la no existència de Déu. Fou anunciada,
es va crear una gran expectació i va arribar el gran dia. El teatre on s’havia
de celebrar l’acte estava ple fins a la bandera. El filòsof va explicar la seva
teoria, amb les demostracions que tots hem sentit algun cop, basades en la raó
i els fets que es van desentrellant com la velocitat de la llum, els límits de
l’univers, els descobriments en totes les ciències, sobretot les biològiques,
etc. També va filosofar sobre Nietsche, Hegel, Marx, etc. I va deixar
l’auditori absolutament convençut de la no existència de Déu!
Quan a l’endemà va
reunir-se amb els organitzadors, per comentar la jugada i per cobrar, va
continuar d’alguna manera el debat que s’havia desenvolupat el dia anterior a
la sortida de l’acte entre detractors i favorables a les tesis exposades pel
conferenciant. Tot van ser lloances sobre com havia presentat els arguments de
forma que no quedava cap escletxa pel dubte i de quina capacitat tenia per
sintetitzar en una conferència les diverses teories que des de feia temps es
discutien sobre l’existència o la no existència de Déu. En un moment donat el
conferenciant va dir que els seus coneixements i la seva reflexió sobre
l’existència o no de Déu li havien permès exposar la conferència com ho va fer,
però que si li pagaven generosament podia preparar una altra conferència afirmant
l’existència de Déu!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada