Benvolguts,
De ferrocarrils
en aquest Bloc en sabem un niu...
Per exemple: Des de sempre s’ha sabut que la línia de
ferrocarril convencional (d’ample ibèric) més deficitària d’Espanya era la que
anava de Madrid
a Santiago. Sabent això, que és deficitària, que no hi ha necessitat,
que no hi ha personal per omplir-la poc o molt, els espanyols estan acabant de
construir una línia d’AVE en paral·lel
a aquesta, de
Madrid a Santiago, passant per Palencia, Leon, etc. Podríem pensar
que s’ha construït pensant que seria rendible, però no podem pensar una
barbaritat així. La de Ciudad
Real-Conca-Albacete amb estacions fastuoses, però fantasmes, era una mostra
de les construccions que només serveixen per tal que els Florentinos s’enriqueixin
per compte de l’erari públic. I varen ser tancades al l’endemà de ser
inaugurades...
Com que nosaltres ens n’estem anant, i caldrà negociar els actius i els
passius de Catalunya i del que quedi
d’Espanya, ja podeu tenir per segur que no en pagarem ni un euro de totes les
infraestructures de ferrocarril que hagin estat fetes sense cap criteri
econòmic per les fantasioses i corruptes idees dels ministres de Foment de
torn, siguin del PP com del PSOE.
Si s’hi oposen, tal com diu en Sala i Martin, no els ajudarem
a pagar el monstruós deute públic d’1 bilió d’euros...
Ja s’ho faran...
En Lluís Martínez ens
ho explica en aquest cas:
12 octubre 2015
2.00 h
Garrotada
Lluís Martínez
Eufòria a Espanya.
Després que l'alta velocitat hagi arribat ja a Palència i Lleó, la xarxa té un
total de 3.226 quilòmetres. I això, és molt o poc? Home, si tenim en
compte que al Japó només n'hi ha uns 2.000 quilòmetres o
que Alemanya, amb molts més habitants que Espanya, supera de poc els 1.000 quilòmetres; des de Madrid, en plena levitació, diuen que hi ha motius
per estar molt satisfets. Però, de debò que n'hi ha, de motius? De debò la
xarxa d'alta velocitat s'ha dissenyat amb el cap o per la necessitat d'atreure
vots i de satisfer l'eterna obsessió de bona part d'Espanya, que no dels
espanyols; és a dir: no ser menys que els catalans.
El PP sap que
Catalunya està perduda i, per tant, no cal que inverteixi res al nostre país
La xarxa d'alta velocitat reprodueix les
pitjors xacres de l'Espanya centralista. Podem viatjar des de Barcelona o Girona fins a Màlaga o Sevilla,
cert, en poc més de cinc hores... però passant primer per Madrid. Podem anar d'Osca a
Madrid i d'Alacant a Madrid. Però no podem anar de Girona
a València perquè aquest trajecte, que seria
rendible, no entra en els plans oficials, per molt que es vagi prometent cada
cop que s'acosten les eleccions. El
PP (i el PSOE) saben que Catalunya
està perduda i, per tant, no cal que inverteixin res al nostre país.
La construcció de l'alta velocitat
reprodueix també els pitjors errors de les línies convencionals. Molts dels trams que es van fer durant el
segle XIX no atenien a criteris econòmics ni
de rendibilitat, perquè el negoci estava en la construcció mateixa del
ferrocarril, no en el seu ús posterior. Per
això, als anys 80
del segle passat, la Renfe va haver de tancar moltes línies que eren ruïnoses.
La premsa del règim remarca que les obres de l'alta velocitat acabades
d'inaugurar acosten aquest magne servei a onze milions de
persones. Que
no vol dir que el pensin utilitzar mai. Ja hi ha antecedents
nefastos a Conca. I, per tant, és
més que discutible que algun dia aquest trajecte sigui rendible. Aquí rau el
gran problema. Perquè, un cop construïdes les línies –i cada quilòmetre costa deu milions
d'euros–, després s'han de mantenir. Qui paga el manteniment? Les línies rendibles. I on són aquestes línies? A Catalunya,
sobretot. De
manera que, senyores i senyors, ja saben vostès per on ens vindrà la següent
garrotada.
Lluís Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada