Benvolguts,
El PuntAvui publica una
crònica de Tere Rodríguez de
títol Camps, el precedent que oblida
Rajoy
En Rajoy parla poc,
no perquè no sàpiga llengües, que no en sap més que una, sinó perquè es troba
més còmode amagat darrere del plasma...
Tanmateix, quan
parla la caga! Recordeu què li va dir al Bárcenas?
·
Mariano
Rajoy a Bárcenas: Luís sé fuerte!
En aquest article s’aclareix
el concepte “cagar”. Al final de l’article hi ha aquesta genial frase:
·
Mariano
Rajoy a Camps: “Paco, jo estaré sempre al teu costat, al
darrere o al davant.”
Es complementa la
crònica amb la foto de Camps en olor de multituds i el genial gargot del Gargotaire!
16 octubre 2015
2.00 h
LA CRÒNICA
Camps, el precedent que oblida Rajoy
Tere Rodríguez
La memòria i
l'hemeroteca ens han deixat als valencians frases i imatges que difícilment
podrem oblidar. Per això, ahir, a propòsit de les reaccions per l'escenografia
que havia acompanyat el president de la Generalitat,
Artur Mas, abans i després de declarar davant el TSJ per la convocatòria del 9-N, vaig recordar
una altra cita judicial. Aquella va tindre lloc el 20 de maig del 2009, en un escenari semblant però
llunyà: el TSJ valencià.
L'aleshores president del govern valencià, Francisco Camps, acudia a declarar com a imputat per la seua
presumpta relació amb la trama Gürtel,
la coneguda causa dels vestits.
El totpoderós líder valencià no va dubtar a
fer-se acompanyar de pràcticament tot el seu gabinet, amb l'aleshores
vicepresident, Juan Cotino, al capdavant i
l'omnipresent alcaldessa de València, Rita Barberá, conduint el seu protegit a les portes de la que començava a
ser la seua tomba política. Centenars de persones van esperar durant hores a les
portes del tribunal i el van rebre al crit de “president, president”, alhora que hi tractaven d'encaixar, enarboraven
senyeres i
proclamaven la innocència de l'amic íntim de qui presidia el màxim òrgan de
justícia valencià.
Des del PP, ningú es va atrevir a dir en aquell
moment que aquestes manifestacions eren “inacceptables” o
que es tractava d'una “amenaça”. Van
haver de passar més de dos anys des d'aquell dia perquè Camps s'asseguera al banc dels acusats i fóra declarat no culpable. Abans hi va haver una convocatòria d'eleccions, que
el PP de Camps va guanyar per
majoria, i una campanya electoral en què el president del partit, Mariano Rajoy, va pronunciar aquella
sentència que l'acompanyarà sempre: “Paco, jo estaré sempre al teu costat, al darrere o al
davant.” Doncs això.
Tere Rodríguez
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada