divendres, 16 d’octubre del 2015

16/10/2015. Tere Rodríguez. Camps, el precedent que oblida Rajoy. Mariano Rajoy a Bárcenas: Luís sé fuerte! Mariano Rajoy a Camps: “Paco, jo estaré sempre al teu costat, al darrere o al davant.”

Benvolguts,

El PuntAvui publica una crònica de Tere Rodríguez de títol Camps, el precedent que oblida Rajoy

En Rajoy parla poc, no perquè no sàpiga llengües, que no en sap més que una, sinó perquè es troba més còmode amagat darrere del plasma...

Tanmateix, quan parla la caga! Recordeu què li va dir al Bárcenas?
·         Mariano Rajoy a Bárcenas: Luís sé fuerte!

En aquest article s’aclareix el concepte “cagar”. Al final de l’article hi ha aquesta genial frase:
·         Mariano Rajoy a Camps: “Paco, jo estaré sempre al teu costat, al darrere o al davant.”

Es complementa la crònica amb la foto de Camps en olor de multituds i el genial gargot del Gargotaire!

16 octubre 2015 2.00 h

LA CRÒNICA

Camps, el precedent que oblida Rajoy



Tere Rodríguez
La memòria i l'hemeroteca ens han deixat als valencians frases i imatges que difícilment podrem oblidar. Per això, ahir, a propòsit de les reaccions per l'escenografia que havia acompanyat el president de la Generalitat, Artur Mas, abans i després de declarar davant el TSJ per la convocatòria del 9-N, vaig recordar una altra cita judicial. Aquella va tindre lloc el 20 de maig del 2009, en un escenari semblant però llunyà: el TSJ valencià.
L'aleshores president del govern valencià, Francisco Camps, acudia a declarar com a imputat per la seua presumpta relació amb la trama Gürtel, la coneguda causa dels vestits.

El totpoderós líder valencià no va dubtar a fer-se acompanyar de pràcticament tot el seu gabinet, amb l'aleshores vicepresident, Juan Cotino, al capdavant i l'omnipresent alcaldessa de València, Rita Barberá, conduint el seu protegit a les portes de la que començava a ser la seua tomba política. Centenars de persones van esperar durant hores a les portes del tribunal i el van rebre al crit de “president, president”, alhora que hi tractaven d'encaixar, enarboraven senyeres i proclamaven la innocència de l'amic íntim de qui presidia el màxim òrgan de justícia valencià. 

Des del PP, ningú es va atrevir a dir en aquell moment que aquestes manifestacions eren “inacceptables” o que es tractava d'una “amenaça”. Van haver de passar més de dos anys des d'aquell dia perquè Camps s'asseguera al banc dels acusats i fóra declarat no culpable. Abans hi va haver una convocatòria d'eleccions, que el PP de Camps va guanyar per majoria, i una campanya electoral en què el president del partit, Mariano Rajoy, va pronunciar aquella sentència que l'acompanyarà sempre: “Paco, jo estaré sempre al teu costat, al darrere o al davant.” Doncs això.
Tere Rodríguez

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada